Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Des de la seva residència a Waterloo (Bèlgica), l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha entrat en la campanya electoral per a les generals del proper 29 de novembre amb una entrevista publicada al vespre d'aquest dimecres en què assegura que el que van fer amb l'acord de Brussel·les que va permetre investir Pedro Sánchez com a president del Govern el 2023 va ser "provar fins on" podien empènyer el secretari general del PSOE perquè poguessin aprofitar-se de la situació en què es trobava. En aquest sentit, defensa que els postconvergents van utilitzar la "ambició desmesurada" que afirma que té el cap de l'Executiu per "infligir algunes derrotes a Espanya".
"Ens hem aprofitat de l'ambició de Sánchez per derrotar Espanya", sosté Pugidemont en una entrevista concedida a El Mundo, en què explica que la seva concepció de l'actual president del Govern és la de "una persona amoral i amb una ambició desmesurada" i manté que van complir amb la seva part del pacte que va fer possible la llei d'amnistia que li ha obert les portes per poder tornar a Catalunya en cedir els seus set vots al Congrés dels Diputats per permetre que Sánchez tornés a la Moncloa. "Ja vam pagar el preu, que és la investidura, i d'això no se'n parla més. Si els hi dónes mig llimona, et fan una crema catalana. Per tant, no els hi pots donar ni mig llimona", apunta.
La negociació de la llei d'amnistia
Segons l'expresident de la Generalitat, aconseguir que el Partit Socialista acceptés "culturalment" la idea d'amnistia "va ser bastant fàcil" i això va ser una cosa que el va sorprendre, atès que "pensava que hi lluitarien una mica més". Des del seu punt de vista, "era evident que allò era una derrota que el PSOE anava a propiciar a Espanya i que era una victòria del camp independentista".
Malgrat revelar haver-se quedat sorprès que no haguessin de lluitar més per obtenir la llei d'amnistia, Puigdemont assenyala tres elements com a obstacles per a la llei d'amnistia per part del PSOE. Aquests són l'ús del terme lawfare, respecte al qual manifesta que deien que no era correcte i no existia; el nomenament d'un mediador internacional, paper que va assumir el salvadorenc Francisco Galindo Vélez; i que es fes referència a 1714 com a punt de partida del "desencuentro històric" que considera que existeix entre Catalunya i Espanya.
"Aquesta referència era indispensable perquè no va ser una febre que ens va agafar a tots. Aquest conflicte és històric i ve de molt lluny", indica el dirigent de Junts, que expressa que per a ell era imprescindible que es fes esment a la guerra de successió de 1714 "encara que fos purament de relat", perquè creu que serveix per "desenvolupar segons quines explicacions del que va passar a l'octubre del 2017". "Ja no pots explicar que aquests són uns senyors de Convergència que es van tornar bojos i uns senyors d'Esquerra que volien fer no sé què", pronuncia en relació al procés.
Pel que fa a la redacció del text, el líder posconvergente detalla que, malgrat que en cap moment el PSOE els va cedir la redacció del text, sí que van intercanviar "molts esborranys" i sosté que "els punts més crítics de la llei" provenen d'ells. "Nosaltres tenim una part important de l'autoria, no només narrativa, sinó de tècnica legislativa, feliçment", remarca en l'entrevista, en la qual assevera que els primers redactats per part del PSOE la norma "era una cosa que tenia el nom de llei d'amnistia, però no amnistiaba a molta gent".
Puigdemont assegura que fins després de la sentència del TJUE creia que no li aplicarien l'amnistia
Sobre la disputa judicial en la qual va derivar l'aprovació de l'amnistia, Puigdemont declara que van deixar clar que anaven a entendre "qualsevol obstacle a la seva aplicació com un incompliment" de l'acord de Brussel·les. En aquest sentit, opina que "no tenia cap cabuda" i "no seria coherent" que la Fiscalia s'hagués posicionat en contra de la norma una vegada el Congrés li va donar llum verda.
En parlar del Tribunal Constitucional (TC), la cosa canvia i Puigdemont subratlla que fins després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del passat 16 de juliol, que avala la llei d'amnistia, estava convençut que no li donaria la raó en el seu cas. Una prudència que afirma que tenia degut al dictamen del tribunal de garanties del 2006 sobre l'Estatut, que declarava per vuit vots contra dos que 14 articles de la norma institucional de Catalunya eren inconstitucionals.
Les dues "cistelles" que van oferir al PSOE
Puigdemont assevera que veure que el PSOE estava disposat a aprovar l'amnistia va ser l'antesala de la resta del pacte de Brussel·les i que en comprovar que estaven d'acord van saber que podien fer els primers passos per al pacte. Llavors, va ser quan li van oferir les "dues cistelles". Per una banda, la "conjuntural", que incloïa competències, finançament, decrets legislatius i una major inversió en infraestructura. Per l'altra, "la fonamental", en què es recollien qüestions relacionades amb la sobirania, el reconeixement de Catalunya com a nació i la llengua catalana.
A més, Puigdemont fa esment a l'entrevista a les negociacions en què "van portar al límit" l'Estat espanyol, entre les quals destaca la llei de delegació de competències en matèria d'immigració, revelant que els socialistes "només a última hora, amb la ruptura assegurada a la taula, van claudicar amb la presència de Mossos d'Esquadra en els controls fronterers, amb què el NIE el fes l'administració catalana i algun altre punt més en aquest sentit". Així mateix, recalca que també van arribar al límit amb el concert econòmic, atès que no van voler parlar de "cap altre model de finançament que no passés per la sobirania fiscal".
Suma't a
Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te soci