Els socis del Govern critiquen la condemna al germà de Pedro Sánchez, David Sánchez, a nou anys d'inhabilitació per prevaricació.

El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha estat un dels primers a reaccionar. Ho ha fet des dels passadissos de la Cambra Baixa, on ha considerat que la resolució conclou una "persecució per la cara". "És una sobrada important, després ve també Begoña Gómez, que serà condemnada per la cara", ha vaticinat.

A les xarxes socials, el diputat ha transmès a posteriori que "l'únic bo del de David Sánchez i Begoña Gómez és que ara el PSOE (i per extensió molta gent) ja sap el pa que s'hi dóna quan un jutge et persegueix per les teves idees, per ser qui ets, o simplement per la cara", i considera que "adreçar el poder judicial hauria de ser prioritari".

Per la seva banda, Sumar retalla de "desproporcionada" la pena imposada per la Justícia. Aína Vidal, portaveu adjunta i diputada dels Comuns, ha qualificat d'aquesta manera la decisió jurídica i ha indicat que "l'estat d'opinió sobre la Justícia és nefast" precisament "per sentències com aquesta" i pel tracte que està rebent la dona del líder de l'Executiu per part del jutge Juan Carlos Peinado.

El diputat de Compromís adscrit als magentes, Alberto Ibañez, ha advertit que "han de tenir cura de no passar-se de frenada" perquè "estan posant molt difícil creure en l'Estat de Dret d'aquest país".

El Govern retreu la decisió judicial. Un dels més contundents ha estat, en el seu to habitual, Óscar Puente. A cop de tuit, el ministre de Transports ha assenyalat que "aquesta època s'estudiarà en els llibres d'història com aquella en què es van tensar les costures de les nostres institucions més essencials amb l'única finalitat de fer caure un govern davant la incapacitat de fer-ho per les urnes".

La secretària d'Organització del PSOE de Madrid, Pilar Sánchez Acera, ha reaccionat en la mateixa direcció i ha comparat el que ha passat amb el cas del fiscal general de l'Estat, qui fos condemnat sense proves: "Es condemna una persona innocent. Això és el que ha passat avui. Com amb el FGE. Així volen alguns arribar al Govern d'Espanya".

El germà del president del Govern ha estat condemnat per l'Audiència Provincial de Badajoz a nou anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació administrativa. La Sala també ha condemnat el que ha estat candidat dels socialistes per Extremadura, Miguel Ángel Gallardo.

Finalment, no s'ha imposat pena de presó com demanaven les acusacions populars que van sol·licitar sis anys de presó. Tampoc aprecien tràfic d'influències ja que asseveren que "no ha quedat provat, per tant, que persona o persones determinades exercissin pressió o influència sobre els acusats".

D'aquesta manera, el tribunal descarta la petició de presó que reclamaven Manos Limpias, Abogados Cristianos, Hazte Oír, PP, Vox, Iustitia Europa i Liberum. La Fiscalia demanava l'absolució de David Sánchez i de la resta d'encausats. L'Audiència ha imposat la mateixa pena als altres nou encausats.

La sentència arriba un mes després del judici oral celebrat a l'Audiència Provincial per determinar si la Diputació de Badajoz va contractar a dit el germà del president i aquest, al seu torn, va influir en la contractació del seu amic Luis María Carrero a la institució provincial per a una plaça en comissió de servei.

El procediment penal es va iniciar arran d'una denúncia del pseudosindicat Manos Limpias presentada el 2024, set anys després de la contractació del familiar de Sánchez.

La decisió de crear una plaça per coordinar les activitats dels conservatoris de música de l'organisme provincial es va dur a terme quan Pedro Sánchez ja havia dimitit com a secretari general del PSOE al comitè federal de l'1 d'octubre i el procés de selecció es va activar quan encara no s'havien celebrat les primàries que el van enfrontar amb Susana Díaz. Tot això implica que l'ara màxim responsable de Moncloa no tenia cap poder orgànic o polític.

Malgrat això, la investigació judicial es va centrar a dilucidar si els requisits del sistema de lliure designació es van dur a terme de forma arbitrària per adaptar-se al perfil del músic i si els canals d'administració pública es van instrumentalitzar per esquivar els principis de mèrit i capacitat. Només hi va haver una persona en el judici que va dir no "sentir" que hi hagués igualtat d'oportunitats, però no va denunciar res ni va presentar cap queixa.

Un altre candidat, per exemple, no va detectar res estrany, mentre que els funcionaris, tècnics i pèrits que van testificar en la vista oral també van donar la seva aprovació al procés de selecció.

Suma't a El Plural

Dona suport a la nostra feina. Navega sense publicitat. Accedeix a tots els continguts.

fes-te soci

Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara