Moncloa publica els informes reservats sobre la crisi migratòria de Ceuta

Tal com va anunciar el president del Govern, Pedro Sánchez, en la seva compareixença extraordinària al Congrés dels Diputats la setmana passada per la crisi de Ceuta, aquest dimecres Moncloa ha fet públics tots els informes, fins ara reservats, de l'entrada massiva de fins a 80.000 migrants que van entrar a nat i a peu a la ciutat autònoma des de la frontera amb el Marroc. Entre infografies i altra documentació, es recullen avisos dels dies previs i dels mateixos 30 i 31 de juliol.

Segons ha precisat l'Executiu central, la seva web oficial ja ha posat a disposició de la ciutadania i els mitjans de comunicació tots els informes, alertes i comunicacions emesos entre l'1 i el 31 de juliol sobre la situació a Ceuta i les seves fronteres. Una publicació que permet "reconstruir la seqüència d'informació disponible abans i durant la crisi, conèixer les valoracions realitzades per cada organisme i comprovar a qui es van traslladar i en quin moment", precisen fonts governamentals.

Al repositori, s'han inclòs fins a 40 documents i comunicacions elaborats per la Policia Nacional, a través del Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF); de la Guàrdia Civil, a través del Centre de Coordinació de l'Estret (CCOE), la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil (JIGC), el Centre de Coordinació per a la Vigilància Marítima de Costes i Fronteres (CECORVIGMAR) i l'Estat Major; del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i del Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS).

Del CNI a l'Exèrcit: les comunicacions més substancials

Entre els diferents informes que es poden comprovar a la web oficial del Govern, destaca un d'ells datat del 29 de juliol del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) que refereix una "alerta primerenca" d'immigració irregular per "possibles intents d'entrada a Ceuta durant la setmana de la Festa del Tron".

Un document que al·lega haver tingut "coneixement" aquells dies de "la planificació de diverses convocatòries per dur a terme entrades a Ceuta, tant a nat com a través de la tanca", aprofitant l'esmentada festivitat. Com a proves, aporten un grup de WhatsApp anomenat 'Assalt a la tanca de Ceuta' amb un efecte crida per al dia 30.

També un altre grup a Facebook, Ceuta Fnideq amb més de 160.000 membres, amb missatges que deien: "El que vulgui creuar té una última oportunitat a la Festa del Tron. A les 8, les autoritats estaran distretes amb la celebració i les desfilades". Un altre de la mateixa xarxa social localitzat com Hraga Ceuta amb 22.000 integrants amb missatges com el següent: "Castillejos - Ceuta. Tota la setmana està bé per als qui vulguin passar aquesta és l'oportunitat. Que Déu us faciliti".

Un dia després, una comunicació de l'Exèrcit de Terra va notificar amb caràcter immediat una "concentració de persones a la frontera i reforç en unitats frontereres" amb la valoració següent: "Es valora com a molt probable que durant el dia 30 de juliol de 2026 s'intenti una entrada massiva de migració irregular, aprofitant la festivitat del dia del Tron al Marroc".

El mateix dia 30 de juliol, la Guàrdia Civil va elaborar un informe sobre la pressió migratòria a Ceuta, actualitzat a les 18:15 hores de la tarda, en què alertava que "per part de les autoritats marroquines es detecta passivitat i estan permetent l'arribada de candidats cap a la zona fronterera. Fins al dia d'ahir -el 29 de juliol- sí que es detectava proactivitat i col·laboració adequada".

D'aquesta manera, es realitza un esquema cronològic de com va transcórrer la jornada del 30 de juliol, amb les primeres arribades nedant de matinada, quan a les 12:00 hores del migdia "es desborda la situació" al moll fronterer, i no va ser fins a les 13:40 hores quan "es torna a observar certa proactivitat de les Forces de Seguretat Marroquines (FSM) encara que no té impacte immediat en la reducció d'arribades". 20 minuts després es va establir "connexió directa" amb el Ministeri de l'Interior "per coordinar la resposta".

Les conclusions de la Benemèrita van deixar constància que els fets van revestir "extrema gravetat", que la situació podia desembocar en "una crisi humanitària per falta de recursos per a atenció als migrants", que no podien precisar xifres exactes, que precisaven ajuda de les Forces Armades i que les mesures proposades fins a la data -com el reforç del servei marítim, personal pilot de drons o detecció anticipada- "són únicament pal·liatives i no eliminen el problema d'arrel".

Les alertes del CENIF

En un altre informe del CENIF, del dia 30, a les seves conclusions refereixen el paper del Marroc en aquests primers moments de la crisi. Al respecte, la primera reacció oficial va venir de la mà de l'ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyalch, qui va manifestar: "No és una cosa que ens complagui", instant els ciutadans a retornar al seu país. Així mateix, després del tancament de la frontera, es van observar "moviments de tropes i efectius policials marroquins entorn de les 00:30 hores del dia 31 des de Tetuan cap a l'entorn de Ceuta; malgrat aquesta presència, el flux d'immigrants a través del dic no s'ha aturat".

En la mateixa jornada, en una nota informa del CENIF remesa als llocs fronterers de Ceuta i Melilla, es va advertir d'informacions a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria sobre "risc extrem de col·lapse" per l'entrada massiva de migrants "amb caràcter immediat".

Un dia després, el mateix organisme va avisar de les comunicacions en aquests grups organitzats "orientats a coordinar aproximacions als voltants de les fronteres" que es deien 'Atac a Ceuta', 'Atac segur' o 'Gent de tanca'. El CENIF també va emetre una nota informativa sobre un "risc moderat de arribades irregulars procedents del Marroc a Illes Canàries", amb atenció cap a Agadir, Tan-Tan i El Aaiún.