Puente eleva el seu puls amb la Justícia y arremet contra Vivas y Feijóo per "posar pals a les rodes"

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ha admès la seva "sorpresa" després que l'Audiència Nacional hagi paralitzat la instal·lació del campament per a migrants al Port de Ceuta i ha mostrat els seus dubtes que hi hagi alternatives si finalment se suspèn. "No tinc accés a l'escrit que ha presentat el SUP (...) M'agradaria ser prudent, però en aquest cas la justícia encara no ha decidit (...) L'únic que li demanem és que es pronunciï com més aviat millor", ha plantejat en el matinal 'La hora de la 1' de Televisió Espanyola.

Puente ha explicat que Transports va atorgar un permís d'ús al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions de dues parcel·les del port de Ceuta "per muntar-hi els campaments en els quals recollir migrants que en aquest moment estan o a la Platja del Trampolí o deambulant pels carrers i a partir d'aquí procedir a filiar-los". "El Govern està lluitant contra agents que volen que això s'enquisti (...) Feijóo està posant pals a les rodes constantment", ha retret Puente. "El suport a Ceuta és de paraula (...) Amb cops de pit propis del fariseisme més ignorant", ha reblat.

El ministre ha explicat que al seu departament va rebre una notificació de l'Audiència Nacional, unes 24 hores abans de traslladar els immigrants al Port de Ceuta, en la qual se'ls reclama l'expedient administratiu per prendre "una decisió sobre unes mesures cautelaríssimes" sol·licitada pel sindicat SUP. "Em sorprèn que es qüestioni l'aptitud dels ports per allotjar migrants (...) Parlem de parcel·les de guaret i perfectament perimetrables", ha afegit. No obstant això, ha anunciat que "s'han condicionat dues parcel·les per albergar un campament al territori ceutí".

En aquest context, el ministre ha recordat que ja es va rebutjar l'ús de poliesportius per allotjar els migrants i després es va acordar habilitar dues parcel·les del Port de Ceuta, encara que el govern de Juan Jesús Vivas després ho va descartar, davant una actitud que ha qualificat de "profunda deslleialtat". "Vivas no ha col·laborat en cap moment amb el Govern d'Espanya (...) "És molt preocupant que el president de Ceuta, que està veient la seva ciutat sobrepassada, és el que més dificultats està posant per resoldre-ho", ha criticat el titular de Transports.

Pols institucional pel vot dels nacionalitzats

Puente, ha endurit el seu discurs davant la decisió del Tribunal Suprem de suspendre cautelarment els efectes electorals de l'anomenada 'llei de néts', una disposició incorporada a la Llei de Memòria Democràtica del 2022 que va permetre optar a la nacionalitat espanyola a determinats descendents d'espanyols d'origen. La resolució de l'Alt Tribunal no anul·la les nacionalitats concedides, però condiciona temporalment la inscripció o permanència al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a l'acreditació dels requisits legals relatius a l'exili.

El titular de Transports sosté que el Suprem ha intervingut sobre una qüestió que, al seu parer, excediria de l'àmbit competencial amb què s'hauria d'haver abordat la controvèrsia. "El Suprem, sense ser el tribunal competent, pren la decisió sobre una norma, la llei de néts, que no ha estat impugnada", ha afirmat.

El ministre considera especialment rellevant que la llei i la seva instrucció de desenvolupament portin aproximadament quatre anys en vigor i qüestiona que s'alterin ara els seus efectes electorals. Aquesta interpretació, tanmateix, s'ha de diferenciar de la fonamentació oferta pel mateix Tribunal Suprem: els magistrats no han suspès la Llei de Memòria Democràtica ni han privat de nacionalitat els afectats, sinó que han adoptat mesures cautelars respecte dels seus efectes sobre el cens electoral arran dels recursos plantejats per Vox i Iustitia Europa.

L'augment del CERA, al centre de la controvèrsia

Puente rebutja que existeixi una voluntat governamental d'alterar artificialment el cos electoral. "És absurd que el Govern vulgui inflar el cens", ha sostingut, i ha contraposat aquesta hipòtesi amb l'històric de participació dels espanyols residents a l'estranger, que tradicionalment ha estat reduït.

La qüestió, tanmateix, no es limita a la participació efectiva: el debat judicial se centra en la regularitat de les inscripcions i en la necessitat de preservar la integritat del procés electoral davant el notable creixement del CERA. L'Oficina del Cens Electoral ha assenyalat, a més, que els ciutadans nacionalitzats elegeixen el municipi en què desitgen figurar i que no existeixen, en la pràctica, inscripcions automàtiques per part dels consolats.

Una controvèrsia jurídica convertida en conflicte polític

El ministre interpreta la suspensió del vot com una decisió de naturalesa política i afirma que "la decisió sobre eliminar el vot només es pot entendre com una decisió política". "Allò del tribunal de suspendre el dret a vot d'un nombre d'espanyols la nacionalitat dels quals no nega és inexplicable", ha manifestat.

Puente ha defensat així mateix que durant la tramitació de la legislació van existir consensos polítics previs que ara, al seu judici, es trencarien. En aquest context ha recordat la posició mantinguda en el passat pel líder de l'oposició: "Feijóo, quan era a la Xunta, va defensar concedir la nacionalitat als fills d'exiliats", ha etzibat.

L'enfrontament arriba al CGPJ

La polèmica s'ha estès des de l'aplicació de la llei al funcionament mateix de les institucions judicials. Puente ha reivindicat el seu dret, com a membre del Govern, a expressar públicament les seves discrepàncies: "Un ministre té el dret de traslladar a la ciutadania les coses en què creu". Al mateix temps, ha afirmat que la imparcialitat judicial no només ha d'existir, sinó també projectar-se externament: "La imparcialitat s'ha de produir i semblar que es produeix", ha recordat.

Les seves declaracions es produeixen després que la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, reclamés respecte cap a la independència judicial i censurés les desqualificacions procedents de responsables institucionals. Perelló ha defensat que els jutges han d'actuar sense sotmetre's a pressions o ingerències. Puente, per la seva banda, ha rebutjat la idea que aquestes apel·lacions hagin de traduir-se en silenci polític i ha replicat que no està disposat a posar-se «una bena i una mordassa» davant actuacions judicials que, segons la seva interpretació, poden tenir conseqüències polítiques.

"La presidenta del CGPJ vol que oiguem, vegem i callem (...) Se'ns demana una inequitat que no tenim (...) Els qui pretenen governar sense sotmetre's a les urnes s'estan equivocant", ha vaticinat entre crítiques a alguns jutges. "La reforma de la Justícia hauria de ser un pilar central de la campanya electoral (...) Això es resoldrà a les urnes", ha vaticinat. No obstant això, l'exalcalde de Valladolid ha subratllat que té "una confiança enorme" en la Justícia d'aquest país.