Salvador Illa es presenta com a contrapunt dels crítics i es llança a la cursa amb Sánchez

En la que ha estat sens dubte una de les setmanes més complicades de Pedro Sánchez al capdavant de l'Executiu a causa de les causes judicials vinculades al PSOE, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, s'ha erigit com un ferm defensor del Govern i de la seva acció política durant els vuit anys acabats de complir de Sánchez a la Moncloa. Després de la imputació de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero pel cas Plus Ultra, en contraposició amb altres membres socialistes, entre els quals destaca el seu homòleg castellanomanxec, Emiliano García Page, el cap del Govern ha optat per reivindicar sense embuts l'actual situació d'Espanya en diferents àmbits com l'econòmic o el social enfront d'una oposició a la qual ha acusat d'estar disposada a "erosionar les institucions".

"No ho permetrem", va assegurar Illa aquest diumenge passat en la seva intervenció durant la Festa de la Rosa de Tarragona, assenyalant que existeixen dos espais polítics: el dels qui creuen en les institucions i el dels qui "estan disposats a erosionar-les amb tal de conquerir el poder". Quant a la posició dels socialistes catalans, el primer secretari del PSC ho va deixar clar: "Nosaltres al costat del president Pedro Sánchez i de les institucions per fer avançar el país enfront dels qui el volen fer retrocedir".

En aquesta línia, el president de la Generalitat va qualificar Sánchez de "referent moral i de dignitat" i va sostenir que en els últims vuit anys Espanya ha progressat tant en llibertats i en drets socials "pujant el salari mínim interprofessional, revalorant les pensions i reduint desigualtats", com econòmicament. "L'economia que millor funciona i la que més llocs de treball crea d'Europa", va afirmar el cap de l'Executiu català, que va contraposar el model econòmic del Govern amb el dels partits de la dreta, apuntant que "els preocupa molt més que l'economia funcioni encara que deixi gent enrere, que no que funcioni de manera harmoniosa perquè tothom pugui avançar conjuntament".

Així mateix, Illa va destacar les diferències entre la posició geopolítica de l'Executiu de Sánchez i la de la seva oposició, a la qual va atribuir tenir "una visió del món completament diferent" en què la pau no és una prioritat. En canvi, va valorar que el Govern ha posicionat Espanya "com a referent de dignitat" en l'escena internacional. D'altra banda, també va subratllar que tant el conjunt del territori espanyol com Catalunya "ha millorat la convivència". "Cal estar cec per no veure-ho", va opinar.

El suport d'Illa a Sánchez i al Govern continua sent clar, com fins ara ho ha estat sempre. Actualment, tant entre l'Estat i la Generalitat com entre el PSOE i el PSC, es percep una major sintonia que mai abans, la qual reafirmar fonts de l'equip d'Illa a ElPlural.com, les quals indiquen que la posició del cap de l'Executiu no canviarà. "El presidente sempre s'implicarà en la defensa dels valors socialistes i no deixarà de repetir allà on sigui necessari que, com s'ha demostrat, el millor Govern que poden tenir Espanya i Catalunya és el Govern progressista de Pedro Sánchez", declaren.

Illa assenyala que respecta la justícia, però que sap "distingir el que és una casualitat del que no ho és"

Respecte a les causes judicials que afecten el PSOE, Illa va reiterar el seu respecte a la justícia, però alhora també a l'"Estat de dret i la presumpció d'innocència". No és la primera vegada que ho fa, dimarts passat en una entrevista al programa Al Rojo Vivo de La Sexta va recordar que aquest últim principi regia "per a tots els ciutadans espanyols, també per a Zapatero" i va manifestar que no tenia intenció d'"emetre cap judici ètic ni moral" fins a escoltar la seva versió dels fets, la qual tindrà oportunitat d'explicar a partir del 17 i 18 de juny, quan arrencarà la seva declaració com a investigat en l'Audiència Nacional.

