PP i Vox amaguen el seu rebuig a la memòria després de l'"enginyeria electoral" de la llei de néts

La dreta espanyola ha decidit donar un respir als tribunals, i que aquesta setmana la conversa política giri entorn d'una disposició d'una llei sobre la qual no van qüestionar una paraula fa quatre anys, quan es va tramitar. El Partit Popular i Vox s'uneixen a intentar sembrar dubtes sobre la legitimitat de les eleccions, entre altres motius, per l'anomenada 'llei de néts'. Més enllà que, en el passat, el mateix Alberto Núñez Feijóo que avui qualifica el procés que es va obrir el 2022 com a "enginyeria electoral" l'havia defensat durant vint anys, aquesta nova via d'atac al Govern dóna una pista sobre les dinàmiques que regeixen l'oposició, amb l'ultradreta arrossegant el PP al seu terreny fins al límit de l'absurd.

Vox ha posat l'ham amb l'estratègia trumpista de sembrar dubtes sobre les eleccions fins i tot abans que ocorrin, i els populares, en la urgència preelectoral de no quedar-se enrere, hi han entrat. Ara, els de Feijóo es veuen en la tessitura de defensar que el procés de nacionalització dels descendents de persones que es van haver d'exiliar durant el franquisme, que va començar fa quatre anys després de l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica, és un intent de l'Executiu de "fabricar votants", com va dir el líder del PP, que va en la mateixa línia que la regularització extraordinària de migrants. O pitjor, que és "un cop d'estat en diferit", com va dir el dirigent de Vox José María Figaredo.

El que avui és al centre del debat és la disposició addicional vuitena de la llei de memòria, que va obrir la porta a optar a la nacionalitat espanyola a "els nascuts fora d'Espanya de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols, i que, com a conseqüència d'haver patit exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació i identitat sexual, n'haguessin perdut o renunciat".

Els veritables motius per criticar la llei de néts

El que quatre anys després d'aprovar-se aquesta llei, inclosa aquesta disposició, estan intentant fer creure, estan intentant fer creure PP i Vox és que el motiu pel qual, aleshores, van votar en contra de la Llei de Memòria Democràtica, és que obria la porta a suposats tripijocs del cens electoral. Tanmateix, n'hi ha prou amb fer una ullada al procés de tramitació parlamentària del text, que substitueix la Llei de Memòria Històrica del 2007, per entendre les veritables motivacions de la dreta.

Llavors no s'alertava sobre l'"opacitat" amb què el Govern feia els seus processos, com va defensar aquest dimecres la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz. Els arguments en aquell debat van ser els clàssics de la dreta sobre la memòria, com que la llei podia "destruir el llegat de concòrdia" de la Transició "i reeditar la divisió i la confrontació entre compatriotes", com van dir els populars; o que era una norma "totalitària" que "imposa una versió sectària i distorsionada de la història espanyola del segle XX", com defensaven des de Vox.

Bona mostra de la importància que li donaven llavors a la llei de néts és que el PP va presentar una esmena a la llei en què deixava gairebé intacta aquesta disposició. El que el Grup Popular –llavors en el procés intermedi entre els lideratges de Pablo Casado, purgat per denunciar la corrupció d'Ayuso; i Feijóo, que encara era senador– va presentar com una "millora tècnica", incloïa canvis de calat en el gruix de la llei de memòria, però en la disposició addicional vuitena es limitava a eliminar el "o d'orientació i identitat sexual" dels motius que van motivar els exilis.

Vox va anar més enllà, i va presentar una esmena de devolució. És a dir, que l'ultradreta va mirar de paralitzar la tramitació del text. Finalment, malgrat els vots en contra de totes dues, el Congrés va aprovar la Llei de Memòria Democràtica, incloent una llei de néts pràcticament idèntica a la que portava l'esmena del PP, que es va rebutjar. Uns mesos més tard, la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública va aprovar una instrucció perquè s'iniciés el procés que preveu la disposició, que és el que critica el PP: "El Govern ha eliminat el criteri d'exili per via d'una instrucció", va dir Muñoz, assegurant que ja no cal ser descendent d'exiliats per optar al procés. En qualsevol cas, des d'aquell moment fins al 30 d'abril del 2026, segons les dades del Ministeri de la Presidència, més de 2 milions i mig de persones han sol·licitat la nacionalitat, i se li ha concedit a més de 550.000.