Moncloa contesta a Rússia i Israel reiterant que compta amb "informes" i "evidències" sobre la crisi de Ceuta

Quan la crisi humanitària de Ceuta ha complert ja un mes, amb l'arrencada del nou curs polític, el president del Govern, Pedro Sánchez, va assenyalar a campanyes de desinformació de part de Rússia i Israel contra Espanya que van suscitar l'entrada massiva de migrants de forma irregular. Davant el rebuig d'aquesta postura per part de tots dos països, el Consell de Ministres, aquest dimarts, s'ha mantingut en la mateixa posició reiterant que treballen amb "evidències".

L'Executiu ha defensat que treballa sempre amb "evidències" i "informes" elaborats pel Ministeri d'Assumptes Exteriors: "Aquest Govern sempre treballa amb evidències i del que tenim evidències és que la internacional ultra, diferents fòrums digitals, tant d'Israel com de Rússia van amplificar" el succeït a Ceuta, segons ha precisat la ministra portaveu, Elma Saiz, afegint que va ser "amb una intenció de fracturar, de polaritzar Europa i, per tant, fins i tot a la societat espanyola".

Anant més enllà en la qüestió, la titular d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha precisat que la Comissió Europea, el passat 6 d'agost, "ja va assenyalar a Rússia com un focus de desinformació en el succeït en aquests dies a Ceuta". Per aquest motiu, Moncloa es troba treballant amb Brussel·les per materialitzar el tancament dels comptes que van suscitar la difusió de desinformació i notícies falses al voltant d'aquesta crisi, alhora que han assegurat que l'Executiu central no entrarà "en el joc".

Rússia i Israel carreguen contra Espanya

En la seva primera entrevista després de l'aturada d'estiu i amb motiu de l'apressant i tensionada situació a Ceuta, Sánchez, en declaracions a Cadena Ser, va explicar que aquestes notícies falses van tenir fort cabuda en xarxes socials "associades tant a Rússia com a Israel i a una internacional ultradretana que utilitza sempre la migració, no solament per atacar Espanya, sinó també Europa". Alhora, el principal mandatari de Moncloa va assenyalar que no hi ha "cap informació" que apuntés al Marroc en l'origen de l'entrada massiva de migrants.

Una postura que no només recolza Espanya, segons va argumentar Sánchez, sinó que també ho va precisar el Servei Europeu d'Acció Exterior: "Efectivament, hi va haver xarxes russes i israelianes que van propagar aquestes notícies falses i que van atacar el Govern d'Espanya i als governs europeus en un tema molt corrosiu, com és la lluita contra la migració irregular". Per tant, si tots dos països entren en desinformació sobre una crisi tan delicada i a criticar la gestió del seu Govern, serà no per la preocupació d'aquests fluxos migratoris, sinó "per les posicions polítiques que estem mantenint, jo crec que valentes, respecte al genocidi a Gaza o a la invasió de Putin a Ucraïna".

En resposta a això, el Govern de Benjamin Netanyahu va ser el primer a llançar la rèplica, acusant el president del Govern de llançar "mentides descarades": "Va tornar a mentir, acusant, sorprenentment, Israel de difondre informació enganyosa sobre els esdeveniments de Ceuta. Continuar difonent mentides difamatòries no distreurà de la vergonyosa incapacitat de Sánchez per gestionar els assumptes del seu país", va assenyalar el seu ministre d'Exteriors, Gideon Saar.

A continuació va ser Rússia. La Presidència del Kremlin va rebutjar aquest dilluns qualsevol tipus d'implicació en la crisi de Ceuta: "Res a veure", va precisar al respecte el seu portaveu, Dimitri Peskov, en declaracions a la radiotelevisió pública RBC.

Ja aquest dimarts, la qüestió ha tornat al centre del debat, precisant la portaveu del Ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakharova, que "les acusacions cal provar-les": "Quan hi ha acusacions hi ha d'haver fets que requereixen ser verificats. Només després, una acusació pot ser considerada de forma seriosa", retreient així que Madrid hagués pogut contactar amb Moscou per abordar la qüestió directament. En declaracions així a l'agència de notícies TASS, Zakharova ha insistit que "si no hi ha fets, si no hi ha materials, ni dades, ni noms; simplement, no hi ha res de què parlar" perquè "per aquesta regla de tres, qualsevol altre país podria haver estat implicat tenint en compte que no existeixen proves que recolzin aquestes acusacions".

Brussel·les sí que assenyala Rússia darrere de l'auge de desinformació

No obstant això, malgrat aquestes postures de rebuig esgrimides tant per Moscou i Tel Aviv, el cert és que el Govern comunitari d'Ursula Von der Leyen sí que reconeix l'existència de l'informe a què ha al·ludit Moncloa que va ser enviat a l'agost. Les fonts comunitàries que ho confirmen, tal com ha avançat Cadena Ser, parlen de campanyes de desinformació detectades després del 30 de juliol, no abans de l'entrada massiva de migrants a Ceuta.

Reconeixen en aquests termes que hi ha actors externs que estan tractant de desestabilitzar la situació migratòria en territori espanyol, però descarten que es produïssin abans de la crisi. D'aquesta manera, sí que responen a la implicació de Rússia, però sobre Israel guardan silenci.