La regularització d'immigrants entra en la seva fase decisiva després de superar tots els càlculs

La regularització extraordinària de persones migrants a Espanya arriba a la seva primera gran fita amb unes xifres que han superat àmpliament les previsions inicials del Govern. El termini per presentar sol·licituds conclou aquest dimarts 30 de juny, després d'un procés que va començar el passat 16 d'abril i que ha permès a centenars de milers de persones iniciar els tràmits per obtenir una autorització de residència i treball.

Segons les dades conegudes fins ara, les peticions registrades voregen ja els 1,3 milions, una xifra molt superior a les aproximadament 500.000 persones que l'Executiu va calcular en un primer moment que es podrien acollir a aquesta via extraordinària. Tal com recull 'El País', a mitjans de juny, el sistema ja acumulava unes 900.000 sol·licituds, de les quals prop de 360.000 havien estat admeses a tràmit. Aquest primer pas permet als sol·licitants residir i treballar de manera provisional mentre l'Administració resol el seu expedient.

La mesura, aprovada mitjançant reial decret, està adreçada a persones estrangeres que ja es trobaven a Espanya abans de l'1 de gener de 2026, que puguin acreditar una permanència continuada mínima i que no tinguin antecedents penals. També inclou sol·licitants de protecció internacional anteriors a aquesta data. El tancament del termini no suposa, per tant, el final del procés, sinó l'inici d'una nova etapa: la de la revisió, comprovació i resolució individual de cada expedient.

El veritable repte comença ara

L'allau de sol·licituds col·loca ara el focus sobre les oficines d'Estrangeria i sobre la capacitat de l'Estat per gestionar un volum administratiu d'enorme magnitud. El Govern disposa d'un termini de tres mesos per resoldre cada expedient, encara que algunes autoritzacions definitives ja han començat a concedir-se. La qüestió clau serà si l'Administració compta amb prou mitjans per evitar retards que puguin deixar enlaire milers de persones durant mesos.

Les organitzacions socials que han acompanyat aquest procés adverteixen que l'èxit de la regularització no es mesurarà únicament pel nombre de sol·licituds presentades, sinó per l'agilitat i les garanties amb què es resolguin. Col·lectius de suport a la població migrant, entitats humanitàries i plataformes ciutadanes fa anys que reclamen una resposta estable a una realitat que consideren estructural: l'existència de milers de treballadors i treballadores que viuen a Espanya, participen en la seva economia i sostenen sectors essencials, però ho fan sense papers i, en molts casos, sense drets laborals efectius.

La regularització té també una lectura econòmica evident. Moltes de les persones que han sol·licitat acollir-se al procés ja treballaven en sectors com les cures, l'ocupació domèstica, l'hostaleria, l'agricultura, la construcció o el repartiment. La diferència és que, si els seus expedients són aprovats, podran fer-ho amb contracte, cotitzacions i major protecció jurídica. Per a l'Estat, això es pot traduir en un augment d'ingressos per a la Seguretat Social i en una reducció de l'economia submergida.

El volum de sol·licituds revela, a més, una realitat incòmoda per als qui han negat durant anys la dimensió de la irregularitat administrativa a Espanya. Bon part d'aquestes persones no acaben d'arribar: ja vivien aquí, ja treballaven aquí i ja formaven part del teixit social del país. La regularització no crea aquesta realitat, sinó que la reconeix. I en reconèixer-la, obre la porta a què milers de famílies surtin de la precarietat i puguin construir un projecte vital amb major estabilitat.

La mesura també ha generat crítiques des de la dreta i l'extrema dreta, que han insistit en el suposat "efecte crida". No obstant això, el disseny del procediment limita l'accés als qui ja eren a Espanya abans d'una data concreta, precisament per evitar que es converteixi en una via oberta i indefinida. Davant d'aquest discurs, les entitats socials defensen que regularitzar no significa premiar la irregularitat, sinó ordenar una situació que ja existeix i que, sense resposta administrativa, alimenta abusos laborals, exclusió social i vulnerabilitat.

A partir d'ara, l'atenció se centrarà en la tramitació. L'Administració haurà de comprovar documentació, acreditar permanències, revisar antecedents, requerir possibles esmenes i dictar resolucions. No totes les sol·licituds seran aprovades, però el volum registrat confirma que la demanda era molt superior a la prevista.

Espanya encararà així una de les operacions de regularització més grans de la seva història recent. Per al Govern, el desafiament serà demostrar que pot gestionar amb eficàcia una mesura de gran impacte social. Per a més d'un milió de sol·licitants, el resultat serà molt més que un tràmit: pot marcar la diferència entre seguir atrapats en l'economia informal o accedir, per fi, a una vida amb drets reconeguts, ocupació regular i plena integració en la societat espanyola.