Els principals reptes dels partits independentistes a l'entrada del nou curs polític

Com cada any, el mes de setembre marca l'inici d'un nou curs polític en el qual els diferents partits hauran d'enfrontar-se a nous reptes i intentar avançar en les carpetes que van deixar pendents en l'anterior. En el cas de l'independentisme català, el nou curs serà clau per veure com les principals formacions es desenvolupen davant les principals situacions que els concerneixen. Entre elles, es troba la possible aplicació de la llei d'amnistia als líders del procés per als quals encara no s'ha fet efectiva després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la qual cosa permetria la tornada de Carles Puigdemont, la divisió del moviment que ha provocat l'auge d'Aliança Catalana que pronostiquen les enquestes o la votació de diverses iniciatives legislatives per aconseguir el traspàs de competències de l'Estat a la Generalitat.

Aquestes i altres qüestions podran ser clau per als resultats de les eleccions municipals de maig de 2027, en les quals es comprovarà a les urnes si l'abast de l'auge d'Aliança Catalana s'ajusta al que preveuen els sondejos i com aquest afectarà Junts i ERC, els fins ara dos principals partits independentistes, i a la CUP. Per tant, les tres formacions s'enfrontaran en aquest curs polític pel lideratge de l'espai independentista en clau local en uns comicis que podrien canviar l'ordre actual de l'independentisme.

La tornada de Puigdemont, l'última carta de Junts?

En el cas de Junts, un dels seus majors reptes del pròxim curs polític serà mantenir el seu lideratge de l'independentisme malgrat l'auge d'Aliança Catalana per evitar que el partit de Sílvia Orriols li robi part de l'electorat i pugui superar-lo tant en vots com en escons en les futures eleccions autonòmiques, com pronostiquen les últimes enquestes. Així ho afirma el professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona Xavier Torrens en declaracions a ElPlural.com, encara que ell situa com a principal repte per als postconvergents la tornada del seu líder, Carles Puigdemont, una vegada el Tribunal Suprem decideixi aplicar la llei d'amnistia, la qual el passat 16 de juliol va obtenir l'aval del TJUE.

Torrens assenyala el retorn de l'expresident de la Generalitat com "l'última carta per fer front a l'ascens d'Aliança Catalana" i apunta que, després del seu retorn, els postconvergents hauran de "clarificar el seu lideratge" i decidir la continuïtat de Puigdemont de cara a la pròxima legislatura o el canvi per una altra figura del partit, ja sigui per una gran demora de l'aplicació de l'amnistia o perquè el partit vulgui fer un canvi de lideratge. En aquest sentit, el sociòleg explica que en "els últims mesos Junts ha diversificat el seu lideratge" amb membres com la seva portaveu al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras; la seva presidenta al Parlament, Mònica Sales; o el seu portaveu a la Cambra Catalana, Salvador Vergés.

Amb la crisi migratòria de Ceuta, la migració s'ha situat al centre del debat polític, inclòs per a Junts, que ha endurit el seu discurs al respecte i ha tornat a exigir al Govern el traspàs de les competències en immigració a Catalunya. Per a Torrens, aconseguir la transferència del control sobre les polítiques migratòries podria tenir una repercussió electoral molt positiva per a Junts, però considera un error posar la migració al centre del seu discurs, assegurant que això tan sols beneficiarà Aliança Catalana i un altre partit d'extrema dreta com és Vox.

Respecte als reptes per a Junts en les municipals, Torrens destaca la importància que té per als convergents mantenir les batllies amb què compta actualment i situar-se per davant d'Aliança Catalana a la ciutat de Barcelona, on les enquestes preveuen una gran caiguda de Junts, amb Jordi Martí al capdavant, i el sopasso dels d'Orriols, amb un dels seus ideòlegs, Jordi Aragonès, al capdavant. Així mateix, considera que, igual que ERC i la CUP, els postconvergents haurien de presentar-se al mateix nombre de localitats que en els últims comicis per no perdre presència territorial.

