Sánchez treu importància al correu del Pentàgon: "Només treballem amb documents oficials"

Des de Nicòsia, on se celebra aquest divendres la cimera de caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha instat els actors implicats en el conflicte de l'Orient Pròxim a reprendre el diàleg amb l'objectiu d'assolir com més aviat millor un acord. No obstant això, el mandatari ha expressat els seus dubtes sobre la viabilitat d'avenços immediats, en advertir de la manca de confiança existent entre les parts per tancar un pacte a curt termini.

Sánchez ha advertit que Europa està pagant el preu d'una "crisi derivada d'una guerra il·legal" i ha subratllat que la imposició de la força com a norma només contribueix a debilitar el conjunt de l'ordre internacional.

En ser preguntat sobre un suposat correu intern del Pentàgon que contemplaria apartar Espanya de l'OTAN per no donar suport a una eventual guerra contra l'Iran, el president del Govern ha tret importància a aquesta informació i ha assegurat que l'Executiu "no pren decisions en base a correus". Així mateix, ha insistit que la postura espanyola és nítida i passa per la "plena cooperació" amb l'Aliança Atlàntica.

En tot cas, el mateix Tractat de l'Aliança Atlàntica no preveu l'expulsió d'Estats membres. L'única referència al respecte figura en el seu article 13, que estableix que, transcorreguts 20 anys des de la seva entrada en vigor, qualsevol país pot abandonar l'organització per decisió pròpia.

I a preguntes sobre el judici de l'operació Kitchen, Sánchez ha emplaçat el Partido Popular a assumir la seva responsabilitat en aquest assumpte, en lloc de tractar de desvincular-se i de continuar donant cobertura a l'expresident del Govern, Mariano Rajoy.

El president ha reiterat les seves crítiques als pactes subscrits entre PP i Vox a Extremadura i Aragó, i ha apel·lat a les advertències d'Amnistia Internacional, organització que —ha subratllat— "no s'alinea amb cap Executiu", i que considera que aquests acords "posen en perill els drets humans a Espanya". Al seu parer, plantegen una lògica de "ciutadans de primera i de segona", cosa que, ha advertit, suposa una forma de discriminació.

Així mateix, ha retret que, després de mesos de negociació, aquestes aliances només hagin donat lloc al que ha qualificat com un "projecte d'involució", que considera perjudicial tant per a Extremadura i Aragó com per al conjunt del país. En aquest context, ha recalcat que el Govern intervindrà en cas que s'aprovin normes que vulnerin els drets de la ciutadania.