S'estreny el cercle sobre la mà dreta de Feijóo

María del Mar Sánchez Sierra és, sens cap mena de dubte, el secret millor guardat del carrer Gènova 13. La dona que xiuxiueja a l'orella d'Alberto Núñez Feijóo, l'encarregada de dictar l'estratègia de comunicació, modelar els discursos i vigilar amb mà de ferro la imatge del líder de l'oposició, sempre ha preferit la penombra dels despatxos. Tanmateix, els papers oficials i els registres públics reflecteixen una realitat diferent. Són precisament les seves declaracions institucionals de béns les que han encès el debat al Congrés dels Diputats, on les formacions de l'oposició fiscalitzen amb lupa un considerable patrimoni immobiliari i uns actius financers que, segons les dades registrades, superen el milió d'euros.

Mentre el Partit Popular intenta abanderar la regeneració i la transparència per desgastar el Govern, la seva estratega de capçalera, Mª Mar Sánchez Sierra, ha protagonitzat una monumental "apagada" informativa que s'ha estès durant més de dos anys.

Des que va cessar com a secretària general de Mitjans a Galícia per volar a Madrid amb el seu cap polític, l'Executiu gallec d'Alfonso Rueda va ficar en un calaix la seva declaració de béns per cessament d'activitat, contravenint els terminis de la normativa autonòmica. Un silenci institucional fèrric que pretenia evitar que saltés a la llum pública el que avui ja és un secret a veus: un entramat immobiliari que supera els 30 immobles i un coixí financer d'1,29 milions d'euros en metàl·lic, comptes bancaris, fons i accions en firmes d'inversió com Inpronosa o Fincela S.L.

Del pacte successori gallec, a l''oblit' a Madrid: el rastre del pis ocultat a les Corts

Per comprendre el volum immobiliari que ostenta Sánchez Sierra cal revisar els protocols notarials de la província de la Corunya i el seu entorn familiar. El seu capital no s'ha configurat a l'atzar, sinó que procedeix de l'activitat mercantil dels seus progenitors. L'actual parlamentària va consolidar la titularitat d'una quarta part d'un extens catàleg de finques, grans naus fabrils al municipi de Cambre i locals comercials al centre urbà corunyès mitjançant una figura específica del dret civil gallec: un "pacte successori de millora" formalitzat a finals de desembre de 2020, que es va executar de forma definitiva després de la defunció de la seva mare el 2022.

El "pacte successori de millora", és un mecanisme que permet la transmissió de llegats patrimonials en vida. No obstant això, el blindatge d'aquestes propietats va patir un contratemps d'imatge quan l'assessora va obtenir la seva acta a Madrid. En el full de béns requerida pel Parlament nacional, Sánchez Sierra va ometre reflectir un habitatge de 153 metres quadrats adquirida aquest mateix període a l'eixample corunyès, lligada a un crèdit hipotecari de 300.000 euros.

Quan es va desvetllar l'existència d'aquest immoble per investigacions periodístiques, l'entorn del partit va argumentar que es tractava d'un mer desfasament temporal en la validació del Registre de la Propietat, una justificació burocràtica que no va aconseguir neutralitzar els retrets d'opacitat formulats pels grups de l'oposició.

Setge judicial a la intocable de Gènova: les claus del dossier remès a la Sala Penal

No obstant això, el veritable mal de cap per a la mà dreta de Feijóo es dirimeix als passadissos de la més alta instància judicial. La Fiscalia del Tribunal Suprem té sobre la taula l'expedient remès des dels òrgans judicials de Galícia, després d'una denúncia penal per presumpta prevaricació, malversació de cabals públics i blanqueig de capitals. En gaudir de la condició d'aforada pel seu escó al Congrés, l'Alt Tribunal és l'únic òrgan competent per decidir si obre formalment una causa penal contra la intocable assessora.

L'oposició i col·lectius de transparència assetgen la seva gestió sota dues sospites clau. Primer, denuncien l'origen de diversos terrenys rústics familiars revaloritzats després de l'onada d'incendis forestals de 2012 les escriptures sota l'empara de la Xunta segueixen a l'ull de l'huracà.