ERC a l'espera del cessament de la inhabilitació de Junqueras i l'avenç dels seus acords

De la mateixa manera que ocorre amb la tornada de Puigdemont per a Junts, Torrens considera que l'aplicació de l'amnistia a Oriol Junqueras, posant fi a la seva inhabilitació política, és un dels aspectes clau per al desenvolupament d'ERC durant el pròxim curs. Des del punt de vista del professor de Ciència Política, aquest serà el major desafiament per als republicans juntament a tornar aconseguir ser el partit independentista més votat com ho va ser el 2021 després d'haver estat superat el 2024 per Junts després d'estar quatre anys al capdavant de la Generalitat amb Pere Aragonès com a president i l'aparició d'Aliança Catalana al tauler polític, amb qui es disputaria la segona posició a les pròximes eleccions al Parlament, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

Un altre desafiament per a ERC serà l'avenç dels acords que ha assolit amb el Govern de Pedro Sánchez i el Govern de Salvador Illa, de manera que donin sentit al seu suport a l'Executiu d'Illa per a l'electorat independentista. Això inclou la votació d'algunes iniciatives legislatives com la del nou model de finançament, el qual s'enfrontarà aquest divendres al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), encara que té complicada la seva tramitació parlamentària a causa del rebuig de Junts. No obstant això, per a Torrens hi ha altres pactes dels republicans que podrien tenir majors conseqüències positives electoralment i aquests serien els referits al traspàs de Rodalies a la Generalitat i la seva millora. "Si en un any aconseguís realment avenços significatius que notessin les persones que utilitzen el servei de Rodalies de trens, això, per exemple, sí que tindria un efecte positiu i Esquerra Republicana podria traslladar a l'opinió pública que ha aconseguit millorar la vida de les persones", explica.

Aliança Catalana i el repte d'assolir l'èxit que li proporcionen les enquestes

El principal repte d'Aliança Catalana serà mantenir-se en aquest temps entre els primers quatre partits catalans, entre els quals es troba en totes les enquestes publicades en l'últim any, i materialitzar l'auge pronosticat per les enquestes en resultats electorals. Per a Torrens, malgrat que hi hagi sondejos que li donin encara una millor posició, que Orriols aconsegueixi situar-se com a quarta força ja seria un èxit per a la formació xenòfoba independentista, atès que actualment és l'última força política del Parlament amb tan sols dos escons i sense grup propi. "A partir d'aquí, i això ho indicaran les enquestes, depenent de com evolucionin, el repte podrà ser fins i tot més gran o quedar-se com està. Depèn de com vagin els propers mesos", assenyala.

Pel que fa a les municipals, el sociòleg i autor del llibre Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme d'Aliança Catalana assenyala que per a Orrios serà especialment important el resultat en dues localitats. Una d'elles és Ripoll, per ser la localitat de la qual és alcaldessa i on va néixer el partit, en la qual haurà d'aconseguir majoria absoluta per assegurar que manté l'únic lloc on governa. L'altra és Barcelona, on, segons Torrens, que Aliança aconsegueixi entre 3 i 6 regidors ja seria "un èxit electoral" i que aconseguís superar Junts "tindria un impacte a nivell de psicologia política molt gran".

A diferència del cas de la resta de partits independentistes, Torrens considera que Aliança Catalana no necessita presentar-se en molts llocs, sinó que la clau rau a Ripoll i Barcelona. En aquest sentit, sosté que "el que passi en aquestes dues ciutats repercutirà amb un impacte molt gran en les eleccions catalanes i en els seus resultats" i indica que "un dels errors que pot cometre Aliança Catalana és voler presentar-se en molts llocs i donar la mateixa importància a altres ciutats".

Altres assumptes als quals s'enfrontarà Aliança Catalana en aquest curs polític inclouen el pronunciament de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) sobre la contractació de la filla de Sílvia Orriols com a agent interina de la Policia Local de Ripoll després d'obrir un expedient per comprovar si es va incomplir la llei en el procés de selecció directa sobre el qual Orriols va decidir aspectes com el tribunal o les dates de les proves. A més, s'enfrontarà també a la reforma del Reglament del Parlament per blindar les sancions contra els discursos d'odi, atorgant-los rang de llei, motivada en part per els atacs d'Orriols a la diputada d'ERC musulmana Najat Driouech. Un fet que, segons Torrens, podria beneficiar la pròpia Orriols en permetre-li victimitzar-se.

El risc de la CUP

Per altra banda, es troba la CUP, que té com a repte principal millorar el seu resultat electoral perquè tingui la capacitat de formar un grup propi després de les pròximes eleccions al Parlament. Actualment, compten amb quatre diputats, una xifra que és insuficient per disposar d'un grup propi, però ERC va cedir de manera instrumental un diputat perquè el partit anticapitalista independentista no hagués de formar part del grup mixt, el qual compartiria amb Aliança Catalana.

Des del punt de vista de Torrens, perquè la CUP pugui aconseguir formar grup en la pròxima legislatura "és importantíssim que es presenti en el major nombre de territoris possibles". "Sense aquesta base territorial tindran més dificultat d'aconseguir mantenir el grup propi", afirma.