El debat per la prohibició del burca ha tornat aquesta setmana a Catalunya amb motiu de l’ordenança presentada dimarts passat per l’Ajuntament de Lleida, una proposta que, tot i que no esmenta directament aquesta peça, sí que restringeix l’ús de qualsevol vestimenta que oculti el rostre en els espais públics. Això inclouria tant aquest tipus de vel islàmic com el nicab, i és per això que la iniciativa ha suscitat polèmica. Més encara tenint en compte que el govern municipal és del PSC, formació que fins ara ha expressat una postura contrària a situar aquest tema al centre del debat polític. De fet, el president de la Generalitat i primer secretari del partit, Salvador Illa, va assenyalar al febrer que ell no havia vist cap dona amb cap d’aquestes peces pel carrer i que creia que els catalans tenien altres prioritats.

Aquest mateix dimecres, en ser preguntat per la nova ordenança de Lleida, Illa ha sostingut que mai ha vist cap burca al municipi i que prefereix no entrar en un debat sobre aquest assumpte “per combatre marcs de discurs d’odi”, tot i que ha defensat que en la proposta del consistori del PSC “no hi ha una actitud racista ni en contra de determinats símbols”. Per tant, des del Govern s’ha optat per no confrontar la mesura i diferenciar-la de les iniciatives per prohibir aquesta peça presentades per altres partits en altres institucions, com és el cas de la moció presentada pel PP al Parlament de Catalunya, a la qual el grup socialista va votar en contra. Tanmateix, com ha pogut comprovar ElPlural.cat, el tema desperta cert nerviosisme dins de la formació.

Totes les fonts consultades pel diari eviten fer declaracions al respecte a l’espera que al partit s’acordi una posició oficial, la qual es preveu que es discuteixi en la reunió de la comissió executiva del PSC del pròxim dilluns. El que sembla clar és que dins del PSC l’ordenança ha obert un debat intern sobre aquesta mesura, que es vol dur a terme amb certa urgència.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, defensa que es tracta d’una mesura per protegir les dones

Per la seva banda, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha apuntat que la prohibició del burca té com a objectiu “protegir les dones” i defensar els seus drets fonamentals, remarcant que des de l’Ajuntament creuen que qui porta aquesta vestimenta “ho fa de manera obligada” i no “per respecte”, i que consideren que la “vestimenta que s’utilitza no té res a veure amb els drets religiosos”. “La posició del govern municipal és que el burca i altres vestimentes humilien les dones”, ha declarat.

A més, Larrosa va assegurar en la presentació de l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència que aquesta suposa un pas més per “continuar avançant en una Lleida amable, oberta, cohesionada i respectuosa” i ha reivindicat que “conviure significa tenir drets i també deures”. Aquesta iniciativa contempla sancions per a diferents tipus d’infraccions comeses a l’espai públic més enllà de l’ús de qualsevol peça que cobreixi el rostre, entre les quals es troben altres com orinar al carrer i també conductes racistes, xenòfobes, homòfobes i masclistes, com la demanda de serveis sexuals.

El que diu l’ordenança sobre l’ús del burca o altres peces que cobreixin el rostre

En concret, és a l’article 12 on es diu que “amb el mateix fonament de garantir la interacció social en els termes habituals i propis d’una societat lliure i democràtica, queda prohibit portar qualsevol peça de roba, vestimenta o altra indumentària que oculti el rostre en els espais públics”. S’esmenten com a excepcions els llocs de culte, els espais on sigui habitual, en funció dels costums socials, portar la cara tapada, i els moments en què s’utilitzin aquest tipus de peces en funció d’un dret fonamental.

Pel que fa a les sancions per vestir una peça que oculti el rostre, aquestes oscil·laran entre els 400 i els 750 euros. Si un agent de la Guàrdia Urbana de Lleida detecta aquesta infracció, farà un advertiment a qui l’estigui cometent, el qual podrà derivar en un expedient sancionador. Aleshores, serà el jutge instructor qui determini si la situació correspon a un incompliment de l’ordenança. En cas que una persona incompleixi la restricció en tres o més ocasions en el termini d’un any, s’enfrontarà a una multa d’entre 751 i 1.500 euros.

El Pla d’Accions Socioeducatives per acompanyar les dones musulmanes

Des de l’Ajuntament de Lleida s’ha deixat clar que, a diferència d’altres propostes (com pot ser la que Vox va presentar al Congrés dels Diputats), aquest punt de l’ordenança no sorgeix per una qüestió de seguretat ni de convivència, sinó de defensa dels drets de les dones. Per aquesta raó, el consistori prepara un Pla d’Accions Socioeducatives que té com a objectiu promoure la participació social i la plena autonomia de les dones musulmanes.

Entre les mesures que ultima el govern municipal hi ha un servei d’acompanyament per a les dones que vulguin abordar la seva situació tant personal com familiar o social des de la perspectiva de gènere. Així mateix, es preveu la creació de cursos perquè puguin aprendre català i castellà, així com oferir-los orientació en l’àmbit laboral.

Una mesura que ja es va dur a terme a Lleida, però que va ser anul·lada pel Suprem

La prohibició del burca a la via pública no és una qüestió nova a Lleida. L’any 2010, l’Ajuntament, aleshores governat també pel socialista Àngel Ros, ja en va restringir l’ús després d’aprovar una ordenança nascuda d’una moció de Convergència i Unió (CiU). Tanmateix, el 2011 l’associació Watani per la Llibertat i la Justícia va presentar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que en va suspendre cautelarment l’aplicació.

Uns mesos més tard, el TSJC va avalar l’ordenança al·legant que el govern municipal tenia les competències per prohibir l’ús del burca i que la llibertat de culte està limitada per l’ordre públic. Va ser el Tribunal Suprem (TS) l’òrgan jurisdiccional que, el març de 2013, va anul·lar la mesura, argumentant que el consistori no tenia la potestat per imposar aquesta restricció i que aquesta podia comportar el confinament d’algunes dones a les seves llars.

L’extrema dreta catalana no perd l’oportunitat d’entrar en el debat

Com era d’esperar, el debat sobre la prohibició del burca a Lleida no s’ha quedat en el si del PSC i l’extrema dreta catalana no ha dubtat a intervenir-hi. Tant Aliança Catalana com Vox s’hi han manifestat. El portaveu d’aquest últim al Parlament de Catalunya, Joan Garriga, ha acusat els socialistes d’intentar “adoptar mesures que continuen rebutjant tant al Parlament com al Congrés” amb motiu de les eleccions municipals de maig de 2027 i del suposat avanç de la seva formació. “Tard, malament i amb hipocresia”, ha expressat en una publicació a la xarxa social X.

A través de la mateixa plataforma, la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha aprofitat l’ocasió per compartir una publicació en què ha afirmat no entendre que hi hagi partits que defensin l’islam i el vel islàmic. Segons l’alcaldessa de Ripoll, aquesta peça és un “símbol discriminatori i de segregació, de senyalament de la dona com a font del pecat i de provocació cap a l’home”. “Necessitem impedir que l’islam continuï avançant al nostre país”, ha indicat.