Marroc redobla la seva aposta per Israel i eleva la seva relació al màxim nivell diplomàtic

El Marroc i Israel han decidit fer un nou salt en unes relacions que van començar a normalitzar-se fa gairebé sis anys. Els dos països van acordar aquest dimecres 16 de setembre elevar les seves respectives representacions diplomàtiques al rang d'ambaixades i intercanviar ambaixadors, una decisió que consolida l'aposta de Rabat per mantenir i aprofundir els seus vincles amb l'Estat israelià malgrat l'impacte que la guerra de Gaza ha tingut sobre l'opinió pública marroquina. L'acord es va produir durant una reunió celebrada a Nova York entre els ministres d'Exteriors del Marroc i Israel, Nasser Bourita i Gideon Sa'ar, i l'ambaixador nord-americà davant les Nacions Unides, Mike Waltz.

El moviment va bastant més enllà d'un canvi de nom en les actuals delegacions. El Marroc i Israel també s'han compromès a reactivar i ampliar les connexions aèries directes, avançar en les seves relacions econòmiques i completar abans que acabi el 2026 sengles acords sobre protecció d'inversions i prevenció de la doble imposició. A més, tots dos governs preparen noves visites d'alt nivell per als propers mesos, segons el comunicat conjunt difós després de la trobada.

La decisió aprofundeix així una relació que fins ara

Les dades disponibles permeten mesurar part d'aquesta distància entre l'estratègia del Govern marroquí i l'opinió d'una part important de la seva població. Abans de la guerra de Gaza, una enquesta d'Arab Barometer ja mostrava que només al voltant de tres de cada deu marroquins recolzaven la normalització amb Israel. Després del 7 d'octubre de 2023 aquest suport va descendir encara més: va passar del 31% registrat el 2022 al 13% a les enquestes realitzades després del començament de la guerra.

La percepció d'Israel també continua condicionada per la situació palestina. Dades d'Arab Barometer publicades el 2026 indiquen que el 63% dels marroquins consultats considerava l'ocupació israeliana dels territoris palestins una amenaça crítica, un percentatge inferior al registrat en altres països àrabs estudiats, però encara clarament majoritari. Aquest context fa especialment rellevant que Rabat no hagi optat per congelar el procés iniciat el 2020, sinó per elevar ara la relació diplomàtica al seu màxim nivell.

La posició oficial marroquina manté, al mateix temps, el suport a una solució de dos estats per a israelians i palestins. Aquesta postura ha permès a Rabat combinar la seva relació amb Israel amb un discurs favorable a l'establiment d'un estat palestí, mentre participa també en iniciatives internacionals relacionades amb Gaza. Al juliol d'aquest mateix any, el Marroc va signar la seva incorporació a la Força Internacional d'Estabilització per a Gaza, segons va informar llavors Reuters, amb participació prevista de personal militar, policial i sanitari.

Washington torna a exercir de pont

Estats Units continua ocupant una posició central en la relació entre el Marroc i Israel. La trobada de Nova York va ser trilateral, amb Mike Waltz com a amfitrió al costat de Bourita i Sa'ar, i es va celebrar pràcticament coincidint amb el sisè aniversari dels Acords d'Abraham impulsats durant el primer mandat de Donald Trump. Washington torna així a exercir el mateix paper d'intermediari que va tenir en el restabliment de les relacions entre Rabat i Tel Aviv el desembre del 2020.

Aquella normalització es va produir dins d'una operació diplomàtica de més gran abast. El Marroc es va incorporar al procés dels Acords d'Abraham i els Estats Units van reconèixer paral·lelament la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, una decisió que va modificar substancialment el tauler diplomàtic al voltant d'un territori l'estatus del qual continua sent objecte de disputa internacional. Des de llavors, la relació amb Israel s'ha convertit en una de les peces de l'estratègia exterior de Rabat, juntament amb la seva estreta associació amb Washington.

La presència nord-americana a Nova York permet entendre també que l'acord no es limita a una iniciativa bilateral. El comunicat difós després de la reunió va defensar que l'establiment d'unes relacions diplomàtiques completes i amistoses entre tots dos països respon als seus interessos comuns i contribuiria a la pau regional. Rabat i Tel Aviv van acordar a més reforçar la cooperació econòmica, recuperar els vols operats per companyies dels dos països i accelerar unes relacions que durant els últims anys havien avançat de manera desigual.

Per part israeliana, Gideon Sa'ar va agrair públicament el paper exercit pel Marroc des de la signatura dels Acords d'Abraham i va destacar la relació històrica entre les comunitats jueva i marroquina. El ministre israelià va expressar també el seu reconeixement al rei Mohamed VI i a Donald Trump per la seva participació en l'acostament entre tots dos països. Les declaracions reflecteixen el valor estratègic que Israel concedeix al Marroc dins del procés de normalització amb països àrabs iniciat el 2020.

De la normalització a les ambaixades

L'acord de Nova York suposa, per tant, tancar una etapa iniciada el desembre del 2020 i obrir-ne una altra de relacions diplomàtiques plenes. El que va començar amb la reobertura d'oficines d'enllaç avançaran ara cap a ambaixades, ambaixadors, més connexions aèries i nous instruments per afavorir els intercanvis econòmics i les inversions. El Marroc i Israel pretenen completar part d'aquests compromisos abans que acabi el 2026.

El salt diplomàtic també confirma que Rabat ha decidit preservar la seva relació estratègica amb Israel davant les conseqüències polítiques de la guerra de Gaza. La caiguda del suport ciutadà a la normalització evidencia que aquesta política exterior no compta amb un suport social comparable al compromís mostrat pel Govern marroquí. Però sis anys després de l'acord auspiciat per Washington, el Marroc no només manté oberts els canals creats aleshores: ha decidit elevar-los al rang més alt de representació diplomàtica.