Sánchez reivindica el treball "per i per a Ceuta" i fa balanç de vuit anys de Govern: "Mirem a 2030"

El president del Govern, Pedro Sánchez, situa la resposta a la crisi migratòria de Ceuta entre les principals prioritats de l'Executiu i defensa una actuació que combini la contundència de l'Estat amb el respecte als drets fonamentals.

"Qui tingui dret a asil el tindrà a Espanya, com exigeix l'ètica i el dret, i qui no, serà retornat", defensa. Durant la reunió interparlamentària dels grups socialistes del Congrés i el Senat aquest dimarts, Sánchez ha assenyalat a més que el Govern treballa "per i per a Ceuta", amb l'objectiu de recuperar la normalitat a la ciutat autònoma, i anuncia la continuïtat de les mesures destinades al reforç fronterer i al suport econòmic de la ciutat.

Sánchez vincula aquesta resposta amb la necessitat de reforçar els recursos públics destinats a la prevenció i gestió d'emergències. En aquest context, el president assenyala que la Unitat Militar d'Emergències (UME) "no és un comodí del qual tirar" per les comunitats autònomes, la majoria sota governs del PP, per substituir les inversions que els corresponen en matèria de prevenció i extinció d'incendis, després d'un estiu marcat pels incendis forestals.

Sánchez reivindica vuit anys de polítiques socials

En paral·lel, el president ha defensat una agenda legislativa centrada en l'ocupació, el poder adquisitiu, els serveis públics, l'habitatge, la transició ecològica i l'ampliació de drets. Segons el balanç traslladat pel mateix president als parlamentaris socialistes, la legislatura acumula 74 iniciatives legislatives aprovades, entre elles mesures relatives als permisos de naixement i cura, la salut pública, la dependència, els bombers forestals, la mobilitat sostenible i l'Administració de Justícia.

En matèria econòmica i social, el president assenyala l'habitatge com una de les prioritats dels propers Pressupostos Generals de l'Estat i va reclamar als grups parlamentaris suport per a la seva aprovació. També va defensar el nou model de finançament autonòmic aprovat en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), els objectius del qual, segons ha exposat, són augmentar l'autonomia i la corresponsabilitat fiscal, reforçar la solidaritat entre territoris i proporcionar més recursos a les comunitats autònomes.

Sánchez destaca així mateix el desenvolupament del parc públic d'habitatge i la necessitat d'avançar en mesures relacionades amb l'emergència climàtica, els drets i llibertats i la política exterior. Entre les iniciatives pendents ha esmentat la reducció de les ràtios educatives, la regulació de les teràpies de conversió, la protecció dels menors en entorns digitals i la futura Llei Orgànica d'Integració Pública.

Els atacs de la "internacional ultredretana" a Espanya: "Per alguna cosa serà"

La intervenció del president ha estat acompanyada de crítiques a l'oposició i a l'extrema dreta, a la qual va atribuir una estratègia de confrontació política basada en la utilització de les crisis per generar rebutjos i polarització. Sánchez afirma que existeix una ofensiva de la "internacional ultredretana" contra Espanya i va vincular l'escenari europeu amb la defensa de les polítiques impulsades pel seu Executiu.

"Haureu vist que hi ha tota la internacional ultredretana atacant Espanya. A Europa i a l'altre costat de l'atlàntic", ha dit Sánchez, en referència als atacs, entre d'altres, dels presidents dels Estats Units, Donald Trump, i Argentina, Javier Milei, per la crisi de Ceuta. "Per alguna cosa serà", assegura.

Sánchez ha abordat també el resultat electoral registrat aquest diumenge a Saxònia-Anhalt com "un avís i una constatació" i alerta de l'avenç de l'extrema dreta. En la mateixa línia, el portaveu del Grup Socialista al Congrés, Patxi López, ha qualificat la victòria allà del partit ultra Alternativa per a Alemanya de "dia trist per a Europa".

Sánchez ha tancat la seva intervenció a la Cambra Baixa apel·lant a un projecte de Govern "que mira a 2030", donant per inaugurat l'últim curs abans de les eleccions generals amb el focus posat en "l'aliança d'una involució entre la dreta cada vegada més ultra i una ultradreta cada vegada més crescuda".