Preguntes i respostes pendents de la crisi de Ceuta que buscar en els informes desclassificats

El Govern es prepara per desclassificar els informes sobre la crisi de Ceuta amb els quals començar a donar respostes a algunes de les preguntes que queden obertes. El president Pedro Sánchez ho va anunciar al Congrés dijous passat, i des d'aleshores l'entrada massiva de migrants ha adquirit una nova dimensió.

La jutgessa María Tardón ha obert una causa a l'Audiència Nacional, i en el seu auto avança que posarà el focus en els "mitjans de resposta" que va emprar el Govern els dies 30 i 31 de juliol, quan 72.000 migrants van creuar a Ceuta des del Marroc, "en relació amb la informació i alertes del seu possible esdeveniment, i la incidència que aquestes actuacions haguessin pogut tenir en els efectes produïts per aquesta entrada massiva".

El Govern arrossega la qüestió de si hi va haver o no alertes prèvies a l'allau de migrants des del dia u. Va ser el que va provocar una divisió entre la ministra de Defensa, Margarita Robles, i la resta de l'Executiu. La responsable política del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va defensar que aquesta institució sí que va advertir del que podria passar, mentre que altres com el titular d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, continuen defensant el contrari.

Sánchez va matisar a la Cadena SER i al Congrés que sí que hi va haver avisos en els dies anteriors, però que aquests no alertaven de fluxos migratoris ni d'un risc d'entrada massiva que se'n sortissin de la magnitud habitual en aquestes dates de l'any. Aquesta serà la principal qüestió que, en principi, s'aclarirà amb el dossier que va prometre el president. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts desclassificar informes del CNI, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil datats entre l'1 de juliol, un mes abans de l'entrada massiva, i l'1 d'agost, l'endemà. La seva publicació es farà efectiva un dia després, prèvia publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Com es va tractar l'alerta del Cenif del 29?

El centre del debat està des de fa una setmana a l'informe del Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (Cenif) de la Policia Nacional. El cos, a més de assenyalar amb imatges que agents de l'autoritat marroquins "guiarien" els migrants cap a Ceuta, va assegurar que va emetre el dia 29, l'anterior a l'allau, un avís sobre el "risc d'entrada massiva" a la ciutat autònoma.

Des de Interior van rebaixar l'abast d'aquesta alerta, al·legant -igual que Sánchez- que els paràmetres a partir dels quals es parla d'una entrada com a "massiva" són molt inferiors als que es van donar els dies 30 i 31. Comparan un flux d'apena un centenar de migrants, que ja posa les autoritats sobre avís, amb les desenes de milers que van creuar el moll del Tajar per aquests dies.

El president va assegurar que cap avís dels dies previs permetia anticipar l'escala de la crisi. No obstant això, Tardón avala en el seu acte que l'avís del Cenif parlava del "risc extrem" i d'un escenari d'entrades a peu i a través de la tanca "de forma coordinada". El dossier del Govern ajudarà a entendre què deia exactament l'alerta, quan i a qui es va enviar, i com es va interpretar aquest "risc extrem" a Interior.

Hi va haver més avisos?

A més d'aquest informe del Cenif, hi ha una qüestió oberta sobre les alertes prèvies que divideix Moncloa. Defensa assegura que existeix un informe del Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS) que alertava d'una entrada massiva a Ceuta coincidint amb el Dia del Trono, festivitat marroquina que se celebra el 30 de juliol. Segons va publicar la Cadena SER, aquest document va arribar al Ministeri aquest mateix dia, per la qual cosa el marge per reaccionar al que documentava hauria estat d'unes poques hores.

En qualsevol cas, el dossier haurà d'esclarir la veracitat d'aquest informe del CIFAS, a més de què sabien el CNI i la resta de cossos, quan ho van conèixer i a qui ho van traslladar. També permetrà comprovar la versió de Moncloa que les alertes no permetien calcular la magnitud de l'entrada massiva, o si, per contra, la suma d'aquestes alertes -encara que per separat no parlessin d'un risc fora del normal- es va sortir dels paràmetres habituals.

El CNI va detectar les convocatòries a les xarxes?

D'aquesta manera, s'hauria d'aclarir l'assumpte pel qual Robles es desmarca de la resta del Govern. De fet, quan el president va anunciar la desclassificació, el Ministeri va assegurar estar conforme i esperar aquest dimecres amb ganes. Defensa va tancar files des del principi al voltant dels serveis d'Intel·ligència, que tenen pendent per aclarir també com es van gestionar els crides a les xarxes socials a creuar a peu la frontera marroquina amb Ceuta.

Tardón assumeix les mateixes conclusions que el Cenif, i parla en el seu auto de fòrums actius, almenys des del dia 24; i d'un "increment sobtat" en els missatges el dia 28. Els agents també identifiquen diferents nivells de mobilitzadors, organitzadors, planificació i direcció; i afegeixen que el 90% dels telèfons identificats com a dinamitzadors tenien prefix marroquí. Els informes permetran conèixer si el CNI, la Policia o un altre cos va monitoritzar aquesta activitat en temps real, quan van detectar l'increment en els missatges i, igual que en la resta de qüestions, si aquesta informació es va traslladar als òrgans competents abans del dia 30.

El paper del Marroc

L'altra gran qüestió que envolta la crisi de Ceuta és el paper del Marroc en l'allau de migrants a la ciutat autònoma. El Govern sosté els seus elogis a la col·laboració del país veí en els dies posteriors, i assegura -com ha reiterat Marlaska aquest dimarts- que no hi ha proves que les seves autoritats hi participessin. El cert és que en aquesta postura ja només hi ha l'Executiu, ja que tant la dreta com els socis coincideixen a assenyalar Rabat com a responsable.

Tardón també dóna validesa a la tesi del Cenif, que rebutja Moncloa, i apunta en el seu auto a "una clara i indubtable gestió afavoridora del procés des del territori del Regne del Marroc", si bé no culpa directament d'aquest paper el règim de Mohamed VI.

La jutgessa i els agents es basen en les "fotografies i vídeos" continguts en l'informe, en les quals identifiquen agents de la Gendarmeria Reial marroquina "guiant" els migrants cap a Ceuta. Tardón situa els agents entre els qui haurien organitzat el flux, però reserva altres nivells per a la planificació i direcció i assenyala que una operació semblant requereix capacitat d'influència sobre xarxes socials, persones vinculades a les forces de seguretat marroquines i persones o institucions capaces de planificar-la.

Els informes haurien d'aclarir si existeix intel·ligència sobre ordres, comunicacions, decisions administratives o moviments institucionals al Marroc que permetin determinar si l'actuació dels agents va ser local, tolerada des de dalt o directament ordenada. Això serà complicat determinar-ho amb el dossier que es publica aquest dimecres, ja que la seva extensió finalitza el dia 1 d'agost, i es creu que, si hi ha informes sobre aquesta qüestió, s'haurien elaborat més endavant.