Carles Puigdemont comença a entreveure l'escenari del seu retorn a Catalunya, després de gairebé una dècada instal·lat a Bèlgica. L'expresident de la Generalitat, tanmateix, no dona per resolta la seva situació judicial i tem que puguin sorgir nous obstacles per impedir-li tornar. En una entrevista amb el periodista Jordi Basté al programa de 2Cat de RTVE, ha denunciat que la llei d'amnistia segueix sense aplicar-se-li i ha advertit que no descarta que puguin produir-se "maniobres judicials" en contra seva. Malgrat això, considera que el procés es troba en una fase per la qual ha arribat a un punt de no retorn. "El meu cap comença a assumir que el retorn s'ha de preparar", ha reconegut.
Les seves paraules arriben després de conèixer-se fa uns dies que el seu equip havia traslladat l'oficina que mantenia com a expresident de la Generalitat. A partir d'ara, l'entorn de Puigdemont preveu instal·lar-se en un edifici propietat de l'Administració catalana situat a la zona alta de Barcelona, un moviment que coincideix amb el canvi d'expectatives del dirigent de Junts. La seva tornada, no obstant això, no suposaria la seva incorporació al Parlament com a cap de l'oposició. Puigdemont considera que ocupar aquest càrrec després d'haver presidit la Generalitat seria inapropiat, ja que implicaria fiscalitzar directament qui assumís el càrrec de president.
L'entrevista també ha servit per reconstruir els contactes que va mantenir amb el PSOE abans de la investidura de Pedro Sánchez de 2023. Puigdemont sosté que un representant socialista es va desplaçar a Bèlgica per oferir-li un acord que, segons ha explicat, s'assemblava als indults concedits als dirigents independentistes condemnats pel procés. L'expresident va rebutjar aquella proposta perquè defensava una solució de caràcter polític i no una mesura individual de gràcia. L'amnistia, ha relatat, va ser inicialment descartada pel seu interlocutor, però va acabar convertint-se en una de les condicions de Junts quan els seus diputats van adquirir un paper determinant per a la formació del nou Govern.
La manca d'aplicació d'aquesta llei continua sent el principal obstacle per a la seva tornada. Puigdemont ha afirmat que les resolucions judicials van arribar a convèncer-lo que potser no podria tornar mai a Catalunya. També ha denunciat el desgast personal provocat per les investigacions que l'han afectat durant la seva estada a Bèlgica. El dirigent sosté que, encara que no ha estat condemnat, s'ha intentat apartar-lo de la vida pública mitjançant procediments judicials. Entre els seus exemples, ha esmentat les indagacions relacionades amb el terrorisme i el blanqueig de capitals, així com una compareixença davant una comissaria francesa especialitzada en terrorisme que vincula a una investigació espanyola sobre Tsunami Democràtic.
Un altre dels episodis que ha abordat és la seva aparició a Barcelona el 8 d'agost de 2024, coincidint amb la investidura de Salvador Illa. Puigdemont ha explicat que pretenia acudir al Parlament per adreçar-se als seus seguidors i que estava disposat a afrontar una detenció posterior. En valorar que els Mossos podien arrestar-lo abans d'assolir la Cambra, va decidir canviar d'estratègia i abandonar el lloc. Ha defensat aquella actuació com una forma de denúncia política i ha desmentit una de les versions difoses sobre la seva fugida en un maleter i assegura que va viatjar en cotxe, assegut a la part del darrere, tant en entrar com en sortir de Catalunya.
De cara a un possible retorn, l'expresident reconeix que haurà de retrobar-se amb una societat que ha evolucionat durant la seva absència. Ha citat el pes creixent de les xarxes socials, la intel·ligència artificial i els canvis demogràfics com a senyals d'una Catalunya que necessita conèixer de primera mà. La seva prioritat en tornar, ha assegurat, serà visitar les tombes dels seus pares i tornar a casa seva a Sant Julià de Ramis.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.