Pedro Sánchez juga la carta de les dades econòmiques i d'ocupació per embanderar la seva gestió abans de les vacances. El president del Govern ha resumit en el balanç del curs polític "l'agenda de sentit comú" de l'Executiu, de la qual ha destacat el creixement econòmic, emparat especialment en les mesures per respondre a la guerra a Orient Pròxim i la comparació a nivell europeu, i les dades d'afiliació a la Seguretat Social i ocupació.

"Hi ha alguns que poden donar per descomptat, després de vuit anys, aquesta forma d'actuar", ha assenyalat. El socialista ha desgranat l'acció del Govern en l'habitual balanç, 'Complint', des del Palau de La Moncloa. Abans, Sánchez ha anunciat la declaració de zona catastròfica les arrasades per la greu onada d'incendis, i ha actualitzat les dades després de l'última reunió del comitè de crisi.

Després d'això, el president ha abordat el balanç del curs, en el qual, com s'esperava, s'ha centrat sobretot en l'economia, presumint del baix preu de l'energia a Espanya, la inversió, o les previsions de creixement; i també ha contrastat les dades amb les que va trobar el 2018, quan va rellevar a Moncloa Mariano Rajoy. "Veníem d'una dècada de retallades", ha recordat. Sánchez ha recordat que, durant la crisi, el PP va congelar pensions, va retallar l'Estat del benestar, i va fer augmentar la desigualtat. "Això el 2018 es va acabar", assegura.

En conjunt, el líder de l'Executiu ha resumit en l'aprovació de "26 normes en rang de llei" en el que va d'any la seva acció legislativa. "Més d'un terç del total" tirades endavant des del 2023, que xifra en més de 70.

Sánchez treu pit dels ajuts per les guerres

Entre els fronts que sostenen el seu discurs, Sánchez ha destacat el paquet de mesures per respondre a les conseqüències econòmiques de la guerra a l'Iran. "Hem pres decisions valentes", assegura, que han permès que Espanya tingui l'electricitat més barata de les grans economies europees, amb un preu mitjà del megawatt hora de 45 euros, enfront dels més de 100 d'alguns països, com Itàlia. "Han respost a l'urgent sense abandonar l'important", ha assenyalat sobre les seves mesures, de les quals ha recordat que, a principi d'estiu, s'ha aprovat un segon paquet.

En aquest mateix sentit, el president ha recordat altres crisis anteriors a les quals s'ha enfrontat des de la seva arribada a La Moncloa, com la guerra d'Ucraïna o la pandèmia de Covid; i també s'ha contraposat per això al Govern anterior. "Com haurien respost ells? La resposta és clara". Entre els exemples del que ha qualificat com a "activisme neoliberal d'un Executiu" ha destacat l''impost al Sol' aprovat pel PP, i derogat en aquesta legislatura per l'Executiu socialista.

Un símbol de la importància per l'econòmic del balanç ha estat que, a Sánchez, l'han acompanyat els seus ministres més econòmics -i vicepresidents-, Carlos Cuerpo -Economia i Comerç- i Yolanda Díaz -Treball i Economia Social-; i la portaveu del Govern i titular de Seguretat Social, Elma Saiz; presents a l'acte al costat de la vicepresidenta Sara Aagesen i el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños.

Just aquest dimarts s'han conegut les dades de l'Enquesta de Població Activa, que el president ha destacat perquè, per primera vegada des del 2008, la taxa d'atur baixa del 10%. Al voltant del creixement, el president ha destacat que Espanya porta "gairebé tres anys sent la gran economia d'Europa que més creix", i ha anunciat que "aviat" hi haurà un nou desemborsament de fons europeus, que sumen ja 100.000 milions d'euros al nostre país.

El que no és l'economia

Fora del terreny econòmic, el balanç del curs de Sánchez ha donat algunes pinzellades en algunes qüestions. Per exemple la sanitat, en què el Govern avança cap a una descentralització que inclou, per exemple, la localització de la seu de l'Agència Nacional de Salut a Saragossa. També ha parlat de l'educació, en què ha destacat que l'àrea que dirigeix Milagros Tolón ha assolit un "rècord en beques".

Resulta cridaner que l'assumpte amb què sol fer bandera el Govern, l'habitatge, ha ocupat un lloc reduït en el discurs de Sánchez, d'una mica més d'una hora i mitja. El Consell de Ministres pretenia tancar el curs amb un macrodecret, que inclogués de nou la pròrroga dels lloguers, però s'ha hagut de posposar a la tornada de vacances per la falta de suports parlamentaris. Per això, Sánchez s'ha limitat a recordar mesures passades com la Llei d'Habitatge, en què ha donat evidències per demanar a les comunitats autònomes governades pel PP "que deixin de banda el sectarisme".

"L'habitatge ha de ser un dret per a tots, i no un negoci per a uns pocs", ha assenyalat. El president també ha recordat el recent Pla Estatal d'Habitatge, amb 7.000 milions d'euros perquè les autonomies construeixin cases de titularitat pública. Entre els últims assumptes tractats hi ha la relació del Govern amb Catalunya, en la qual ha recordat que la sentència del TJUE sobre l'amnistia demostra que "va ser una decisió valenta i necessària"; i la política exterior, en la qual recupera el seu 'No a la guerra' i defensa que "Espanya defensa el que, per desgràcia, era la norma fins fa molt poc".

Suma't a El Plural

Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.

fes-te soci

Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara