Les claus de l'acord del Govern i ERC: cessió de competències, reforç de serveis públics i avenços en el traspàs de l'IRPF

Després de mesos de negociacions entre l'Executiu català i ERC, el president del Govern, Salvador Illa, i el líder dels republicans, Oriol Junqueras, han signat aquest dimarts un acord pressupostari per aconseguir que Catalunya compti amb els seus primers comptes des de l'any 2023. El pacte rubricat al Saló Gòtic del Palau de la Generalitat està estructurat en 18 àmbits principals, entre els quals destaquen la creació de la Línia Orbital Ferroviària, la reforma del Consorci de la Zona Franca de Barcelona que les institucions catalanes passin a controlar més de la meitat de la seva participació i la constitució d'una societat mercantil que s'encarregui de garantir l'execució de les inversions pressupostades per l'Estat per al territori català. Així mateix, ambdues parts es comprometen a seguir impulsant el desplegament legislatiu del nou model de finançament sense oblidar el que fins al març era un dels reclams principals d'Esquerra: la gestió de l'IRPF.

En concret, el Govern i els republicans han acordat treballar conjuntament perquè s'incorpori el traspàs de competències perquè la Generalitat pugui recaptar l'IRPF dins de les iniciatives legislatives que es presentaran al Congrés dels Diputats per fer realitat el nou model de finançament. En relació amb aquest mateix impost, el pacte inclou un àmbit referit al reforç de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè pugui assumir "els canvis tecnològics, de processos, de gestió de dades i organitzatius" necessaris per tenir capacitat per gestionar dit tribut. Per a això, s'ha consensuat incrementar la partida pressupostària destinada a l'Hisenda catalana el 2026 amb 21 milions d'euros addicionals i un contracte programa per injectar-li 527 milions fins al 2029.

Aparte de la cessió de part del Consorci de la Zona Franca o l'enfortiment de la Hisenda catalana, el pacte pressupostari també inclou altres punts per avançar en sobirania, com la consolidació del traspàs de Rodalies a la Generalitat o l'increment de les competències de Catalunya en l'àmbit de la governança aeroportuària. A més, s'han acordat dur a terme diverses mesures per al reforç de la llengua catalana que en conjunt suposaran la mobilització de més de 100 milions d'euros i la millora tant del sistema de salut pública com del sistema educatiu. Entre les actuacions pactades, també es troba l'increment de les plantilles de Mossos d'Esquadra i jutges o la mobilització de 210 milions d'euros anuals per a la regeneració d'habitatge.

Línia Ferroviària Orbital

El primer punt de l'acord tracta de la Línia Ferroviària Orbital, un nou recorregut de Rodalies que connectarà les ciutats de la segona corona metropolitana de Barcelona. La nova línia comptarà amb un traçat de 120 quilòmetres que recorrerà sis comarques -el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf- connectant Mataró amb Vilanova i la Geltrú. El projecte presentat aquest dilluns a la localitat de Sant Sadurní d'Anoia preveu una inversió de 5.200 milions d'euros que provinguin en gran part de fons estatals i es durà a terme entre 2027 i 2041, any en què es preveu que tots els seus trams es trobin en funcionament.

Aquesta nova línia ferroviària comptarà amb 39 estacions, de les quals 23 seran noves, i oferirà servei a al voltant de 30 milions d'usuaris a l'any. Per assegurar l'execució del projecte, es crearà una mesa específica de seguiment que coordini la realització del conjunt d'actuacions, la qual estarà participada pel Ministeri de Transports i Mobilitat, la Generalitat, Adif, Renfe i Ifercat. Igualment, la societat d'inversions s'encarregarà de dur a terme les intervencions per impulsar el desenvolupament de la iniciativa.

La societat i el consorci d'inversions

La societat mercantil per garantir les inversions de l'Estat s'inclou dins del mateix àmbit que el consorci d'inversions. El Govern i Esquerra han acordat la constitució d'aquest organisme partidari entre l'Estat i la Generalitat per planificar i fer seguiment de l'execució de les inversions estatals, el qual ja va ser presentat el mes d'abril, però no va poder ser aprovat al Congrés dels Diputats degut al vot en contra de Junts, PNB, PP i Vox. El pacte pressupostari estableix que, fins que no es logri crear aquest mecanisme, la Comissió Bilateral d'Infraestructura assumirà les seves funcions, havent de convocar-se almenys un cop a l'any.

Per la seva banda, la societat mercantil d'inversions, a banda de garantir l'execució de les inversions pressupostades per l'Estat, s'encarregarà d'elaborar estudis i redactar projectes. En relació amb aquesta societat i el consorci, també s'ha pactat la constitució d'un consell assessor format per agents socials i econòmics catalans, així com per experts, per orientar ambdós òrgans.