Illa va assegurar diumenge que "el que s'està veient aquests dies" és un exemple que hi ha alguns "que veuen la política com una conquesta del poder al preu que sigui, fins i tot posant en risc les institucions" i que busquen "expulsar el qui pensa diferent". Unes paraules que encaixen amb les que va expressar dijous passat, quan en l'obertura del II Fòrum Prensa Ibérica, va afirmar que malgrat respectar la justícia, no és "innocent" i sap "distingir el que és una casualitat del que no ho és". De la mateixa manera, ha considerat aquest dilluns en l'obertura de la 41 Reunió del Cercle d'Economia que "potser és precisament l'èxit dels governs de Catalunya i Espanya el que explica tantes coincidències en determinades agendes".

En aquest sentit, des de Tarragona, Illa va recordar aquest cap de setmana les paraules que l'expresident José María Aznar va pronunciar el 2023 i ha repetit en més d'una ocasió, l'última després de la imputació de Zapatero: "El que pugui fer, que faci". El president del Govern va sostenir que Aznar va tornar amb la frase amb què va demanar just abans de l'última investidura de Sánchez que cadascú actués "en la seva responsabilitat", a causa que en el PP alguns s'haurien adonat que el seu actual dirigent, Alberto Núñez Feijóo, "no és un bon candidat", i va respondre a l'antic líder del Partit Popular reclamant que "el que pugui sentir, que senti; el que pugui veure, que vegi; i el que pugui comprovar, que comprovi".

Illa parafraseja Zapatero: "A cada insult, una proposta. A cada desqualificació, una idea..."

A més, el dirigent del PSC va tornar a mostrar la seva confiança en Zapatero, ja expressada dimarts passat, en parafrasejar l'expresident repetint la "recepta" que aquest va reivindicar de cara a les eleccions autonòmiques i municipals del maig del 2007. "A cada insult, una proposta. A cada desqualificació, una idea. I a cada exageració, un somriure ben gran", va assenyalar Illa, remarcant que es tractava d'"una frase d'un company" que, segons el president de la Generalitat, "quan li ha tocat dirigir Espanya, ho ha fet fent avançar el país".

Aparte del cas Plus Ultra, pel qual s'investiga Zapatero, la setmana passada també va estar marcada per la personació de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil a Ferraz a la recerca d'informació sobre l'anomenada com a "fontanera" del partit, Leire Díez. Una operació realitzada en el marc del "cas Leire", amb motiu del qual l'Audiència Nacional va demanar al PSOE documentació sobre la campanya electoral del PSC a les eleccions catalanes del maig del 2024, com es va saber dijous. Requeriment al qual els socialistes catalans van contestar amb un comunicat en què apuntaven que "amb la voluntat de col·laborar amb la justícia" havien recopilat tota la informació que ja havia estat enviada a la Sindicatura de Comptes per ser posada a disposició judicial.

Page, l'altra cara de la moneda

La ferma defensa d'Illa al Govern de Sánchez contrasta amb la postura d'un altre dels barons socialistes, Page. El president de Castella-la Manxa es va desmarcar des que es va conèixer la imputació de Zapatero el passat 18 de maig. Ho va tornar a fer aquest diumenge a l'acte celebrat pel Dia de la Regió, en el qual va agrair als jutges, la Fiscalia i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat la seva tasca, per a la qual va reclamar respecte. "Demano respecte i suport tancat per als qui patiu atacs simplement per fer la vostra feina", va sentenciar.

Les crítiques de Page a l'Executiu estatal no es queden tan sols en el seu suport tancat al Poder Judicial, també va tornar a advocar perquè Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança o convoqui eleccions, com també va sol·licitar l'expresident socialista Felipe González el dimarts passat. Per al baró castellanomanxec, l'actual és "el moment de més risc per al PSOE en tota la democràcia" i va reconèixer tenir una "profunda preocupació" pels casos trets a la llum en els últims mesos i l'impacte que puguin tenir dins de la formació. El punt de vista respecte al futur de la legislatura actual de Page difereix clarament del d'Illa, que la setmana passada va defensar que "ha d'aguantar", al·legant que "l'estabilitat és un bé en aquests moments per al conjunt d'Espanya".