Sánchez demana "privilegiar l'ús residencial de l'habitatge enfront del turístic": "Cal posar el focus en l'accessibilitat"

En ple auge del debat sobre l'accés i l'especulació habitacional arran del desnonament de Maricarmen, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha reivindicat aquest dilluns "privilegiar l'ús residencial de l'habitatge enfront del turístic" i ha reclamat a totes les comunitats autònomes aplicar la llei d'habitatge aprovada el 2023 que regula el preu dels lloguers. Ho ha demanat en la cloenda de l'acte de presentació de l'informe Vides Futurs de l'Oficina Nacional de Prospecció i Estratègia (ONPE), sobre els reptes i transformacions a què s'enfrontarà la societat espanyola d'aquí a l'any 2050, al Museu del Disseny (DHUB) de Barcelona. "Hem d'actuar en l'àmbit de l'habitatge sens dubte i cal posar el focus d'una vegada per totes en l'accessibilitat", ha declarat.

Sánchez ha escollit un lloc simbòlic per llançar ambdós reclams. Per una banda, la ciutat de Barcelona, que va ser la primera a anunciar a Espanya la prohibició dels pisos turístics, la qual entrarà en vigor a la capital catalana el novembre del 2028; i, per l'altra, Catalunya, primera comunitat que va aplicar la llei de l'habitatge i la regulació dels preus del lloguer a través de la designació de zones de mercat residencial tensionat (ZMRT). Una norma que, posteriorment, tan sols s'ha aplicat al País Basc, Navarra, Galícia i Astúries.

Durant la seva intervenció, en què l'habitatge ha estat un dels temes centrals, Sánchez ha advocat per "governar el mercat de l'habitatge" i ha assenyalat que treballar perquè "les tendències demogràfiques no impedeixin el desenvolupament dels projectes de vida de tots, és també un dels reptes presents i futurs". A més, ha remarcat la necessitat d'"augmentar l'oferta assequible adaptada a les noves realitats socials", però també a les que l'informe Vides Futurs destaca com a "les realitats del demà".

El cap de l'Executiu ha subratllat que una de les principals lliçons de l'informe és la importància de "dissenyar polítiques públiques d'avui" pensant en una societat amb individus i llars en què "els vincles de convivència són molt més diversos i heterogenis". En aquest sentit, Sánchez ha apuntat que en els anys vuitanta, més del 80% dels qui tenien entre 30 i 34 anys vivia en parella, mentre que la xifra avui amb prou feines supera el 50%, així com que fa unes dècades "gairebé set de cada deu espanyols" vivien com a mínim deu anys a la mateixa casa i, actualment, el nombre s'ha reduït a "quatre de cada deu".

Sánchez assenyala la desigualtat com el repte principal: "Mai hi ha hagut una com la que existeix"

Una altra de les qüestions que ha abordat Sánchez, la qual també influeix en la matèria d'habitatge, ha estat la de la desigualtat social, a la qual ha qualificat del "principal repte que té tota societat, també l'europea i particularment l'espanyola i la catalana". En aquest aspecte, ha recalcat que en els propers anys el món presenciarà com transformacions com l'augment de la longevitat, la digitalització, la intel·ligència artificial o l'emergència climàtica "donaran un gir de 180 graus" a la vida quotidiana dels espanyols i que la pregunta que s'ha de plantejar al respecte és "si beneficiaran a tots o només a uns pocs".

Així mateix, Sánchez ha ressaltat que, segons les dades de totes les sèries històriques, "mai hi ha hagut una concentració de poder econòmic com la que ara mateix hi ha i mai hi ha hagut en la història de la humanitat una desigualtat com la que actualment existeix" entre els tecnòlegs i la resta de la ciutadania. "Que a Estats Units una sola persona concentri el 20% de la riquesa, ja et diu exactament quina és la desigualtat que ara mateix s'està produint i quin és el rebuig social que s'està generant també en aquesta societat nord-americana enfront d'aquesta tecno-oligarquia", ha indicat.

Des del punt de vista del president del Govern, governar fent possible que, en una societat cada vegada més envellida, les cures que es necessitaran arribin a tots en lloc de només a uns pocs i "per sobre siguin de prosperitat" serà un dels principals reptes, sobre el qual ha afirmat que ja s'està "començant a posar o a asseure les bases". En aquesta línia, ha defensat "no només identificar i respondre" als canvis que ja s'observen en la societat actual, sinó "també anticipar els que vénen".

D'altra banda, Sánchez ha sostingut que "cada dret que avui sembla evident va tenir abans algú dient que era massa aviat o que s'estava anant massa lluny", recordant l'oposició que va patir la llei del matrimoni igualitari a Espanya per part d'alguns que, segons el cap de l'Executiu, "són els mateixos que sempre arriben tard al progrés". "El que un dia va ser una batalla acaba sent la vida quotidiana dels nostres fills i les nostres filles. Per tant, aquest és el meravellós significat de la paraula progrés, que obre portes fins i tot per a aquells que van intentar mantenir-les tancades", ha assegurat.

Illa reivindica "posar límits al poder desenfrenat dels diners, de la cobdícia i de l'especulació"

L'acte també ha comptat amb la intervenció del president de la Generalitat, Salvador Illa, i del batlle de Barcelona, Jaume Collboni. Respecte a la matèria d'habitatge, el cap de l'Executiu català ha reivindicat que "cal posar límits al poder desenfrenat dels diners, de la cobdícia i de l'especulació", afegint que es tracta d'una tasca que també competeix als governs. Igualment, ha assenyalat que "el Govern de Catalunya és al costat de les persones vulnerables" tant en aquest àmbit com en qualsevol altre.

De la mateixa manera, Illa ha demanat que es dugui a terme "un acte de reflexió i de mirada llarga per a 2050" amb l'objectiu de dibuixar un escenari que permeti predir la realitat del futur i, en funció d'ella, dissenyar polítiques públiques per al bé comú. A més, el president del Govern ha esmentat el canvi climàtic, la demografia i la revolució tecnològica, amb la intel·ligència artificial com a gran protagonista, com a tres qüestions que considera que marcaran els propers temps.

Collboni posa de relleu les polítiques de Barcelona en matèria d'habitatge

Per la seva banda, Collboni ha destacat el "dret a quedar-se" com a eix del seu projecte, explicant que aquest consisteix en què tota persona tingui la llibertat de quedar-se a la ciutat en la qual viu. Així mateix, ha defensat que les polítiques públiques poden suposar un canvi en matèria d'habitatge i respondre degudament al repte habitacional existent.

En aquest sentit, Collboni ha remarcat algunes de les mesures aplicades a Barcelona en matèria d'habitatge, com la regulació del preu dels lloguers, el reforç de la lluita contra els fons voltor que especulen amb els immobles o l'increment de la construcció de pisos públics, que ha suposat passar de 500 anuals a més de 1.000 a l'any. També ha posat de relleu la prohibició dels pisos turístics a la capital catalana a partir del 2028.