Moncloa presumeix de compliment amb l'OTAN enfront de la caça de bruixes de Trump i Rutte

El president del Govern, Pedro Sánchez, aterrarà aquest dimarts a Ankara per formar part d'una important i presumiblement tensa cimera de l'OTAN. Recep Tayyip Erdoğan, president de Turquia, exercirà d'amfitrió dels 32 països de l'Aliança Atlàntica i tractarà de rebaixar la tensió preexistent entre bona part del flanc europeu i l'eix conformat per Donald Trump i Mark Rutte, secretari general de l'organització.

A Moncloa són coneixedors del protagonisme adquirit per Sánchez com a plenipotenciari de l'agenda exterior del Govern. En una reunió informal amb periodistes prèvia al viatge del president, fonts coneixedores del missatge que pretén traslladar la delegació espanyola als seus socis atlantistes avisen que el Govern viatja a Ankara amb el cap ben alt i la sensació i l'evidència empírica que els objectius s'han complert. Aquestes mateixes veus, canviant d'estratègia i aventurant un discurs que virarà de l'autodefensa a l'atac, recorden que Espanya, segons els propis paràmetres tècnics fixats per l'OTAN, parteix com el setè país dels 32 que conformen l'Aliança amb més compliment amb els objectius prefixats interanualment per l'organització.

Una posició sustentada, a més, per diferents dades posades a disposició dels periodistes com a avantsala als dos dies de cimera: Espanya, sostenen aquestes mateixes veus amb la documentació interna de l'OTAN a les seves mans, és el tercer país amb més forces desplegades per a missions de pau a l'estranger, el que més tropes té al flanc oriental d'Europa, el segon major contribuent de capacitats navals o el quart en les aèries. Dades que, a més, se sustenten per un augment significatiu de la despesa en defensa que ha portat el Govern a passar d'una inversió d'11.172 milions el 2018 a 35.419 en aquest any.

Un esforç important amb el qual des del Govern pretenen anestesiar les crítiques tant externes, encapçalades pels continus xocs amb Trump i Rutte, com internes, amb una dreta que acusa el Govern d'arrossegar els peus i deixar maltrecha la imatge exterior del país i una esquerra, encapçalada per partits antibel·licistes com Podem, que reclama a Moncloa que converteixi el "no a la guerra" en alguna cosa més que un eslògan amb el qual passejar-se per la premsa internacional buscant portades i un relat que desconnecta la realitat (la de l'augment rècord de la despesa militar) del missatge. Per a tots ells, les veus de Moncloa presents a la reunió informal prèvia al viatge del president reclamen serietat i "no caure en una dinàmica simplista de canons vs. mantega".

Pel que fa a l'amenaça nord-americana, comprada des de fa un any per Rutte com a secretari general de l'OTAN, al Govern insisteixen que la postura espanyola respecte al 5% de la despesa mínima que l'organització va signar el 2026 continua sent la mateixa. Una negativa sustentada en la necessitat d'harmonitzar el compromís atlantista amb l'agenda de drets socials posada en marxa per l'Executiu. A més, aquestes mateixes fonts, visiblement contrariades per alguns dels missatges que arriben des de la Casa Blanca, reconeixen que Moncloa ha fet arribar les dades de la pròpia OTAN tant a l'administració Trump com a l'ambaixada nord-americana a Madrid. Dades, presumeixen, davant d'un relat interessat i espuri que alguns al Congrés dels Diputats utilitzen per mirar de desacreditar la pròpia 'marca Espanya'.

Rússia i l'exèrcit europeu

Entrats en matèria, i més enllà de l'estratègia comunicativa amb què afrontar el debat sobre la necessitat o no d'invertir el 5% del PIB en Defensa, el Govern reproduirà a Ankara el mateix missatge que ha abanderat en els últims mesos: Rússia és, a ulls de Moncloa, la principal amenaça a curt, mitjà i llarg termini. Una enemistat que, a més, es coordina amb una estratègia gens menyspreable pressupostàriament en els últims anys, tant en soldats desplegats a l'est d'Europa com en injeccions milionàries de suport a Ucraïna per afrontar una guerra que va camí dels quatre anys i mig de durada.

Una de les solucions davant l'amenaça que lidera la delegació espanyola és la necessitat de crear un exèrcit europeu. Una petició que, segons les veus presents a la reunió, neix de la necessitat de generar autonomia davant els Estats Units i apostar per un millor repartiment de les inversions en països del Vell Continent.

Aquesta petició no és nova. De fet, i malgrat que sempre ha estat als calaixos de Moncloa, es va intensificar en els primers mesos del 2026 com a resposta als desordres de Donald Trump a Veneçuela o l'Iran. També davant les seves amenaces, protagonistes d'aquesta cita a Ankara després que s'hagi obert a explorar una reducció significativa de les tropes nord-americanes sobre sòl europeu.

El passat mes de març, durant una compareixença al Congrés dels Diputats, el mateix Sánchez parlava francament sobre en què consistiria el seu pla d'un exèrcit comunitari: "Unes forces armades comunitàries, integrades per 27 països i guiades per la mateixa bandera i pels mateixos interessos (…) Només així ens convertirem en una veritable unió i garantirem una pau duradora a la nostra regió", sostenia.

A més, i en un clar dard dirigit a la Casa Blanca, el president recordava que aquesta pretensió no és nova: els pares fundadors, deia, ja van plantejar la idea d'una "comunitat europea de la defensa" que tanmateix va quedar aparcada amb el temps primer per la Guerra Freda i després, quan aquesta va acabar, perquè molts europeus van creure que en la "nova era" que s'obria "no faria falta tancs per apaivagar Moscou, només McDonald's".