Segon, col·lectius del sector del mar, plataformes veïnals i organitzacions d'esquerra ubiquen l'antic departament de Sánchez Sierra en el centre de la transició que va donar origen a ABANCA, la corporació financera comandada per l'inversor Juan Carlos Escotet. Les reclamacions remeses en diverses fases davant els òrgans fiscals descriuen que, en ple procés de privatització de les caixes d'estalvi gallegues, la Secretaria General de Mitjans va injectar partides pressupostàries milionàries mitjançant convenis institucionals, per rentar la imatge de l'entitat ABANCA i apuntalar el seu naixement, una maniobra de distracció que va camuflar el desmantellament de les caixes públiques gallegues en benefici del negoci privat. L'objectiu final: anar aplanant el terreny per al desembarcament multimilionari d'Escotet.

Encara que en les instàncies judicials ordinàries aquestes transferències es van emmarcar en l'estricta legalitat del repartiment publicitari, l'expedient ha adquirit una nova dimensió institucional: la Fiscalia autonòmica ha remès les actuacions directament a la Sala Penal del Tribunal Suprem per la condició d'aforada que protegeix la diputada a Madrid. Cosa que manté en suspès el nucli dur del PP.

"L'estratega de Gènova, que acumula un patrimoni financer d'1,3 milions d'euros i més de 30 immobles ha estat objecte de debat després de revelar-se que la Xunta va ocultar la seva declaració de béns durant dos anys"

La connexió mexicana: el fiasco dels 'floteles' i l'ombra de Pemex

Més enllà de l'àmbit patrimonial i de les herències familiars —estructurades legalment sota la fórmula del "pacte de millora" del dret civil gallec—, els principals dubtes de caràcter ètic i deontològic pivoten sobre la utilització dels fons públics durant la seva prolongada etapa al capdavant de la Secretaria General de Mitjans de la Xunta.

Durant més d'una dècada, el departament de Sánchez Sierra va distribuir al voltant de 45 milions d'euros a través de convenis de publicitat institucional signats sense concurs públic. Diverses associacions de periodistes i mitjans independents van denunciar de manera sistemàtica que aquest model s'utilitzava de forma discrecional com una eina d'incentius, destinada a premiar les línies editorials afins a l'Executiu autonòmic i a penalitzar de forma indirecta la viabilitat econòmica de les capçaleres crítiques.

El seu historial internacional tampoc no està exempt de polèmica. Va ser precisament Mar Sánchez l'encarregada de pilotar la agressiva campanya de propaganda del "miracle Pemex", aquella fallida aliança estratègica de la Xunta que prometia salvar els drassanes gallecs amb la construcció de flotels per a la petrolera estatal mexicana. Un acord històric que va acabar resultant un fiasco industrial absolut per a Galícia i el qual interlocutor estrella i signant de les fotos oficials, l'aleshores director de Pemex Emilio Lozoya, va acabar entre reixes a Mèxic pel megaescàndol de corrupció internacional d'Odebrecht. Encara que a Sánchez Sierra mai no se la va vincular judicialment al cobrament de comissions, la seva firma professional va quedar lligada per sempre al disseny d'una campanya que va lligar el prestigi de Galícia a un dels majors delinqüents de coll blanc d'Amèrica Llatina.

Dècades de control absolut, de teixir xarxes invisibles i de blindar la figura d'un Feijóo al qual va acompanyar des de les oficines de Correus fins a la cúspide de la política nacional, semblaven haver-li garantit un passaport de total impunitat mediàtica. Però els temps han canviat de forma radical. Com és possible que una de les figures més influents de la política espanyola contemporània hagi aconseguit romandre oculta i a salvo de l'escrutini públic durant més de vint anys a l'ombra, per acabar veient com, en tot just uns mesos, es desmorona el seu mur de silenci sota una tempesta de titulars que qüestionen la seva ètica, el seu patrimoni i la legalitat del seu imperi financer?