Ir al contenido principal
Política

La rivalitat Madrid-Catalunya no arriba als metges: vaga i reivindicacions compartides

Els professionals catalans i els madrilenys coincideixen en demandes com la millora de la remuneració de les guàrdies, la reducció de la jornada laboral o la regulació de la jubilació anticipada

alvaro perez
Comenta
Manifestació de metges del 22 de maig de 2026 a Madrid. EP

Manifestació de metges del 22 de maig de 2026 a Madrid. EP

Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

Aquest dimecres, tant els metges de Catalunya com els de la Comunitat de Madrid han iniciat una vaga coincidint amb la data en què hauria d'haver arrencat l'aturada indefinida del sector a nivell estatal com a protesta contra el nou Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, el qual es va ajornar a causa de l'avançament electoral de les generals del pròxim 29 de novembre. No obstant això, els professionals d'aquestes dues i la Comunitat Valenciana han decidit mantenir la vaga, sumant-se així a Canàries, Castella-la Manxa i Andalusia. Els manifestants catalans i madrilenys comparteixen diverses de les seves demandes, entre elles la reducció de la jornada laboral, l'increment retributiu, una millor remuneració de les guàrdies o la regulació de la jubilació anticipada.

Al territori català, Metges de Catalunya, el sindicat majoritari del sector, ha posat en marxa una vaga indefinida que ha començat aquest dimecres amb una manifestació a Barcelona que ha arrencat cap a les 9.45 hores del matí a Zona Universitària per seguir baixant per l'avinguda Diagonal de Barcelona. La marxa s'ha dirigit a la Gran Via de Carles III per girar cap a la Travessera de les Corts i prosseguir fins a arribar a la Conselleria de Salut, situada al Recinte de la Maternitat.

Per la seva banda, el Comitè de Vaga Mèdica i Facultativa de la Comunitat de Madrid, integrat per AMYTS, AME, STOP PEONADAS, MUD i SIME-CSIT UP, ha convocat quatre blocs de vaga autonòmica davant "la falta d'avenços en la negociació amb la Conselleria de Sanitat" i "a causa de les reivindicacions laborals pendents". El primer d'ells ha iniciat aquest dimecres amb una manifestació que ha començat cap a les 10.00 hores a la Conselleria de Sanitat i ha finalitzat davant el Congrés dels Diputats. Estava planejat que durés fins al pròxim dissabte 31 d'octubre, però l'accident ferroviari de Toledo ha portat els sindicats a suspendre l'aturada d'aquest dijous i divendres.

Per tant, la vaga dels metges madrilenys es reprendrà amb el segon bloc que està previst que es dugui a terme entre el 4 i 7 de novembre. Menys de dues setmanes després es durà a terme el tercer, el qual començarà el 18 de novembre i durarà fins al 21 de novembre. L'últim es realitzarà del 9 al 12 de desembre.

Els metges catalans i madrilenys coincideixen a assenyalar que els seus reclams no només es dirigeixen a l'Executiu estatal i que, per tant, tenen raons per convocar l'atur malgrat l'ajornament de la vaga estatal. En aquest sentit, Metges de Catalunya remarca que "el Govern no està en funcions" i assegura que la Generalitat té capacitat per implementar algunes de les seves reivindicacions en el marc de l'autogovern català. Així mateix, el Comitè de la Vaga Mèdica i Facultativa de Madrid subratlla que a la comunitat "existeix un interlocutor institucional" i "un Govern autonòmic estable amb capacitat per negociar i donar resposta a les demandes pendents".

Les dotze reivindicacions de Metges de Catalunya

Les millores que Metges de Catalunya reclama amb la vaga indefinida que ha convocat es divideixen en dotze reivindicacions. Entre elles es troben la reforma del règim actual de les guàrdies i dels descansos posteriors a elles per disminuir de forma progressiva la jornada màxima diària fins a les 12 hores. Igualment, demana tancar un acord que redueixi el temps de treball dels facultatius similar al signat pel Servei Aragonès de Salut, el qual fixa una jornada de 1.519 hores anuals en torn diürn, 1.400 hores en torn rotatori i 1.350 hores en torn nocturn.

A més, el sindicat majoritari català advoca per un increment de la retribució per hora de guàrdia d'un 175% respecte a l'hora ordinària "a través dels corresponents àmbits de negociació de cada sector". En l'àmbit de la millora remunerativa, també exigeix que es pagui almenys un 150% l'hora ordinària als centres amb pressió assistencial superior a la mitjana de Catalunya i un augment salarial per al personal mèdic i facultatiu d'un mínim d'un 20% "amb un nou concepte retributiu incorporat a les taules salarials".

