La nova llei de memòria democràtica catalana obliga a retirar tots els símbols franquistes i estableix multes de fins a 150.000 euros

El Parlament votarà de forma definitiva la setmana que ve la nova llei de memòria democràtica de Catalunya després que PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP hagin acordat el text final de la norma que va iniciar el seu tràmit parlamentari a finals de 2024, llevat que un altre grup decideixi presentar un recurs davant del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). La iniciativa estableix un règim sancionador per enaltiment del franquisme i danys als espais de memòria amb sancions econòmiques que van des dels 200 fins als 150.000 euros, depenent de la gravetat de la infracció, i fixa un termini de dos anys per retirar tota la simbologia franquista que es trobi a l'espai públic, que es redueix a un en el cas del monument de Tortosa (Tarragona) en commemoració de la batalla de l'Ebre.

La llei es debatrà en el pròxim ple després d'haver-ho acordat així la Junta de Portaveus del Parlament aquest dimarts, encara que primer haurà de ser aprovada aquest dijous a la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica de la Cambra catalana. Posteriorment, les formacions amb representació parlamentària que no han acordat el text -és a dir PP, Vox i Aliança Catalana- podran portar la norma al Consell de Garanties Estatutàries, l'òrgan encarregat d'analitzar la validesa constitucional i estatutària de les lleis catalanes. En tal cas, s'endarreriria la votació final fins després que el CGE es pronunciï.

En concret, la nova norma abastarà el que va succeir des de la Segona República fins a les primeres eleccions catalanes un cop acabada la dictadura franquista. Per tant, entre 1931 i 1980, amb l'excepció del cas del Patronat de la Dona, institució que va exercir una gran repressió sobre les dones i en contra de la seva llibertat sexual, atès que la seva activitat no va cessar fins al 1985.

En el text es recull declarar la Presó de Dones de Trinitat Vella de Barcelona, un centre penitenciari inaugurat el 9 de juliol de 1963 que va estar en funcionament fins al 1983, com un lloc de memòria democràtica, així com concedir una consideració especial als escenaris de la batalla de l'Ebre. Així mateix, la llei preveu la creació de comissions específiques sobre temes com la memòria del poble gitano, la memòria colonial i la repressió patida pels habitants de l'aleshores protectorat del Marroc, la Guinea espanyola i el Sàhara.

Entre les mesures incloses en la llei també es troba la creació d'un "banc de memòria" que servirà per centralitzar les dades relacionades amb la repressió franquista i les seves víctimes, en el qual, entre altra informació, constaran també els noms dels agressors del franquisme. D'altra banda, el text preveu la constitució d'una comissió tècnica de memòria democràtica encarregada d'elaborar un informe destinat a promoure la reparació dels afectats pel règim.

Diferents tipus d'infraccions i les seves multes

El text de la nova llei, del qual han informat aquest dimarts representants del PSC, ERC, els Comuns i la CUP, incorpora per primera vegada un règim sancionador per enaltir el franquisme, danyar espais o documents de memòria i el trasllat de cossos de víctimes del règim de Franco sense complir la normativa. La norma divideix les infraccions entre lleus, greus i molt greus, una qualificació de la qual depèn l'import de la multa.

Les infraccions molt greus inclouen causar danys intencionats en fosses de la Guerra Civil i el franquisme, l'exhumació de víctimes desaparegudes sense l'autorització requerida, l'omissió de preservació i l'exaltació del cop del franquisme, el cop d'estat de 1936 i dels seus líders per part de representants de l'Administració pública amb declaracions que "siguin ofensives o comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes". En aquests casos, les sancions seran de entre 10.001 i 150.000 euros.

D'altra banda, entre les infraccions qualificades de greus hi ha la construcció en terrenys en els quals se sospiti que hi pot haver restes de víctimes del franquisme, la manifestació d'expressions per desacreditar els represaliats i assassinats per la dictadura o l'incompliment de l'obligació de retirar o resignificar simbologia franquista. En aquests supòsits, la multa oscil·larà entre els 2.001 i els 10.000 euros.

Pel que fa a les infraccions lleus, s'hi troben incompliments considerats menors, com els desperfectes en la senyalització d'espais de memòria. L'import de la sanció es mourà entre els 200 i els 2.000 euros.