Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Les eleccions legislatives del 3 de novembre poden convertir l'electorat llatí en un dels factors determinants per decidir el control del Congrés dels Estats Units. Després del gir d'una part d'aquesta comunitat cap a Donald Trump el 2024, els últims sondejos apunten a un canvi de tendència: el suport al president ha disminuït i creix la mobilització de votants hispans crítics amb les seves polítiques econòmiques i migratòries. El vot anticipat, que registra xifres superiors a les d'anteriors eleccions de meitat de mandat, ofereix ja alguns senyals d'aquest fenomen.
A quatre dies de la cita electoral, més de 41 milions d'estatunidencs havien votat per avançat, nou milions més que els 32 milions registrats a la mateixa alçada del calendari en les eleccions del 2022. D'ells, 5,2 milions eren llatins, el 12,75% del total, segons les dades de l'organització Voto Latino. La proporció contrasta amb el 8% que representaven els votants hispans el 2018. Al mateix temps, el pes dels vots de persones blanques ha descendit del 77% al 69%. "És el tsunami que Voto Latino fa molt de temps que pronostica", va afirmar María Teresa Kumar, presidenta de l'organització, en presentar les dades.
La importància d'aquest electorat s'aprecia especialment en prop de dues dotzenes de districtes disputats de la Cambra de Representants a Arizona, Califòrnia, Colorado, Florida, Pennsilvània i Texas, on els hispans representen almenys el 20% dels votants registrats. També poden resultar decisius en algunes conteses al Senat. The New York Times els identifica com un dels principals grups d'indecisos en aquestes eleccions.
Texas, el principal termòmetre del canvi
Texas s'ha convertit en un dels escenaris més rellevants per comprovar si s'està produint una reversió del vot llatí que va contribuir a la victòria de Trump el 2024. La participació anticipada dels hispans en aquest Estat s'ha duplicat respecte al 2018, i fins divendres anterior a les eleccions s'havien comptabilitzat 1,75 milions de vots llatins, el 28% del total, enfront del 20% del 2022 i el 17% del 2018.
L'evolució resulta especialment significativa en un Estat on el 40% de la població és hispana i es disputen diverses conteses electorals importants. A la cursa al Senat s'enfronten el demòcrata James Talarico i el republicà Ken Paxton, mentre que la demòcrata Gina Hinojosa aspira a disputar la governació al republicà Greg Abbott. La rellevància electoral de Texas, a més, ha portat Trump a visitar l'Estat en tres ocasions durant l'últim mes per donar suport als candidats republicans. Els demòcrates també han intensificat els seus esforços. El seu comitè per a la Cambra de Representants (DCCC) assegura haver invertit més d'un milió de dòlars al sud de Texas per adreçar-se específicament als votants llatins mitjançant campanyes publicitàries i accions de mobilització.
Un altre dels enfrontaments que permetran mesurar el canvi de tendència es troba al districte 15 de Texas, on el demòcrata Bobby Pulido s'enfronta a la republicana Mónica de la Cruz. El 80% de la població d'aquest districte és llatina i Trump va aconseguir imposar-se el 2024.
Economia i immigració, claus del descontentament
Els motius que van portar una part de l'electorat hispà a donar suport a Trump fa dos anys són ara alguns dels principals factors que expliquen el seu descontentament. L'expectativa d'una millora econòmica i la promesa d'expulsar del país els immigrants que cometessin delictes van ser dos arguments importants per atraure el seu vot. No obstant això, l'encariment del cost de la vida i les actuacions del Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) han contribuït a modificar aquesta percepció. La població llatina, majoritàriament vinculada a sectors treballadors, acusa especialment l'impacte dels preus i observa amb preocupació les detencions i les polítiques migratòries de l'Administració. "Per als llatins, el que està en joc no és una cosa abstracta; és una cosa absolutament personal", argumenta Kumar.
Per la seva banda, el president de Mi Familia Vota, Héctor Barba, assegura que l'entusiasme electoral de la comunitat és el més gran dels últims 30 anys. Al seu parer, les polítiques contràries a la immigració han contribuït a incrementar la implicació política dels hispans, com ja va succeir a Califòrnia després de l'aprovació de la proposta 187 el 1994, que pretenia restringir l'accés dels immigrants indocumentats a determinats serveis públics. Mi Familia Vota participa per primera vegada en una coalició amb altres organitzacions llatines, entre elles LULAC, UnidosUS i Latino Victory. Sota el nom de Vamos a Votar, l'aliança ha invertit 22,1 milions de dòlars en registrar, informar i mobilitzar electors hispans.
Barba matisa que aquest moviment no implica necessàriament una identificació generalitzada amb el Partit Demòcrata. "No hi ha una alineació amb el Partit Demòcrata, però sí contra Donald Trump", explica. Les dades de suport electoral reflecteixen aquest canvi: a l'informe Times Voter Trends, de The New York Times, Trump va obtenir el suport del 44% dels votants hispans el 2024, davant del 28% del 2016, quan va començar el seu primer mandat. A l'enquesta més recent, aquest percentatge ha descendit fins al 31%. Històricament, la participació electoral dels llatins ha estat inferior a la del conjunt de la població nord-americana. A les eleccions legislatives del 2022 va votar el 37% dels hispans, davant del 52% de participació general. A les presidencials del 2024, l'abstenció entre aquest col·lectiu va assolir el 50%, davant del 34% del conjunt dels electors. Entre les raons d'aquesta menor participació hi figuren les dificultats per registrar-se, les barreres idiomàtiques i la percepció que els partits polítics no presten suficient atenció a les seves demandes.
En aquesta ocasió, les organitzacions polítiques han intensificat els contactes amb la comunitat. Janet Soto, una artista cubana resident a Florida, explica que ha rebut moltes més trucades de grups demòcrates per informar-la sobre les dates de votació i els llocs on pot exercir el seu dret al vot. La seva experiència personal, marcada per la detenció de la seva parella, l'activista cubà Denis Cabrera Rodríguez, en un centre migratori, ha influït en la seva decisió de participar.
La joventut, una altra clau
Les campanyes també estan dirigint els seus esforços cap als nous votants. Més de quatre milions d'hispanos han complert 18 anys des de les últimes eleccions i poden participar per primera vegada en unes legislatives. En concret Texas ofereix novament un exemple d'aquesta tendència: els joves llatins han emès ja uns 305.000 vots, enfront dels 240.000 registrats en les eleccions presidencials de 2024, un increment d'aproximadament 65.000. I és que encara que comparteixen les preocupacions econòmiques i migratòries de la resta de la comunitat, els joves incorporen altres assumptes a les seves prioritats, com el medi ambient i la guerra de Gaza.
L'evolució del vot hispà serà, per tant, un dels indicadors fonamentals per interpretar el resultat de les midterms. La seva capacitat per mobilitzar-se i traslladar el seu descontentament a les urnes pot influir tant en el control del Congrés com en el futur polític de Trump durant la segona meitat del seu mandat.