Estando cada vegada més a prop de la seva tornada a Catalunya després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la llei d'amnistia i després de nou anys de la seva fugida a Waterloo (Bèlgica), el líder de Junts, Carles Puigdemont, s'estaria plantejant tornar a lo gran, fent coincidir el seu retorn amb alguna data assenyalada com l'11 de setembre o l'1 d'octubre. Així ho haurien confirmat des de l'entorn proper de l'expresident de la Generalitat al diari El País i no ho desmenteixen al partit. En ser preguntats per ElPlural.com sobre els hipotètics plans de Puigdemont, fonts posconvergents assenyalen que no diran res al respecte "de moment", sense negar que aquests puguin ser realitat i acabar complint-se.

"Per a ell, segur que tindria molta simbologia poder fer un retorn assenyalat en una data com l'11 de setembre, o encara millor l'1 d'octubre", ha assegurat a El País la font propera a Puigdemont, la qual ha especificat que la manera en què es durà a terme el retorn dependrà de l'escenari que hi hagi quan aquest es produeixi. El que sembla clar és que la voluntat seria no deixar passar l'oportunitat per mobilitzar els seguidors de l'expresident de la Generalitat i a l'independentisme en un moment complicat per a Junts en l'àmbit electoral, segons pronostiquen les enquestes. D'aquí, la suposada elecció de la Diada de Catalunya i l'aniversari del referèndum il·legal celebrat el 2017 com a dates favorites per al dirigent posconvergent per efectuar el seu retorn.

No obstant això, la materialització d'aquest desig de Puigdemont estaria condicionada al calendari judicial. De moment, la data marcada és el 22 de setembre, quan el Tribunal Constitucional començarà a resoldre els recursos d'empara presentats per Puigdemont i sis líders independentistes més -entre ells, el president d'ERC, Oriol Junqueras- davant la negativa del Tribunal Suprem d'aplicar-los l'amnistia al·legant que en aquests casos hi havia hagut "enriquiment personal" i que, per tant, la norma no havia de fer-se efectiva.

Un retorn a l'espera del Poder Judicial espanyol

Està previst que sigui un cop el Constitucional resolgui els recursos d'empara, en cas que el seu dictamen sigui favorable per a Puigdemont i la resta de dirigents del procés, quan el Suprem els apliqui l'amnistia, encara que l'advocat del president de Junts, Gonzalo Boye, ha apuntat en una entrevista a ElPlural.com publicada diumenge que no està segur que això sigui així i que "no existeix cap norma que digui que hagi d'esperar al Constitucional i, per tant, pot pot resoldre ara o més endavant". Sigui quan sigui, el lletrat creu que la llei acabarà sent aplicada i confia que l'Alt Tribunal no continuarà posant traves.

Boye no veu el Suprem en la posició d'intentar allargar més l'aplicació de l'amnistia a Puigdemont després dels seus últims interlocutòries, mitjançant els quals fa efectiva la llei per a diversos exdirigents del Parlament i a l'exconsellera Meritxell Serret. "Hi ha interlocutòries del 22, 23, 24 i 26 de juliol que apunten en la direcció contrària a això", ha remarcat.

Així mateix, l'advocat ha indicat que de moment no hi hauria el plantejament per part de Puigdemont de tornar abans que la justícia espanyola es pronunciï, però sosté que la data de retorn és una decisió que correspon a l'expresident de la Generalitat. De ser així, sembla complicat que l'11 de setembre pugui ser ja a Catalunya i l'1 d'octubre es convertiria en una data simbòlica més viable.

Un gran acte per celebrar la que pot ser la millor baza electoral de Junts

Independentment de la data en què finalment s'efectuï el retorn de Puigdemont, el que estaria clar seria que una vegada succeeixi se celebrarà "un acte massiu i carregat de simbolisme", a causa de la rellevància de l'esdeveniment. En aquest sentit, des de l'entorn proper de Puigdemont han subratllat en declaracions a El País que no significa només el seu retorn o el del líder de Junts, sinó el del president de la Generalitat i que no es tracta de "tria el moment pensant en quan serà millor per esgarrapar un parell de diputats".

Malgrat que les fonts properes a Puigdemont assegurin que no es tractaria d'un acte amb finalitats electorals, el cert és que en aquests moments la tornada de l'expresident seria la millor baza amb què compta Junts per sortir de la crisi electoral que mostren les enquestes, les quals pronostiquen una important fuga de vots a Aliança Catalana. Segons el professor de comunicació política de la UPF-BSM Toni Aira explicava fa unes setmanes a aquest diari, un dels majors problemes dels posconvergents és justament la falta de lideratge sobre el terreny.

Per a Aira, els mals resultats per a Junts de les enquestes es deuen en gran part a què aquestes "pregunten sobre una opció política que està sense candidat a la vista" i seria necessari per als posconvergents que Puigdemont torni i decideixi exercir el paper de dirigent i candidat o cedir-lo a una altra persona perquè la formació pugui "definir-se, dibuixar-se i projectar-se sense la hipòtesi del lideratge en incògnita". "Aquest lideratge no només serà electoral, sinó que també serà estructural i orgànic. No és el mateix tenir un líder polític a més de mil quilòmetres de distància que no pugui exercir sobre el terreny i que la gent i els militants ho sàpiguen", explicava.

Un punt d'inflexió

La tornada de Puigdemont podrà suposar un punt d'inflexió tant per a la legislatura espanyola com per a la política catalana. Amb el líder de Junts ja de tornada, havent-se complert un dels pactes d'investidura de Pedro Sánchez, hi ha la possibilitat que els posconvergents reprenguin relacions amb el Govern o que, amb la confiança que els aporti el retorn del seu líder i amb aquest al capdavant de forma presencial, es tornin més exigents.

De qualsevol manera, l'aplicació de l'amnistia a Puigdemont significarà la legitimació completa de la llei que ha fet possible el mandat actual, la qual en comptar amb l'aval de la justícia europea, tan sols té com a obstacle per a la seva íntegra aplicació al Poder Judicial espanyol. Un obstacle que, juntament amb els intents de bloquejar la norma del PP, explica la raó per la qual, més de dos anys després de la seva aprovació definitiva pel Congrés dels Diputats i la seva entrada en vigor, encara no s'ha fet efectiva.

El retorn de Puigdemont també podrà comportar una afectació important per a la política catalana, permetent al líder de Junts ocupar el paper de principal rival polític del president de la Generalitat, Salvador Illa, encara que no ho faria assegut en un escó del Parlament com a cap de l'oposició, com deixen clar la majoria de fonts amb les quals ha parlat El País. L'altra possibilitat és que la tornada del qui estigués al capdavant del Govern entre 2016 i 2017 faci menys soroll del que s'esperava i mostri que la figura de Puigdemont ha perdut part de la força de mobilització amb què un dia va comptar.

Suma't a El Plural

Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.

fes-te soci

Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara