Maricarmen passa la primera nit fora de casa seva dormint en un llit d'hospital i amb salut delicada

Maricarmen fa anys que pateix Ricardo Alonso Fernández i Fernando Alonso Fuentes, propietaris del fons voltor Urbagestión que la va desnonar aquest dimecres. Els qui la coneixen i l'acompanyen des que els especuladors assetgen coincideixen a assenyalar que el seu estat de salut ha empitjorat notablement amb el pas del temps. Després de tres intents de desallotjament, el quart va acabar amb l'anciana de 87 anys abandonant el que va ser la seva llar durant 70 anys en llitera, sent posteriorment traslladada a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid.

Allà, amb un quadre d'ansietat i estrès provocat per tot el procés, agreujat per la violenta actuació policial, ha passat la seva primera nit sense casa. En un llit d'hospital, allunyada de les seves pertinences, les quals el fons voltor ni tan sols li va permetre recollir. Maricarmen, una persona amb un elevat grau de discapacitat, intenta ara millorar amb el suport de l'assistència sanitària i l'acompanyament de la poca família amb què compta, el seu cosí Vicente, amb qui sempre ha guardat molta proximitat.

Un desnonament és un acte violent per se

Vicente serà qui aculli Maricarmen quan abandoni l'hospital. Al seu pis de menys de 60 metres quadrats (m2) i a gairebé 100 quilòmetres d'on es troba la llar de la seva cosina i tota la seva vida, inclosos els seus metges. Un espai molt reduït per a una unitat familiar que, a més, perdrà l'ajuda a domicili que ajudava l'anciana a passar els dies. L'altra opció és una plaça temporal en una residència, on estaria sola i, passat un temps, hauria d'abandonar.

"La imatge desoladora de Maricarmen sortint de casa seva en una llitera, directa al Gregorio Marañón, on segueix ingressada, no s'hauria de permetre en un país com Espanya. Està en una situació d'absoluta vulnerabilitat, més encara de la que ja es trobava", ha lamentat l'advocada de l'anciana, Beatriz Duro, en una entrevista concedida a Televisió Espanyola (TVE). Un desnonament més sense alternativa habitacional, amb més focus mediàtic, però només un exemple de la realitat diària que pateixen milers de famílies cada any.

Això passa en absolutament tots els desnonaments que es produeixen diàriament

"No garantir el dret a l'habitatge impedeix la realització i l'efectivitat d'altres drets", aprofundeix la lletrada. "En el cas de Maricarmen és molt clar amb el deteriorament físic que hem vist en el dia a dia. Això ha afectat la seva pròpia salut física i a nivell emocional i psicològic també té un impacte molt fort", ha deixat constància de l'estat de salut que travessa l'afectada. "Això la matarà", va arribar a advertir el Sindicat de Llogateres, que fa anys que està al seu costat.

"Això passa en absolutament tots els desnonaments que es produeixen diàriament. És la realitat que tenim cada dia", exposa Duro. Un abisme al qual està exposat gran part de la població, a tan sols un acomiadament o una desgràcia de quedar-se al carrer, amb una mà al davant i una altra al darrere. "Un desnonament és un acte violent per se i, a més, el d'ahir ho va ser extremadament", posa en evidència l'advocada, qui porta múltiples casos d'aquest tipus i testimonia que diàriament veu situacions similars.