Pedro Corbalán, conseller delegat de Planifica Madrid: dels llaços amb Púnica i l'empresa pública de Lasquetty a la qual va comprar l'àtic per a Ayuso

Entre els noms propis de la crisi de l'àtic de Chamberí destaquen els d'Isabel Díaz Ayuso, per a qui s'havia comprat el pis com a oficina; el seu número dos, Miguel Ángel García Martín; i Planifica Madrid. L'empresa autonòmica que comercialitza sòl públic va executar l'operació de 6,3 milions d'euros que ha posat en un compromís el Govern de la Comunitat de Madrid, per l'opacitat amb què s'ha desenvolupat. El seu conseller delegat és Pedro Corbalán, que acumula una trajectòria vinculada a l'ocultisme en entitats urbanístiques relacionades amb el Partit Popular a la regió.

La major part de la seva carrera l'ha desenvolupada entre Guadarrama i Las Rozas de Madrid, concretament a les empreses d'habitatge dels ajuntaments d'aquests últims municipis al nord-oest de la capital. Corbalán va ser acomiadat el 2016 de l'entitat roceña que, segons auditories, va ocultar informació sobre adjudicacions de sòl públic. Després de la marxa de l'ara CEO de Planifica, l'empresa va canviar de denominació, va fitxar Javier Fernández-Lasquetty, exvicepresident de la Comunitat de Madrid en Governs d'Esperanza Aguirre i antic gurú econòmic d'Ayuso.

Els llaços amb la Púnica

Després del seu pas per l'Empresa Municipal de Gestió Urbanística i Habitatge a Las Rozas, tradicional feu del PP madrileny, Corbalán va acabar recalant en una empresa pública anomenada Obres de Madrid, que havia succeït una altra que estava al centre del cas Púnica, Arpegio. L'entitat es va acabar convertint en el que avui és Planifica Madrid, es va reintegrar a la Conselleria de Presidència, i va ocultar la compra d'un àtic de luxe perquè Ayuso l'utilitzi com a oficina –sense llicència per a això– durant les obres a la Puerta del Sol, ja amb Corbalán com a CEO.

Però aquest no és el seu únic llaç amb la Púnica, la trama de corrupció que va encapçalar el que fos número dos d'Aguirre, Francisco Granados. Enginyer de l'Edificació i especialitzat en habitatge públic –segons les dades que recull Eldiario.es–, Corbalán posseeix una empresa que no presenta comptes des de fa anys i no figura en la seva declaració de béns.

La firma, establerta a Guadarrama –a la serra madrilenya–, va rebre almenys 9.570 euros d'una de les principals societats de la trama Púnica. Aquesta entitat, Dusa, va pagar també altres 153.000 euros a l'empresa del director d'Estratègia de Planifica Madrid, Lorenzo Broncano.

Les empreses urbanístiques del PP de Madrid

Però de torn a Las Rozas, Corbalán va ser gerent durant cinc anys de l'empresa d'habitatge –avui anomenada Las Rozas Innova i dirigida per l'alcalde, José de la Uz–, durant els quals l'empresa va presentar una sèrie d'irregularitats. El 2015, segons l'auditoria dels seus comptes que publica el citat mitjà, va ocultar "al seu perfil del contractant" informació "requerida per les seves Instruccions Internes de Contractació, en relació amb la publicitat exigible a determinats contractes celebrats en els exercicis 2013 i 2014".

L'entitat no va fer públiques adjudicacions i, a més, l'auditoria va sembrar dubtes sobre uns terrenys al barri de Las Matas que no van poder confirmar si van generar 8 milions d'euros en anticipos. També hi va haver una objecció en els comptes del 2013, amb Corbalán com a gerent, per l'absència de documents que permetessin avalar "la veracitat de la totalitat d'actius, passius, despeses i ingressos de la societat; així com en relació amb les operacions efectuades i registrades incloses als comptes anuals, la seva veracitat i integritat". El 2014 també es va posar l'accent en la falta d'una taxació independent per a alguns terrenys.

Durant aquells anys, Corbalán era també regidor de l'Ajuntament de Guadarrama pel PP, on va arribar a ser president de la formació. Abans de recalar a Las Rozas, havia format part d'una entitat homòloga –l'extinta Societat Municipal d'Habitatge, Patrimoni i Infraestructures de Guadarrama–, al municipi de la serra madrilenya. Els comptes d'aquesta mostren un forat que, segons la llavors alcaldessa, arriba als 600.000 euros.