Llarena aplicarà l'amnistia a Puigdemont si el Constitucional es pronuncia a favor de Turull

El retorn de Carles Puigdemont a Catalunya podria produir-se abans que el Tribunal Constitucional resolgui el seu recurs d'empara. Segons fonts jurídiques, el jutge del Suprem Pablo Llarena tindria pensat aplicar la llei d'amnistia a l'expresident de la Generalitat una vegada el tribunal de garanties dicti la seva primera sentència respecte als líders del procés als quals l'Alt Tribunal es va negar a aplicar la norma en considerar que s'havien enriquit personalment amb els fons que van malversar. El primer recurs sobre el qual es pronunciarà el Constitucional serà el del secretari general de Junts, Jordi Turull, el qual abordarà a partir del proper 22 de setembre i servirà per establir una doctrina que Llarena preveu seguir per a tots els casos.

Per tant, una vegada el Constitucional acabi de deliberar sobre el recurs d'empara de Turull i es publiqui la sentència al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), cosa que es preveu que ocorri a finals d'octubre, Llarena aplicaria l'amnistia també als altres sis dirigents, entre els quals es troba també el president d'ERC, Oriol Junqueras. Sempre que el tribunal de garanties es pronunciï a favor dels acusats pel procés. Que Llarena faci efectiva la llei per a Puigdemont comportarà la suspensió de l'ordre de detenció que el mateix magistrat va imposar i, en conseqüència, donarà via lliure al líder de Junts per tornar a Catalunya.

La resta de líders del procés que van presentar recurs d'empara davant el Constitucional són l'exconseller d'Afers Exteriors Raül Romeva, l'exconsellera de Treball Dolors Bassa, l'exconseller de Salut Toni Comín i l'exconseller de Cultura Lluís Puig. Sobre els dos últims també pesa una ordre de detenció del Suprem que també es revocarà si la doctrina del tribunal de garanties és favorable a això.

Els terminis del Constitucional respecte al recurs d'empara de Turull

Quant als terminis del pronunciament respecte al recurs d'empara de Turull, està previst que el Constitucional dicti sentència en el ple del 6 d'octubre, a causa que la ponència del ple del 22 d'agost anirà a càrrec del magistrat José María Macías. Macías és de tarannà conservador, per la qual cosa s'espera que faci una proposta de resolució en contra de l'aplicació de l'amnistia i que aquesta sigui rebutjada per la majoria del tribunal.

Si així ocorre, Macías podrà cedir la ponència o mantenir-la per afegir el text que haja proposat com a vot particular. En tots dos casos, en el pròxim ple, el del 6 d'octubre, es dictarà la sentència. No serà aleshores quan el Suprem actue segons la doctrina que marque. Això ocorrerà una vegada la sentència ja es trobe publicada en el BOE, la qual cosa es preveu que ocórrega al voltant del 26 d'octubre.

El Tribunal de Comptes ultima l'aplicació de l'amnistia a 35 exalts càrrecs de la Generalitat

Per altra banda, aquest dijous Catalunya Ràdio ha avançat que el Tribunal de Comptes es va reunir el dimecres per ultimar l'aplicació de la llei d'amnistia als 35 antics alts càrrecs de la Generalitat encausats per les despeses relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i la promoció internacional de l'independentisme des de 2011 fins a 2017, als quals se'ls demanava 3,1 milions d'euros, entre els quals s'inclouen Puigdemont, Junqueras i l'expresident de la Generalitat Artur Mas. Des del suprem òrgan fiscalitzador dels comptes i la gestió econòmica del sector públic es detalla que tan sols queda que resolguen un recurs i que amb això ja podrien fer efectiva la norma per als 35 exdirigents del procés.

En concret, està previst que la sentència del Tribunal de Comptes es conega aquest mes de setembre o, com a tard, a principis d'octubre. Aleshores, la consellera del Departament Segon d'Enjudiciament, Elena Hernáez, ja haurà resolt formalment els recursos de reposició presentats per Junqueras i altres encausats.

D'aquesta manera, el Tribunal de Comptes actuarà d'acord amb la sentència dictada el passat 16 de juliol pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la qüestió prejudicial plantejada per l'òrgan fiscalitzador, la qual va avalar la llei d'amnistia en determinar que no va en contra dels interessos financers de la Unió Europea (UE). En aquest sentit, els magistrats europeus van concloure que la norma "no ha pogut ocasionar una reducció dels recursos propis de la Unió".