Parlem amb l'advocat que planta cara al Govern d'Ayuso per l'àtic: Poden ser condemnats per prevaricació o malversació?

La polèmica sobre l'àtic que la Comunitat de Madrid va comprar perquè servís d'"oficina" a Isabel Díaz Ayuso continua engreixant. Davant la falta d'explicacions oficials, la premsa ha tornat a resoldre una nova incògnita, la del preu del luxós immoble de Chamberí. Un total de 6,3 milions d'euros és el que es va pagar a través de l'empresa pública Planifica Madrid. El cas ja ha arribat al Tribunal de Comptes, on l'advocat Javier Flores ha presentat una denúncia contra l'Executiu regional perquè s'investigui un possible "menyscabament de cabals públics" per part de l'agència autonòmica. ElPlural.com ha parlat amb Flores, qui explica si podria existir una condemna per delictes com prevaricació o malversació.

Més Madrid ja ha anunciat que presentarà una denúncia per un possible delicte de malversació, però, quin recorregut legal podria tenir la compra de l'àtic de luxe que ja està en venda?

D'entrada, Flores reconeix a aquest mitjà la complexitat del cas per l'opacitat de l'operació, així com per haver-se realitzat a través d'una empresa, "encara que sigui de participació pública", ja que els delictes que es poden imputar en aquesta situació "són diferents dels que caben en l'ordre administratiu".

"Tots els delictes giraran, d'una manera o altra, al voltant de la idea de decisions injustes, arbitràries i amb un perjudici. Però mentre no hi hagi una decisió administrativa, un document administratiu, una resolució. No tenim una decisió a examinar", assegura l'advocat, en relació a les múltiples incògnites que queden per resoldre.

Reprenent el possible recorregut penal, l'advocat desgrana quins delictes podrien haver existit i quines condicions s'han de donar perquè així sigui. En primer lloc, Flores es refereix a la prevaricació administrativa, recollida en l'article 404 del Codi Penal. En aquest cas, explica que és el "més discutible" perquè "exigeix una resolució administrativa".

"Tota l'operació es va fer a través d'una societat mercantil que està subjecta a dret privat, per la qual cosa a priori no ha existit una resolució administrativa. Tindríem alguna cosa a examinar si coneguéssim, per exemple, un acord del Consell d'Administració o una autorització del conseller de Presidència", afegeix en declaracions a aquest mitjà.

Per altra banda, es posa sobre la taula el delicte de malversació, recollit en l'article 432 del CP. Flores precisa que existeixen diversos tipus, com l'administració deslleial, que "sí que es pot examinar en aquest espai de la societat". No obstant això, matisa que hauria d'existir un "perjudici al patrimoni administrat".

"Com apareixeria una administració deslleial? Si hi hagués, per exemple, un sobrepreu a sabiendas. És a dir, hi ha una taxació i he pagat de més a sabiendas que estic provocant una pèrdua", explicant, assenyalant que també "falten elements" per poder parlar d'aquest delicte en el cas de l'àtic de luxe.

Flores afirma que el delicte que està "millor posicionat" actualment és la malversació en la modalitat d'ús, però que, per a això, cal acreditar el "destí privat": "És a dir, que efectivament s'ha fet un ús privat d'aquest habitatge, però avui per avui tampoc ho tenim confirmat. Són tot suposicions".

"Què castiga això? A aquesta autoritat o funcionari que destina per a usos privats béns i immobles públics. No és necessari que hi hagi una apropiació definitiva ni un menyscabament patrimonial. Aquí l'element no és ni que sigui de luxe, ni si es permet o no una oficina al lloc, que sigui residencial o no. És si un funcionari o autoritat pública li ha fet un ús privat", desenvolupa l'advocat.

A data de publicació d'aquest article, vuit dies després que sortís a la llum la compra de l'immoble, set dies després que la Comunitat comuniqués que s'havia posat a la venda després de ser acorralats, encara queden moltes 'X' per aclarir. A més, a les innombrables preguntes que cap font oficial respon, se suma l'opacitat amb què es va dur a terme l'operació. Per això, Flores subratlla que "sense documents ni comunicacions", pensar en un desenvolupament penal és "complicat".