Una altra de les demandes consisteix a comptar amb un grup professional propi i una retribució diferenciada respecte a la resta de col·lectius que reconegui la singularitat i responsabilitat del treball mèdic. De la mateixa manera, reclamen iniciar el procediment per regular l'anticipació de la jubilació dels facultatius en el sistema de la Seguretat Social de manera que disposin d'un règim propi.

D'altra banda, també es demana que s'elaborin estudis de l'excés de feina en tots els nivells i especialitats mèdiques amb l'objectiu de trobar solucions que permetin reduir la sobrecàrrega assistencial. En la mateixa línia de disminució de la càrrega laboral, se sol·licita limitar les agendes dels metges de família de l'atenció primària i hospitalària a un màxim de 25 actes assistencials, incloent-hi tant les presencials com les de consultes en les quals el pacient no coincideix físicament amb el professional.

Les reivindicacions també recullen mantenir que un terç de la jornada laboral del personal mèdic i facultatiu es dediqui a treball no assistencial en l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) i l'extensió d'aquest model a tots els centres del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) "per potenciar la formació, la docència i la investigació". A més, s'exigeix el finançament íntegre de totes les activitats en aquests tres àmbits que es realitzin en qualsevol equipament que formi part del SISCAT, independentment de la seva titularitat.

Pel que fa als metges interns residents (MIR) -els professionals graduats que es troben en procés de formació per especialitzar-se en una branca concreta-, Metges de Catalunya demanda que per a aquests facultatius se suprimeixin les guàrdies de 24 hores i se substitueixin per torns de 12 hores sense una pèrdua retributiva associada. Així mateix, demana que se'ls pugi un 20% el salari mitjançant els complements autonòmics.

Els reclams dels metges de Madrid

Els metges madrilenys coincideixen amb els catalans en diverses de les seves demandes, com és l'increment de la retribució per hora de guàrdia perquè arribi fins al 175% de l'import per hora ordinària, exigint a part que hi hagi garanties de voluntarietat i que es garanteixin les condicions adequades. També reclamen que per a ells la jubilació anticipada compti amb un règim específic, reivindicant el reconeixement en el seu cas de coeficients reductors per poder jubilar-se abans per penositat i risc.

A l'igual que Metges de Catalunya, el Comitè de la Vaga Mèdica i Facultativa de la Comunitat de Madrid exigeix a més que es reconegui "la singularitat i la responsabilitat del desenvolupament mèdic" amb una diferenciació retributiva adequada. Els sindicats madrilenys també advoquen per una reducció de la jornada laboral, defensant en el seu cas la tornada a les 35 hores setmanals.

En l'àmbit de la formació a Madrid, com ocorre a Catalunya, els metges i facultatius reivindiquen millores salarials per als MIR. Increments retributius que reclamen també per als tutors dels residents. A aquestes demandes s'hi sumen també una major supervisió i millors condicions per formar-los, així com que es reconegui el període de residència en la carrera professional.

Respecte a l'atenció primària, els metges madrilenys també demanen que es dimensionin les agendes de manera que comptin amb límits en el nombre de cites diàries per facultatiu, estabilitat tant al centre de treball com al torn assignat i que es posi fi a la mobilitat forçosa. En l'àmbit hospitalari es defensen millores en les guàrdies, els descansos, les cobertures de places i les condicions dels serveis d'urgència, mentre que en l'extrahospitalari i del Servei d'Urgència Mèdica de Madrid (SUMMA 112) se sol·licita la revisió dels acords laborals encara pendents, l'increment retributiu i el reconeixement de les seves condicions específiques.

Entre la resta de les reivindicacions del Comitè de la Vaga Mèdica i Facultativa de la Comunitat de Madrid, es troben l'abonament d'un complement transitori per la pèrdua de la paga extra retirada el 2010 o el reconeixement de tota la jornada treballada, incloses les hores extres. Igualment, sol·licita la constitució d'una Taula de Concertació Mèdica i Facultativa anunciada el passat mes de setembre pel Govern d'Isabel Díaz Ayuso, de la qual per el moment no tenen notícies.

La creació d'un nou model de carrera professional obert i permanent és una altra de les exigències dels metges de la Comunitat de Madrid. Per als professionals, el nou sistema hauria de permetre que els processos d'avaluació i el reconeixement de nous nivells de carrera no depenguin de convocatòries extraordinàries, sinó que el termini es mantingui obert de forma indefinida perquè els facultatius puguin progressar a mesura que compleixin els requisits temporals i merits establerts.