Moncloa busca a Europa la clau per recuperar Junts i salvar la legislatura

Setmana clau per al futur del Govern i les patates no es couen precisament al Congrés dels Diputats. En els calendaris del Palau de la Moncloa està assenyalat en vermell el 16 de juliol, dia en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea emeti – per fi – el seu veredicte sobre la Llei d'Amnistia, aprovada al principi de la legislatura. Amb la pressió dels casos judicials, els primers passos de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat i una majoria parlamentària cada vegada més exigua, bona part de les esperances de la coalició passen per la cort de Luxemburg. Intramurs de l'edifici presidencial confien que el dictamen serveixi com a pedra de toc per reconstruir les relacions amb Junts per Catalunya i atraure'ls de nou cap al bloc de la investidura per, d'aquesta manera, cauteritzar mínimament les ferides a la Carrera de San Jerónimo.

El Govern no contempla la resolució del TJUE com un episodi merament judicial. Ningú ho fa, de fet. No només Moncloa estarà a l'aguait del que passi a Luxemburg, també la resta de grups parlamentaris per estudiar els seus pròxims moviments. Ho interpreten com un punt d'inflexió polític. La convicció en l'entorn del president és que una resolució favorable a l'esperit de la normativa rebaixaria els nivells de tensió amb els de Carles Puigdemont i obrir un nou espai a l'entesa per aguantar el que queda de legislatura i qui sap si esgotar la mateixa amb la dolçor de la victòria per l'aprovació dels Comptes Públics.

De moment, tot és un castell a l'aire. En joc no només hi ha el futur de l'expresident de la Generalitat, sinó la viabilitat de la legislatura i, sobretot, la capacitat de supervivència del Govern en l'esprint final d'aquesta. Màximament en un terreny de joc on els neoconvergents han endurit el seu discurs contra el cap de l'Executiu, fins i tot proposant la via d'un candidat alternatiu a Pedro Sánchez perquè el PSOE arribés viu al final del quadrienni. Així, a Moncloa donen pràcticament per descomptat que aquest últim exercici no es podrà sostenir en exclusiva sobre les dades econòmiques o la legislació social; sobretot quan el rebuig dels nacionalistes catalans als projectes de l'Executiu és constant. D'aquí, que al Govern considerin la resolució del tribunal europeu com un imprescindible per engreixar de nou el bloc de la investidura.

I aquí apareix de nou Junts. Les relacions entre sengles parts porten mesos en un punt de no retorn. Els de Puigdemont van sortir de la disciplina de la majoria de la investidura i, arran del degoteig de titulars que esquitxen el Partit Socialista, han endurit el seu discurs contra el president del Govern i la força majoritària de la coalició, sumant els seus set escons als de Partit Popular i Vox. Els ponts porten temps fets bocins i els de Miriam Nogueras fa temps que van abandonar la condició de soci fiable.

Al Govern, tanmateix, entenen que l'amnistia es manté com el principal pegament d'aquesta majoria. La tesi que manegen a la coalició – especialment en la seva facció majoritària – és que si el TJUE recolza la compatibilitat de la Llei d'Amnistia amb el Dret comunitari, s'obriria una nova fase política en què Junts disposaria de més – i millors – incentius per prioritzar les seves negociacions amb el PSOE. En un moment, a més, de coqueteig forçat pel líder del principal partit de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo.

El factor Puigdemont

Encara que les qüestions prejudicials sobre les quals resoldrà el tribunal europe procedeixen del Tribunal de Comptes i de l'Audiència Nacional, les seves conseqüències poden estendre's a altres procediments relacionats amb l'aplicació de l'amnistia, especialment aquells que afecten Carles Puigdemont. Les conclusions emeses en el seu dia per l'advocat general van ser, en termes generals, favorables a la compatibilitat de la llei amb el Dret europeu, encara que introduïen alguns matisos procedimentals. Ara serà la Gran Sala del TJUE la que fixi una doctrina vinculant que servirà de referència per als tribunals espanyols.

Al Govern eviten fer pronòstics públics sobre el contingut del fallo. Tanmateix, existeix l'expectativa que una resolució favorable faciliti el següent pas en el recorregut judicial de Puigdemont i contribueixi a desencallar un dels principals focus de tensió de la legislatura. En un moment en què l'Executiu necessita reconstruir aliances per arribar al 2027, la decisió que arribi des de Luxemburg pot acabar tenint un abast molt més gran que l'estrictament jurídic. A Moncloa en són conscients. Per això, més que una sentència, esperen una oportunitat per tornar a estendre ponts amb el soci que pot decidir el futur de la legislatura.

Lleis per esmorteir el soroll

L'objectiu de l'Executiu passa per recuperar la iniciativa política després d'un inici d'estiu marcat per les investigacions judicials que afecten l'entorn socialista i pel constant enfrontament amb l'oposició. L'estratègia dissenyada a la Moncloa consisteix a tornar a situar el focus sobre la producció legislativa. Habitatge, mesures econòmiques i, especialment, els Pressupostos de 2027 formen part d'un full de ruta amb què Sánchez pretén transmetre la imatge d'un Govern que continua governant malgrat el soroll polític.

En aquest esquema, recompondre la interlocució amb Junts resulta imprescindible. Sense els set diputats del partit independentista català, pràcticament qualsevol iniciativa rellevant corre el risc de naufragar al Congrés. Per això, la sentència del TJUE es veu com una cosa més que una sentència jurídica. Pot convertir-se en l'element que permeti rebaixar la desconfiança mútua i reconstruir un canal polític deteriorat durant els últims mesos.