El Parlament Europeu ha aixecat, per segona vegada en menys d'un mes, la immunitat a l'agitador d'extrema dreta i eurodiputat, Alvise Pérez. Tal com va succeir la vegada anterior, la retirada s'ha produït per una "majoria tan aclaparadora" que la votació s'ha fet a mà alçada, i no s'ha necessitat comptar els vots, segons ha pogut saber ElPlural.com de fonts presencials en la votació. Aquest pas donat per l'Eurocambra permet al Tribunal Suprem asseure al banc dels acusats Pérez en la causa de les criptomonedes amb què suposadament hauria finançat il·legalment el seu partit Se Acabó la Fiesta (SALF).

Fa menys d'un mes, l'Eurocambra va retirar la immunitat perquè l'Alt Tribunal pugui investigar-lo pel presumpte assetjament a xarxes socials a la fiscal coordinadora de delictes d'odi de la Fiscalia de València, Susana Gisbert.

Fins ara, el Tribunal Suprem només havia pogut prendre-li declaració de forma voluntària, ja que la immunitat parlamentària impedia fer una altra cosa. No obstant això, ara, l'alt tribunal podrà no només citar-lo com a imputat sinó que també podrà processar-lo i jutjar-lo per aquestes dues causes penals que aquest agitador d'extrema dreta acumula al Suprem.

Altres causes pendents

Però aquestes causes no són les úniques que té pendents, en té dues més. La primera és en la qual està acusat d'assetjar els dos eurodiputats del seu propi partit, 'Se Acabó La Fiesta', Nora Junco i Diego Solier, que es van presentar amb ell a les eleccions europees de 2024. A més, també se li atribueix possible delicte de revelació de secrets. El Suprem va acordar admetre a tràmit la querella interposada el passat 27 de juny pels eurodiputats contra el líder de SALF, en línia amb el criteri de la Fiscalia.

Segons es desprèn de l'argumentari dels eurodiputats, aquests al·leguen que no només van ser víctimes d'una campanya d'assetjament i hostigament per xarxes socials com a conseqüència dels missatges que Alvise havia publicat, sinó que van arribar fins i tot a temer per la seva integritat física en revelar el lloc on eren o al qual es dirigien. En aquest sentit, van denunciar i acreditar que, després de filtrar-se les seves adreces de correu electrònic, els seus números de telèfon i les seves xarxes socials, van rebre una "ingent" quantitat de missatges ofensius i/o amenaçadors, fins al punt que els van generar "una contínua sensació d'inseguretat", arribant a modificar "els seus hàbits o rutines".

I per últim, està encausat per la difusió d'una PCR falsa de l'exministre de Sanitat i actual president de la Generalitat, Salvador Illa