PISA i la llei de néts enfronten Sánchez i Feijóo: "Posa data i ens veiem a les urnes"

Alberto Núñez Feijóo ataca a Pedro Sánchez barrejant la crisi de Ceuta amb l'informe PISA sobre l'educació espanyola i la 'llei dels néts'. El líder del Partit Popular ha dit al Congrés dels Diputats que, a Espanya, "les aules es buiden de coneixement", mentre que a la ciutat autònoma, davant la situació després de la crisi migratòria, les motxilles "s'omplen d'esprai pebre".

Feijóo ha anat amb tot a per el president en la primera sessió de control del curs al Congrés, que de nou està marcada per Ceuta però en la qual el PP inclou també les qüestions dels últims dies. "Només està pendent de manipular el cens amb la llei dels néts", li ha dit el popular a Sánchez sobre la decisió del Suprem de paralitzar de forma cautelar l'aplicació d'aquesta norma. "Tampoc li sortirà bé", li adverteix.

A Sánchez s'ha dirigit també el líder de Vox, Santiago Abascal, que ha acusat el president de promoure la "cultura marroquina, la llengua àrab i els menús halal" en l'educació espanyola. El portaveu d'ERC a la Cambra Baixa, Gabriel Rufián, ha estat molt dur també amb el socialista, a qui ha preguntat "de què serveix" voler seguir governant davant la suma entre les dretes que vaticinen les enquestes.

Feijóo agita les conspiracions: "Si el Marroc canta, vostè se'n va"

El xoc més dur ha estat el del líder de l'oposició. Feijóo ha recordat la declaració de la gerent del PSOE davant el jutge del 'cas Leire' aquest dimecres, assegurant que la permanència de Sánchez al Govern depèn de "que moltes persones segueixin callant sobre el que saben" d'ell. En aquest sentit, ha recuperat les acusacions sobre Ceuta i el suposat xantatge al Govern amb les filtracions de Pegasus: "Si el Marroc canta, vostè se'n va", li ha dit.

Feijóo ha reiterat el seu assenyalament al país veí, parlant de l'allau migratòria com una "agressió consentida o impulsada" per Rabat. Sánchez ha assenyalat que el popular hagi "barrejat unes coses amb altres", i s'ha referit a l'"extraordinària preocupació" que susciten els resultats d'Espanya en l'informe PISA.

El president ha enarborat el xoc polític en aquesta qüestió, assenyalant que el Govern "va multiplicar per dos" la inversió en el Ministeri d'Educació, mentre que "hi ha comunitats autònomes que no executen" els recursos de cooperació territorial de l'Executiu. "Vostès no governen", li ha retret a Feijóo. Sánchez ha recordat els dos projectes de llei educatius pendents de tramitar, per als quals espera "comptar amb el vot del PP".

El líder de l'oposició ha acabat l'encreuament amb el president celebrant que les autonomies punteres de l'informe PISA són, precisament, les que governa el seu partit -la majoria-, mentre que Ceuta i Melilla, on la competència és estatal, estan a la cua. "El seu país li ho farà pagar. Poseu data i ens veiem a les urnes", ha conclòs. Sánchez ha recollit aquest guant després d'acusar el PP i Vox de "cercenar" el dret a vot dels descendents d'exiliats durant el franquisme: "Ens veurem a les urnes i els tornarem a guanyar", assegura el president.

Abascal es mulla amb el Marroc i Rufián adverteix del 2027

La segona pregunta a Sánchez ha arribat de la bancada de la ultradreta. Abascal assegura que el Marroc pressiona el president amb "la informació que disposen de la seva corrupció i la de la seva família, i l'acusa d'estar "disposat a entregar-los Ceuta, Melilla i les Illes Canàries si fos necessari". El líder de Vox ha centrat la seva intervenció en el país veí, però usant les habituals conspiracions de la ultradreta com a basa contra Sánchez. "Allà on governa Vox traiem els agents del Marroc de les aules", assegura.

Sobre l'educació, Abascal l'acusa de promoure la "cultura marroquina, la llengua àrab i els menús halal" als centres. El president li ha replicat que tant ell com el seu partit són "una amenaça per a la democràcia a Espanya", i li ha recordat els seus precedents: "Si algú va amb una corretja al coll és vostè", li ha dit en referència a la seva proximitat amb els Estats Units i Israel. "Vostè aplaudeix els aranzels d'uns i els genocidis d'altres", respon Sánchez.

El president ha acabat el seu encreuament amb Abascal recuperant el malnom que li dedica la ultradreta: "A diferència de vostè, jo seré un gos, però no tinc amo", assegura. L'últim torn de preguntes a Sánchez l'ha utilitzat Rufián, que li ha preguntat pel final de la legislatura a partir d'aquest mes de setembre. El socialista ho ha aprofitat per fixar com a prioritat les reformes educatives pendents, arran de l'informe PISA.

Rufián ha preguntat aleshores a Sánchez "amb qui va a sumar" per dur a terme les iniciatives. "A mi els números", continuava, "no em surten". El republicà ha recordat les últimes enquestes, que atorguen a la suma PP i Vox fins a 210 escons al Congrés. "Vostès són conscients" pregunta a tota l'esquerra, "de, el que és capaç de fer aquesta gent amb 210 diputats?", adverteix.

Sánchez s'enfronta a la primera sessió de control del curs

Les sessions de control al Govern tornen al Congrés travessada per la crisi de Ceuta, l'informe PISA i la suspensió de la 'llei de néts'. L'oposició fa de l'entrada massiva de migrants a la ciutat autònoma la prioritat, mentre que els socis, també crítics amb Sánchez, estrenyen l'Executiu amb altres qüestions. El PP ha registrat fins a vuit preguntes als ministres competents en la crisi, en les quals serà rellevant que la vicepresidenta Yolanda Díaz s'haurà de pronunciar, després d'un mes, davant la pregunta de la diputada de Melilla, Sofía Acedo: "Quina és la seva valoració de la crisi de Ceuta, vicepresidenta?".

La sessió arrenca a unes hores que es desclassifiquin tots els informes sobre la crisi migratòria, com va prometre Sánchez en la seva compareixença davant el Congrés dijous passat. El Govern espera així defensar la seva transparència davant el senyalament, tant de l'oposició com dels socis, d'estar ocultant avisos previs i possibles indicis que apuntin al paper del Marroc en l'allau migratòria.

El president arriba al Congrés també després que l'informe PISA hagi donat un cop de pal històric a Espanya amb el pitjor resultat de la seva història. El Govern manté un pols amb el PP sobre la responsabilitat d'aquest resultat, que la Moncloa situa a les comunitats autònomes, la majoria dirigides pels de Feijóo. Els conservadors, en canvi, culpen d'aquest retrocés la LOMLOE, l'última reforma del sistema educatiu impulsada des del Ministeri d'Educació.