Prohibir la compra especulativa d'habitatge o reformar el Reglament del Parlament: les iniciatives pendents prioritàries per al PSC

Ha passat menys d'un mes des que finalitzés l'últim període de sessions del Parlament de Catalunya i, amb encara unes setmanes d'estiu pel mig, cada cop s'acosta més l'inici d'un de nou en què es debatran noves lleis i també algunes ja presentades, però que van quedar pendents de la seva aprovació final en el passat curs polític. Entre les iniciatives que ja han començat la seva tramitació parlamentària, hi ha algunes prioritàries per al Govern de Salvador Illa, com és el cas de la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, la reforma del Reglament de la Cambra catalana per blindar les sancions pels discursos d'odi que puguin produir-se dins d'ella i la nova Llei de Memòria Democràtica.

Aquestes tres propostes formen part de les 75 que ja es troben en marxa al Parlament, les quals es reparteixen en 44 proposicions de llei dels grups parlamentaris, 14 projectes de llei procedents de l'Executiu català, 12 iniciatives legislatives populars (ILP) i 5 propostes per presentar proposicions de llei al Congrés dels Diputats. Algunes d'elles podran completar la seva tramitació en el pròxim període de sessions, el qual està previst que comenci el dia 29 de setembre amb el debat de política general. En aquest sentit, fonts del grup del PSC van destacar en el seu balanç del curs polític cinc iniciatives pendents.

La prohibició de la compra especulativa

De les propostes prioritàries per als socialistes, la prohibició de la compra especulativa d'habitatge és probablement la que més atenció ha acaparat. La mesura pactada entre el Govern i els Comuns com a part del seu acord per tirar endavant els nous pressupostos de la Generalitat forma part de la proposició de llei de modificació de la Llei d'Urbanisme registrada pels Comuns. El text de la iniciativa atorga als ajuntaments dels 302 municipis catalans declarats zona de mercat residencial tensionada la potestat per limitar, a través del planejament urbanístic, la compra d'habitatges per part de grans tenidors, que a Catalunya són els propietaris de cinc o més immobles, als immobles que s'acrediti que es destinaran a la residència habitual o al lloguer residencial, respectant la regulació dels preus.

La proposició de llei dels Comuns va superar al juliol la seva primera votació, en la qual es va decidir que es tramités per lectura única, la via més ràpida, amb el suport del PSC, ERC i la CUP, malgrat el rebuig de Junts, PP, Vox i Aliança Catalana. La iniciativa no va poder aprovar-se en l'últim ple abans del període de sessions, celebrat entre el 21 i el 23 de juliol, a causa que els posconvergents i els populars van presentar recursos davant el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), l'òrgan que s'encarrega d'estudiar la validesa constitucional i estatutària de les lleis a Catalunya. Aquest fet ha provocat que la prohibició de la compra especulativa hagi d'esperar a reprendre l'activitat parlamentària després de la pausa d'estiu per poder ser aprovada definitivament.

No obstant això, en aquests moments la proposició de llei està sent reestudiada pels grups parlamentaris a favor després de el dictamen del CGE, que a principis d'agost es va pronunciar sobre els recursos presentats per Junts i PP a principis d'agost, concloent que la iniciativa vulnera els articles de la Constitució Espanyola referits al dret a la propietat privada i a l'herència, el dret a la llibertat d'empresa i el principi de seguretat jurídica. Així mateix, determinava que la proposta incompleix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en considerar que envaeix competències estatals.

El dictamen del CGE no és vinculant, però ha fet que els grups que donen suport a la iniciativa vulguin estudiar en profunditat el text per realitzar els canvis que permetin blindar la prohibició de la compra especulativa amb les garanties jurídiques necessàries per afrontar possibles recursos a instàncies superiors com el Tribunal Constitucional. "Ara abordarem els següents passos amb el Sindicat de Llogateres i els grups que creuen que és necessari limitar la compra especulativa al nostre país per frenar la concentració en poques mans d'un dret bàsic com és l'habitatge", va assenyalar la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, qui va avançar que la seva formació seguirà "explorant els marges legals per fer de l'habitatge a Catalunya un dret i no un actiu financer".

Per part de la Generalitat, la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, va assegurar que "el Govern buscarà totes les mesures legals i les maneres que siguin possibles d'acord amb l'Estatut català per protegir el dret a l'habitatge a Catalunya" i va instar a "buscar les vies que d'acord amb la llei aportin solucions a un tema estructural com aquest". Per tant, l'Executiu català s'ha mostrat obert a adaptar el text, que està previst que afronti la seva votació final a la tardor, quan també es votaran les esmenes que s'hagin presentat a la norma.

Reforma del Reglament del Parlament per blindar les sancions contra els discursos d'odi

Per altra banda, la reforma del Reglament del Parlament va iniciar la seva tramitació el passat 29 de juliol quan els grups del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP van registrar la proposició de llei que té com a objectiu dotar la Cambra catalana dels "instruments normatius adequats per fer front a manifestacions de discurs discriminatori, ofensiu o incitador a l'odi que puguin produir-se en el marc de l'activitat parlamentària". És a dir, blindar les sancions que fins ara tan sols estan recollides en el Codi de Conducta i, per tant, no tenen rang de llei.

En el text de la proposició de llei s'indica que els diputats que incompleixin la normativa es podran enfrontar a sancions com una amonestació pública, la prohibició de formar part d'una delegació del Parlament "davant una organització de caràcter interparlamentari, una conferència interparlamentària o qualsevol fòrum interinstitucional" durant com a màxim un any i a una multa que podrà anar des dels 600 fins als 12.000 euros. El tipus de penalització, així com l'import de les sancions econòmiques, dependrà de si la infracció comesa és lleu, greu o molt greu.

