Sánchez busca escapar de Ceuta aferrant-se novament al "no a Trump" amb Mamdani i Harvard

117 dies. Aquest va ser el temps que va transcórrer entre la celebració de les últimes eleccions generals, aquell 23 de juliol de 2023, i la investidura del president del Govern, el 16 de novembre d'aquell mateix any. Aquest període va ser el pròleg d'una legislatura inaudita i visceral, travessada per la polarització, la desinformació i la radicalització de les pulsions polítiques.

Pedro Sánchez va esgotar el primer quadrimestre de la legislatura a acordar la seva reelecció i evitar el retorn de l'ultradreta a l'Executiu espanyol des del 5 de juliol de 1977, jornada en què va prendre possessió el segon Govern d'Adolfo Suárez, després de les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977. Amnistia mitjançant, es va obrar el miracle.

Des de llavors, el Govern ha sobreviscut entre setmanes d'extrema tensió, disputes internes i externes i crisis d'elevada gravetat política o judicial. Des de la Dana que va assolar València a l'octubre de 2024, passant pels casos de presumpta corrupció, el Palau de la Moncloa ha fet del "Manual de resistència" el seu leitmotiv.

Ceuta, una crisi que amenaça amb passar factura

Sánchez, sempre hàbil en la tàctica política, va pecar d'indecisió en la crisi migratòria, humanitària i de convivència de Ceuta. L'aroma de mort anunciada recorre els mentiders de la M-30. Tanmateix, les eleccions no les guanya l'oposició: les perd el Govern; i Sánchez, insistent a culminar la legislatura, gaudeix d'un estret marge per empatar la batalla.

La projecció internacional del president del Govern sempre ha estat un dels seus majors actius. Sánchez és un expert a dominar l''efecte bandera' (rally 'round the flag); és a dir, a aglutinar un augment temporal del suport dels ciutadans cap al Govern durant una crisi internacional o una guerra —com va ocórrer quan Espanya va reconèixer l'estat de Palestina o va condemnar el genocidi a Gaza i Cisjordània—.

Nacions Unides i Harvard per obrir el nou curs polític

La crisi de Ceuta ha desgastat, més si cap, l'estat d'ànim d'un Govern sobrepassat entre deslleialtats i pals a la roda. Per això, Sánchez emprarà la seva agenda fora d'Espanya per oxigenar la situació política i mediàtica. Dimecres que ve 23 d'octubre, Sánchez compartirà un acte a Nova York amb l'alcalde de la ciutat, Zohran Mmdani, un dels rostres que més cotitzen actualment en el món del socialisme, el progressisme i els demòcrates nord-americans, i qui a més s'ha convertit en un dels més ferms opositors a Donald Trump.

L'acte, amb una durada prevista d'una hora i mitja i que servirà per a l'"intercanvi d'idees" entre els seus participants, coincidirà amb la visita de Sánchez a la ciutat de la gran poma per acudir a l'Assemblea General de les Nacions Unides, el debat general de la qual se celebrarà entre el dimarts 22 i el dilluns 28 de setembre.

El dia 23 se celebrarà la Reunió d'Alt Nivell amb motiu del 40è aniversari de la Declaració sobre el Dret al Desenvolupament. Aquest serà el primer acte internacional en què participi Sánchez durant l'últim curs polític de la legislatura. A més, el president del Govern participarà en un acte i col·loqui a la Harvard Kennedy School dijous que ve 24 de setembre.

Macron aterra a Madrid i Carney a Europa

Després de la seva agenda als Estats Units, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, i la Primera Dama, Brigitte Macron, visitaran Espanya per primera vegada des del 2018. Aquesta cita pivotarà al voltant del Tractat d'Amistat i Cooperació de Barcelona, rubricat el 19 de gener del 2023 i pendent de ser convalidat a les Corts Generals. Cal destacar, així mateix, que França va ser un dels quatre països europeus que no va signar la carta de reprimenda a Espanya després de l'arribada de milers de persones migrants a la ciutat autònoma de Ceuta.

En la mateixa línia, el cap de l'Executiu ha mostrat aquest dijous el seu suport a una associació de la UE amb el Canadà en penjar a les xarxes socials una imatge de la bandera europea amb les dotze estrelles en cercle i, al costat, una fulla d'auró vermella, símbol principal de la bandera canadenca. En el seu discurs de l'estat de la UE, al qual aquest dimecres va assistir com a convidat d'honor el primer ministre canadenc, Mark Carney, la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va proposar obrir la porta al fet que el país nord-americà es converteixi en el primer "membre associat" de la UE.

Sánchez pretén emular l'efecte Carney que va desplegar en les últimes eleccions celebrades a l'abril del 2025. "Trump vol trencar-nos, però això no succeirà", claudicava Carney en mítings i actes públics. La seva confrontació amb Trump li va servir com a ariet per remuntar les eleccions que, previsiblement, l'anaven a desallotjar del poder. La història sempre rima.

Nova York, Nacions Unides, Mamdani, Harvard i, després, Macron. Una successió de cites internacionals que permetrà al president abandonar momentàniament el soroll de la política nacional i recuperar el terreny en el qual històricament s'ha mostrat més còmode, malgrat que la presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat o un possible avançament tècnic de les eleccions solquen l'horitzó.