Putin s'ofereix com a intermediari entre els EUA i l'Iran emmagatzemant l'urani

Vladímir Putin torna a col·locar-se al centre del tauler internacional. El president rus ha ofert Moscou com a possible intermediari entre els Estats Units i l'Iran en plena escalada de tensió, amb una proposta concreta sobre la taula: que Rússia emmagatzemi en el seu territori l'urani enriquit iranià com a part d'un eventual acord diplomàtic entre Washington i Teheran.

La iniciativa, que el Kremlin ha reiterat en les últimes setmanes, busca convertir Rússia en garant tècnic i polític d'una possible sortida negociada al conflicte. Segons ha defensat Moscou, el trasllat o custòdia de l'urani enriquit permetria reduir les sospites occidentals sobre el programa nuclear iranià, alhora que oferiria a Teheran una via per no cedir directament davant els Estats Units.

El moviment arriba després que Putin rebiés a Sant Petersburg el ministre iranià d'Exteriors, Abbas Araghchi, en una trobada marcada pels missatges de suport rus a l'Iran i per la voluntat declarada del Kremlin de contribuir a una sortida diplomàtica. Reuters va informar aquest dilluns que Putin va traslladar el seu suport a Teheran i va reiterar la disposició de Rússia a ajudar a restaurar l'estabilitat regional.

Moscou vol custodiar la clau nuclear

La proposta russa no és nova, però cobra ara una especial rellevància pel bloqueig de les negociacions i pel creixent risc d'una escalada regional. El Kremlin ja havia plantejat que Rússia acceptaria fer-se càrrec de les reserves d'urani enriquit de l'Iran com a part d'un possible pacte amb els Estats Units. El portaveu rus, Dmitri Peskov, va insistir a mitjans d'abril que l'oferta seguia sobre la taula, encara que Washington l'havia rebutjat.

La idea té un precedent rellevant: Rússia ja va participar en l'aplicació de l'acord nuclear del 2015, conegut com a JCPOA, que limitava el programa atòmic iranià a canvi de l'aixecament de sancions. En aquell marc, Moscou va retirar de l'Iran part del seu urani enriquit, una fórmula que ara el Kremlin intenta recuperar com a possible sortida d'emergència.

Per a Putin, l'oferiment té una doble utilitat. Per una banda, permet a Rússia presentar-se com a actor imprescindible en una crisi que afecta directament a Orient Pròxim, a la seguretat energètica i a l'equilibri global. Per l'altra, reforça la seva aliança estratègica amb Teheran en un moment en què Moscou busca demostrar que, malgrat el seu aïllament occidental per la guerra a Ucraïna, conserva capacitat d'influència diplomàtica.

La Casa Blanca, tanmateix, no sembla disposada per ara a acceptar el paper de Moscou. Axios va publicar al març que Donald Trump va rebutjar durant una conversa amb Putin la proposta de traslladar l'urani iranià a Rússia com a part d'un acord per posar fi a la guerra.

L'equilibri delicat de Teheran

L'Iran tampoc no es mou en un terreny senzill. Teheran insisteix que el seu programa nuclear té finalitats civils, però les seves reserves d'urani enriquit continuen sent el principal punt de fricció amb Washington i els seus aliats. La possibilitat d'enviar aquest material a Rússia pot ser vista com una garantia per a Occident, però també com una cessió delicada per al règim iranià, que ha fet de la sobirania nuclear una qüestió d'orgull nacional.

L'Iran ha presentat un pla de pau en tres fases que deixa la qüestió nuclear per al tram final de la negociació. Abans, Teheran vol assegurar el cessament definitiu de les hostilitats i garanties per evitar nous atacs, a més d'abordar la gestió de l'estret d'Ormuz amb participació regional.

Aquest calendari revela una diferència substancial entre les prioritats de les parts. Per a Washington, l'assumpte nuclear és el nucli del problema. Per a l'Iran, en canvi, qualsevol negociació ha de començar per la seguretat, el final dels atacs i el reconeixement de la seva posició regional. En aquest buit intenta entrar Putin, oferint a Rússia com a pont entre dos enemics que desconfien profundament l'un de l'altre.

Putin busca convertir l'urani iranià en el seu salconduit diplomàtic

L'oferiment rus també té una lectura geopolítica més àmplia. Moscou no només pretén mediar: aspira a administrar una peça clau del conflicte. En custodiar l'urani iranià, Rússia tindria a les seves mans un instrument de pressió i de negociació enfront de Washington, Teheran i les potències regionals. En la pràctica, el Kremlin es presentaria com l'únic actor capaç de parlar amb l'Iran, oferir garanties tècniques i, al mateix temps, condicionar el desenllaç de la crisi.

L'operació, tanmateix, és plena d'obstacles. Estats Units recela d'atorgar a Putin un paper central en un expedient de seguretat internacional, especialment en un moment de màxima confrontació amb Moscou. Iran, per la seva banda, pot acceptar la mediació russa com a suport polític, però no necessàriament una fórmula que limiti el seu control sobre el material nuclear. I les potències europees observen amb preocupació un escenari en què Rússia, lluny de quedar aïllada, torni a asseure's a la taula com a àrbitre inevitable.

Putin ha olfatejat una oportunitat. Enmig de la tensió entre els EUA i l'Iran, el líder rus intenta transformar una crisi nuclear en una plataforma d'influència. La seva proposta d'emmagatzemar l'urani no resol per si sola el conflicte, però sí que desplaça el focus: col·loca Moscou al centre de la negociació i obliga Washington i Teheran a decidir si prefereixen mantenir el pols obert o acceptar que Rússia custodiï, literalment, una de les claus del problema.