En concret, les infraccions lleus s'enfrontaran a una amonestació pública, mentre que les greus comportaran també multes d'entre 600 i 6.000 euros. En el cas de les sancions molt greus, les penalitzacions econòmiques oscil·laran entre els 6.001 i els 12.000 euros i podran anar acompanyades de la prohibició de participar en una delegació del Parlament "davant una organització de caràcter interparlamentari, una conferència interparlamentària o qualsevol fòrum interinstitucional".

La iniciativa respon a un encàrrec de la Taula del Parlament motivada per la recomanació de la Comissió de l'Estatut del Diputats després de determinar que la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, i el portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, havien comès infraccions lleus del Codi de Conducta. La proposició de llei també recull que es podrà expulsar de l'hemicicle un diputat si se'l crida a l'ordre per paraules ofensives dirigides a les institucions públiques, a un altre parlamentari o a qualsevol altra persona que vagin en contra de l'article 14 del Reglament de la Cambra catalana.

Nova Llei de Memòria Democràtica

La proposta que ja compta amb dies marcats en el calendari com a dates previstes per a la seva validació definitiva és el projecte de llei de Memòria Democràtica. S'espera que la iniciativa impulsada pel Govern, que va superar al febrer de 2025 el seu primer tràmit parlamentari amb el rebuig del Parlament a les esmenes de PP i Vox, afronti la seva votació final més d'un any i mig després en el ple previst per als dies 8 i 9 d'octubre.

El text de la iniciativa redactat pel Govern de Pere Aragonès i recuperat per l'Executiu d'Illa obliga les administracions a retirar qualsevol tipus de simbologia franquista a l'espai públic, així com les distincions i honors a dirigents i altres persones que van donar suport al règim, en un termini màxim de dos anys. A més, estableix sancions per als actes d'enaltiment del franquisme i per danyar fosses comunes. De la mateixa manera, ofereix a la Generalitat la possibilitat d'exercir l'acció popular en processos penals per delictes de lesa humanitat contra la vida i la integritat física o moral que van ser comesos durant la Guerra Civil o la dictadura.

Per altra banda, la nova llei de Memòria Democràtica de Catalunya incorpora l'impuls d'actes de commemoració els dies 14 d'abril, data en què va ser proclamada la República el 1931, i 7 de novembre, quan el 1971 es va constituir l'Assemblea de Catalunya, un organisme unitari de l'oposició antifranquista catalana que va operar de forma clandestina durant els últims anys de la dictadura. El text també inclou la introducció de l'estudi de la memòria democràtica a les escoles des de l'educació primària.

Reforma de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC)

La proposta legislativa que també va iniciar el seu recorregut parlamentari a principis del 2025 i que els socialistes catalans tenen com a assignatura pendent prioritària per al proper curs és la reforma de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que és l'ajuda econòmica que la Generalitat atorga a les persones i famílies sense recursos suficients per cobrir les seves necessitats bàsiques amb l'objectiu de garantir-los uns ingressos mínims. La iniciativa impulsada pel PSC i els Comuns va obtenir el vistiplau del Parlament per seguir endavant al març del 2025 amb el rebuig a les esmenes a la totalitat que van presentar Vox i la CUP.

La reforma consisteix principalment en l'increment dels ingressos màxims que pot tenir una família per poder accedir a la RGC en funció de la xifra de membres. En el cas de les famílies formades per dos adults i tres fills, el límit passarà dels 1.375,59 als 1.556,98 euros, mentre que si es tracta d'una persona sola, augmentarà dels 755,82 als 778,49 euros. A més, permetrà que es pugui rebre l'ajuda malgrat que algun integrant compti amb feina, cosa que actualment, per norma general, no és compatible. El 2025, el Govern preveia que aquesta iniciativa permetés ampliar el nombre de llars beneficiades en al voltant de 65.000.

Mesures temporals per accelerar la construcció d'habitatges de protecció oficial

Una altra de les iniciatives que el PSC espera poder tirar endavant en el proper període de sessions es tracta de la proposició de llei de mesures temporals per accelerar la construcció d'habitatges de protecció oficial (HPO) pactada entre el Govern i els Comuns. Aquesta iniciativa presentada el passat 24 de juliol permetrà reduir la burocràcia per mobilitzar sòl i incorporar entre 15.000 i 20.000 immobles al parc residencial fins al 2030.

En concret, entre les mesures que preveu la llei es troba la creació d'HPO en sòl d'ús terciari, propietat d'oficines, hotels i aparcaments privats en alçada, sempre que els immobles ocupin menys del 50% de la superfície construïda de l'edifici, així com l'increment de l'edificabilitat del sostre residencial un 20%, permetent superar el límit màxim establert. Així mateix, possibilitarà la reconversió de la planta hotelera de municipis que puguin comptar amb un excés i aixecar noves plantes en les construccions amb edificabilitat esgotada que disposin d'alçada remanent.

El text també inclou la possibilitat de realitzar subdivisions d'immobles i reconvertir despatxos a habitatge protegit que tingui una superfície mínima de 50 metres quadrats. De la mateixa manera, la nova norma permetrà construir VPO en aquelles parcel·les que compten amb condicions mínimes d'edificació mentre que compleixin les condicions mínimes d'habitabilitat vigents a Catalunya.