El Consorci de la Zona Franca i la governança aeroportuària, entre els traspassos de competències acordats

Pel que fa als avenços de sobirania, s'ha pactat reformular el Consorci de la Zona Franca de manera que aquest passi de ser propietat en la seva totalitat de l'Estat a que la Generalitat compti amb el 40% de la seva participació i l'Ajuntament de Barcelona amb el 15%. D'aquesta manera, Catalunya tindrà control sobre la major part d'aquesta entitat pública gestora d'infraestructures industrials, comercials i de serveis de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Per altra banda, per reforçar el paper de Catalunya en la direcció dels aeroports catalans, es contempla la incorporació de modificacions legislatives per crear l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, una entitat que permetrà que la Generalitat participi en la governança aeroportuària aplicant un criteri únic i establint polítiques pròpies. De la mateixa manera, s'ha acordat la creació d'un òrgan bilateral entre l'Estat i el Govern que coordini el control sobre els aeroports.

El pacte també recull el traspàs de les competències de seguretat ciutadana als aeroports i ports catalans als Mossos d'Esquadra. Respecte a la policia catalana, també s'estableix que es concertarà amb l'Estat el finançament per ampliar la plantilla fins als 25.000 agents d'aquí a l'any 2030.

Reforç de la sanitat i de l'educació

En matèria de salut pública, l'acord inclou la creació d'un fons extraordinari de 250 milions d'euros del pressupost per "reduir's' paulatinament el dèficit històric de la finançament de la sanitat catalana". Així mateix, s'ha pactat incrementar en 25 milions d'euros els recursos que es destinen a la salut mental dels infants i joves i la creació d'un equip de treball que abordi la manca de professionals sanitaris a Catalunya.

Dins de l'àmbit de l'educació, s'ha pactat augmentar la inversió per als centres educatius fins als 400 milions d'euros i mobilitzar 100 milions d'euros en la climatització d'escoles. A més, s'elevarà el pressupost per a les aules d'acollida fins als 21 milions d'euros i el dels centres d'educació especial fins als 3,7 milions.

Rehabilitació d'habitatges

Un altre dels punts de l'acord és el desplegament del Programa Regenera, que consisteix en la rehabilitació d'habitatge i la recuperació del parc residencial, prioritzant actuacions en barris o altres territoris especialment vulnerables en l'àmbit socioeconòmic. El pla, que tindrà una durada de tres anys, disposarà d'un pressupost anual de 160 milions d'euros i una línia de finançament de l'Institut Català de Finances (ICF) que aportarà 50 milions addicionals cada any.

Igualment, s'ha acordat la creació del Pla de pobles, una iniciativa destinada a la rehabilitació urbana, patrimonial i d'habitatges en els 730 municipis catalans amb menys de 5.000 habitants, a les 63 entitats municipals descentralitzades (EMD) i a les capitals de comarca de menys de 15.000 habitants. Aquest nou programa comptarà amb una dotació de 400 milions d'euros.

La consellera Romero defensa que l'acord "dona estabilitat per poder prendre decisions"

Després de la signatura del pacte pressupostari, la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha concedit una roda de premsa per explicar alguns dels seus punts, en la qual ha defensat que es tracta d'"un acord que reforça la voluntat d'autogovern i que pretén posar en marxa Catalunya" i "millorar la qualitat de vida de la gent". "Sobretot, ens dona estabilitat per poder prendre decisions, per poder fer les polítiques que necessiten els ciutadans i que ens han de permetre que es generi prosperitat i progrés", ha afirmat.

Segons Romero, amb aquest acord ERC "demostra el seu sentit de país i que ha posat Catalunya per davant de tot". Respecte a la negociació duta a terme amb els republicans, ha assenyalat que ha suposat "un treball molt intens" i ha remarcat que Esquerra "és un partit molt exigent". En aquest sentit, ha posat en valor que ambdues parts hagin estat capaces de pactar. "Sempre diem des del Govern que negociar és cedir i, per tant, quan som capaços de sumar enfocaments i accents, fem més ric l'acord i el país", ha manifestat.

Aquest dimecres se celebrarà una comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat per ratificar alguns punts de l'acord

Alguns dels punts de l'acord, com és el cas de la Línia Orbital Ferroviària, la societat per garantir les inversions o la cessió de part del Consorci de la Zona Franca, seran ratificats aquest mateix dimecres pel Govern en una comissió bilateral amb la Generalitat que se celebrarà a la seu del Ministeri de Política Territorial. La reunió prevista per a les 16.30 hores comptarà amb la presència del ministre Ángel Víctor Torres, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la consellera Romero.

Durant la seva intervenció, Romero ha sostingut que el Govern anirà a la comissió bilateral amb "una actitud positiva i constructiva" i s'ha mostrat confiada que "surtin acords importants i interessants per al país" de la trobada. Previament al seu viatge a Madrid, aquest dimarts la titular del Departament d'Economia s'ha reunit aquest dimarts amb els grups del Parlament per oferir-los detalls del pacte pressupostari.