Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
La situació a la qual aquesta setmana s'ha enfrontat Maricarmen als seus 87 anys en forma de desnonament té dia sí i dia també nom propi, i conseqüències. Aquesta dona, que portava 70 anys llogada al seu habitatge, ha estat una víctima més d'un sistema que prioritza el negoci i l'especulació, enfront del dret a l'habitatge.
El de Maricarmen ha estat especialment mediàtic per la gravetat de l'escenari. Quatre intents, una persona en edat molt avançada i amb problemes de salut, i fins i tot una solució sobre la taula, la que va posar una escriptora anònima per cobrir la diferència de lloguer entre els 500 euros que la inquilina pagava religiosament i els 2.650 que exigia el fons Urbagestión Desarrollo e Inversión SL.
El mateix dia que Maricarmen, a escassos quilòmetres del carrer Alcalde Sainz de Baranda desnonaven David i el seu fill, els qui des del 2017 i fins dimecres vivien en un pis de la promoció de l'Eixample de Vallecas. Dos casos, el d'ell i el de la resident del Retiro, que mostren la crua realitat d'una situació que d'un temps ençà és poc menys que el pa nostre de cada dia.
La crisi de l'habitatge trenca moltes vides, fins i tot en el sentit més literal de l'expressió. Ja fora de Madrid, al barri català de L'Hospitalet de Llobregat Olga, una veïna de 54 anys i mare de dues filles, una d'elles menor, es treia la vida a principis de setembre, mesos després de ser desnonada del seu habitatge al barri de Santa Eulàlia. Entitats socials van establir una relació directa entre suïcidi i expulsió de la llar.
Els desnonaments, en xifres
Dades recollides a finals de juny de 2026 mostren que el nombre de llançaments o desnonaments practicats en el primer trimestre d'aquest any van disminuir un 45,4% respecte del mateix període de l'any passat, malgrat que se situen per sobre dels 4.000. La xifra més alta en aquests termes va tenir lloc en el primer trimestre de 2015, quan entre gener i març es van cometre 18.869 llançaments. Si parlem d'anys complets, al 2025 es van produir 25.540 desnonaments.
Els més nombrosos van ser novament aquest any els derivats de l'impagament del lloguer -prop del 65% del total-, que es van reduir en un 53,9% enfront de 2025; fins als 2.600. Mentrestant, els derivats d'execucions hipotecàries van suposar el 24,24% i van mostrar una disminució interanual del 18,3%, segons xifres recollides per la Secció d'Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en el seu informe 'Efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials'.
Per comunitats, el 23% del total de llançaments duts a terme a Espanya en el període de temps esmentat es van efectuar a Catalunya (921), seguit de la Comunitat Valenciana (741), Andalusia (616) i Madrid (582). El territori valencià encapçala els desnonaments conseqüència de procediments derivats de la Llei d'Arrendaments Urbans, amb 513 practicats en el primer trimestre.
Execucions hipotecàries
Les dades més recents a les quals s'ha pogut accedir sobre el segon trimestre són les que tenen a veure amb les execucions hipotecàries sobre habitatges habituals. El nombre es va situar en 3.703 en aquest temps, convertint-se en la xifra més alta d'execucions hipotecàries sobre habitatges habituals en una mica més de nou anys; des del primer trimestre de 2017, segons l'INE. Més en detall, es correspon amb un 10,3% més que en el trimestre anterior i un 27,5% per sobre del mateix període en 2025.
No totes les execucions, indica l'INE, acaben en desnonament, però la dada hi és. En el segon trimestre es van iniciar 7.141 execucions hipotecàries, un 8,3% més en taxa trimestral i un 12,2% més en la comparativa anual. D'elles, 6.864 van afectar finques urbanes -en les quals s'inclouen els habitatges- i 277 a finques rústiques. De les primeres, 4.869 es corresponen amb habitatges; 4.358 sobre cases de persones físiques.
Per comunitats autònomes, aquelles amb major nombre de certificacions per execucions hipotecàries sobre el total de finques van ser Andalusia (1.674), Catalunya (1.355), i la Comunitat Valenciana (1.011). La Rioja (21), Navarra (36) i Cantàbria (49) van registrar el menor nombre.
Pel que fa a habitatges, Andalusia (1.154) Catalunya (1.079) i la Comunitat Valenciana (717) van presentar el major nombre d'execucions, mentre que els casos amb menys es van donar a La Rioja (13), Navarra (27) i Cantàbria (31).
La gran assignatura pendent
En l'estrictament polític, cal destacar que l'habitatge es manté com el gran repte d'una legislatura en què solament han prosperat cinc iniciatives de prop d'una trentena impulsades pel Govern i per l'esquerra.
Entre les decisions més polèmiques -que van ser possible gràcies als vots del PP, Vox i Junts- es troben el rebuig a la pròrroga del denominat escut social, amb la qual cosa va decaure el veto als desnonaments per a inquilins vulnerables, que ja havia estat retallat únicament als casos en què el propietari tingués tres o més habitatges.
Discrepàncies entre les dues ànimes de l'Executiu fan així mateix que les negociacions per reflotar el macrodecret d'habitatge segueixi en punt mort. El text inclou la pròrroga de contractes i rescata altres antigues promeses del Govern, com la regulació del lloguer de temporada o la pujada de l'IVA als pisos turístics.