El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que l'Executiu iniciarà aquesta mateixa setmana els tràmits per presentar i aprovar els nous Pressupostos Generals per a l'any 2027. Uns comptes que, segons ha avançat, tindran com a eix central l'àmbit social amb l'objectiu de redistribuir aquesta riquesa per reforçar l'Estat del Benestar i que "els serveis públics puguin estar a l'alçada del que els nostres ciutadans i ciutadanes demanen i mereixen". Així mateix, ha situat l'habitatge com un altre dels "principis bàsics" del projecte pressupostari, remarcant que "va a tenir un pes prioritari amb el major desplegament de recursos públics que s'hagi conegut mai" en la història d'Espanya.

Així ho ha donat a conèixer en l'acte de cloenda de la 41 Reunió del Cercle d'Economia celebrat aquest dimecres a Barcelona, en el qual ha detallat que "aquesta mateixa setmana es publicarà l'ordre d'elaboració al Butlletí Oficial de l'Estat". Posteriorment, al llarg d'aquest mes de juny, el Govern va a actualitzar el quadre marc per poder tirar endavant els comptes de coordinació dels pressupostos "amb la resta de forces parlamentàries", amb les quals compartirà els detalls dels nous comptes en les properes setmanes. La intenció és "posar-lo en marxa, tramitar-lo i portar-lo al Parlament" durant el segon semestre de 2026.

A més, ha assenyalat que els nous comptes seguiran en la línia de la responsabilitat fiscal que el Govern ha anat "cultivant fins ara" per continuar reduint el dèficit públic i poder finalitzar la legislatura amb un deute per sota del 100% del PIB. D'altra banda, ha destacat que els nous pressupostos també estaran destinats a resoldre el problema respecte al sistema de finançament autonòmic vigent.

En aquest sentit, Sánchez ha defensat el camí que ha recorregut el seu Executiu en matèria de finançament autonòmic en els últims anys, el qual ha inclòs la presentació d'un nou model per actualitzar l'actual. Igualment, ha sostingut que les dades "posen de manifest l'extraordinari esforç que està fent el Govern d'Espanya des de fa uns anys amb el finançament dels serveis públics de tots els territoris, també de Catalunya".

En relació amb el finançament autonòmic, Sánchez també ha volgut subratllar l'aprovació aquest dimarts per part del Consell de Ministres de 158.000 milions d'euros en lliuraments a compte per al conjunt de les administracions territorials. De la mateixa manera, ha reiterat el seu compromís amb la reforma del model de finançament autonòmic, recordant que el vigent està caducat des de fa 12 anys, i amb la condonació de part del deute de les comunitats autònomes, que se situa al voltant dels 83.000 milions d'euros.

Aposta per reforçar la coordinació amb la UE i els vincles amb la resta de països

Segons Sánchez, el Govern pretén impulsar totes les mesures incloses en els nous comptes, alhora que treballa per tenir una integració i coordinació cada cop més estretes amb la Unió Europea, així com "uns vincles cada cop més forts i diversificats a l'exterior". "En definitiva, els pressupostos que presentarem tindran aquesta vocació global, aquest compromís fiscal, aquest rigor també social i aquesta ambició d'anar de nou més enllà de les columnes d'Hèrcules", ha declarat.

En el marc internacional, ha advocat per "multiplicar" els acords comercials, posant d'exemple Mercosur, i per continuar enfortint les relacions entre Espanya i l'exterior. Respecte a Europa, ha instat les institucions europees a "reforçar la seva sobirania". "La seva prosperitat i llibertat no poden trontollar quan algú poderós escriu alguna cosa a les xarxes socials", ha manifestat.

Sánchez demana "un esforç de generositat, de responsabilitat i de compromís" a la resta de partits

Justament, l'autonomia estratègica era el tema central de l'edició de la Reunió del Cercle d'Economia d'enguany, la qual ha finalitzat amb un discurs de Sánchez i un diàleg entre el cap de Govern i la presidenta de l'entitat empresarial catalana, Teresa Garcia-Milà. Davant la crisi que afronta l'Executiu pels casos judicials vinculats al PSOE, el clam de noves eleccions i la recerca de suports per part del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo -qui va intervenir aquest dimarts a l'esdeveniment- per presentar una moció de censura, Sánchez ha deixat clar que no té intenció de donar per finalitzada la legislatura.

La posada en marxa de la tramitació dels pressupostos ha estat el gran anunci de la intervenció de Sánchez, del qual també ha parlat juntament amb Garcia-Milà. La presidenta del Cercle d'Economia li ha preguntat per la seva previsió respecte a l'aprovació al Congrés dels Diputats dels pressupostos i Sánchez ha aprofitat l'ocasió per demanar "un esforç de generositat, de responsabilitat i de compromís amb aquest diàleg a les forces parlamentàries", incloent-hi les "independentistes catalanes i nacionalistes tant a Euskadi com a Catalunya".

En aquest context, Sánchez ha expressat el seu compromís amb continuar impulsant els acords assolits amb les diferents forces polítiques el 2027 i ha apuntat que per a això és necessari ajudar al diàleg entre formacions "amb polítiques econòmiques adequades", com els nous pressupostos. El president del Govern ha assenyalat que "la conjuntura econòmica avui és diferent" a la que tenia Espanya el 2023, l'últim any per al qual es van aprovar nous comptes.

Defensa de la "agenda de retrobament" amb Catalunya i reivindicació de l'aplicació de l'amnistia

Pel que fa als acords tancats amb partits independentistes i nacionalistes, Sánchez ha afirmat que formen part d'una "agenda de retrobament i normalització, que afecta clarament a Catalunya, però també al conjunt del país" i, per tant, d'"un enteniment polític i democràtic entre diferents forces de diversa índole". En aquesta línia, ha declarat que el que està fent el Govern des del punt de vista polític "és recuperar en termes democràtics la institució de conversar amb actors polítics votats pels ciutadans i ciutadanes, com és el cas de Junts o d'Esquerra Republicana".

Entre els pactes als quals va arribar amb Junts i ERC, Sánchez s'ha referit a l'amnistia, la qual ha defensat assegurant que és una fita "molt important de culminar" de manera "total i efectiva". Perquè es compleixi, com ha recordat, queda per veure si "el Tribunal de Justícia Europeu dóna la raó al poder legislatiu espanyol" sobre la seva adequació a la normativa europea. Segons el cap de l'Executiu, l'execució d'aquesta llei és un esforç que val la pena per posar fi a una etapa que dura des del 2017. "Cal superar-la. Cal retrobar-se. Cal tornar a la política i parlar sobre qüestions que són legítimes i preocupen una part de la societat catalana", ha reivindicat.

Suma't a El Plural

Dona suport a la nostra feina. Navega sense publicitat. Accedeix a tots els continguts.

fes-te soci