La constitució de l'Espai Schengen es va acordar el juny de 1990, establint la supressió definitiva dels controls a les fronteres interiors, així com una sèrie de mesures d'acompanyament necessàries, entre les nacions que es troben adherides a aquest conveni. Un total de 29 països formen part d'aquest acord, permetent, així, la fluïdesa de moviment d'un total de 420 milions de persones. La majoria dels membres de la UE i alguns altres estats no pertanyents a la Unió permeten una més fàcil circulació de ciutadans a partir d'aquest conveni que, tanmateix, ha trobat en hores recents diferents tensions entre dos dels seus signants.

L'arribada massiva a Ceuta d'immigrants irregulars procedents del nord d'Àfrica ha provocat una nova crisi a Espanya pel que fa a la gestió de les seves fronteres, sobre la qual es pronunciava aquest dimecres el Govern italià. L'entrada a nat de milers d'un mínim de 20.000 persones a través de les platges no només provocava una situació especialment complexa a la ciutat autònoma, sinó que provocava el ressorgiment, novament, de l'intens debat sobre la manera en què s'aborda l'entrada il·legal d'estrangers al territori espanyol. Sobre això, precisament, es pronunciava l'Executiu de Giorgia Meloni, propiciant, d'aquesta manera, que en les últimes hores hagin sorgit tensions diplomàtiques entre tots dos països mediterranis.

Antonio Tajani, ministre d'Exteriors d'Italià, es mostrava aquest dijous a favor de tancar l'Espai Schengen amb Espanya a causa de la situació que s'està donant a Ceuta. "La immigració irregular i incontrolada representa un perill per a la seguretat nacional. Les imatges que arriben des de Ceuta demostren com la decisió del Govern de Madrid d'atorgar la ciutadania espanyola, per tant europea, a més de 500.000 immigrants irregulars és profundament errònia i incentiva el tràfic de persones", assegurava a la xarxa social 'X' després d'afirmar que s'havia de bloquejar la lliure circulació de persones procedents del territori espanyol.

Les paraules de Tajani no passaven desapercebudes i provocaven la reacció de José Manuel Albares, ministre d'Exteriors d'Espanya, qui passava a convocar una reunió amb l'ambaixador italià a Madrid, Giuseppe Buccino Grumaldi, per mostrar-li el seu malestar. Sobre el declarat pel seu homòleg a Itàlia, Albares remarcava que "aquest missatge és impropi del ministre d'Exteriors d'un país soci i amic del qual esperem solidaritat europea i no demagògia partidista".

Davant les ofensives que estan sorgint contra la gestió migratòria de l'Executiu de Pedro Sánchez, ja que des dels Estats Units també han arribat crítiques afirmant que aquesta situació és conseqüència de les "polítiques globalistes d'extrema esquerra", des del Govern d'Espanya han volgut deixar clar que aquesta crisi que s'ha donat a Ceuta "no té res a veure amb la regularització de migrants com falsament s'està dient des d'alguna instància". Així, en declaracions a la premsa, s'assegura que "és fals que cap persona que hagi creuat en aquests dies pugui acollir-se a aquest procés, ja que aquest exigeix uns requisits molt definits, com acreditar la residència a Espanya abans de l'1 de gener de 2026 i haver-hi romàs cinc mesos continuats en el moment de presentar la sol·licitud".

Suma't a El Plural

Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.

fes-te soci

 

Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara