La nacionalitat per als sahrauís arriba al Congrés amb el Marroc mirant de gairell

El Congrés una de les votacions més rellevants dels últims anys en relació al territori sahrauí. La Cambra Baixa previsiblement donarà llum verda a la llei impulsada per Sumar per facilitar l'adquisició de la nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts sota l'Administració espanyola, una mesura que arriba a les Corts en un moment especialment sensible en la relació entre Espanya i el Marroc, marcada encara per la crisi de Ceuta. La iniciativa ja ha superat les principals fases de la seva tramitació i figura actualment en situació d'aprovació pel Ple.

La norma pretén reparar una situació que els promotors de la norma consideren una anomalia històrica. El seu àmbit podria arribar a entre 70.000 i 80.000 persones, entre els qui van néixer al Sàhara Occidental quan encara era una colònia espanyola i els seus descendents. Sumar porta defensant aquesta modificació durant tota la legislatura i ha hagut de sortejar les reticències que la proposta generava dins del propi Govern de coalició.

El PSOE ha confirmat finalment el seu suport. El seu portaveu parlamentari, Patxi López, ha defensat que els socialistes votaran a favor i ha presentat la decisió com una mostra d'autonomia política enfront de qualsevol possible reacció del país veí. Fonts del Govern, no obstant això, reconeixen a El País la preocupació per l'impacte diplomàtic que pugui tenir l'aprovació de la norma. Des d'Exteriors s'insisteix que correspon al Parlament espanyol decidir sobre la nacionalitat i desvinculen aquesta iniciativa de les actuals controvèrsies amb el Marroc.

La incògnita es concentra ara en el PP. Els populars han anat modificant la seva posició a mesura que avançava la tramitació: van donar suport a la presa en consideració de la proposta al febrer de 2025, posteriorment van votar en contra del dictamen al juny i finalment van optar per l'abstenció a la Comissió de Justícia al juliol. A falta de conèixer el sentit definitiu del seu vot, des del partit apunten a El País que no descarten cap possibilitat. Vox, per la seva banda, s'ha situat frontalment en contra de la iniciativa.

Des de Sumar s'ha intensificat la pressió sobre els populars. La diputada de Més Madrid Tesh Sidi ha reclamat que el PP abandoni l'abstenció i recolzi una llei que considera vinculada a un deute històric amb la població sahrauí. En la mateixa línia s'ha pronunciat la portaveu de Sumar, Verónica Martínez Barbero. Altres grups que recolzen l'Executiu han aprofitat també el debat per reclamar al Govern la desclassificació de documentació relacionada amb l'ocupació del Sàhara Occidental i esdeveniments com la Marxa Verda de 1975.

La proposta estableix un mecanisme específic per a aquells que van néixer al territori abans del 29 de setembre de 1977. La data suposa una modificació respecte al plantejament inicial de Sumar, que situava el límit al febrer de 1976. La nova referència respon al moment en què va concloure el període habilitat perquè els sahrauís poguessin optar formalment per conservar la nacionalitat espanyola, un dret que, en la pràctica, va quedar condicionat per l'ocupació del territori per part del Marroc i Mauritània.

L'acreditació podrà realitzar-se mitjançant diferents documents. Entre ells figuren l'antic DNI espanyol, encara que estigui caducat; la inscripció al cens de Nacions Unides per al referèndum del Sàhara Occidental; certificats de naixement; llibres de família; documents expedits per l'Administració espanyola, així com certificats d'escolarització, pensions, permisos de conduir o documents sanitaris que permetin acreditar el naixement a l'antiga colònia.

Una vegada que la llei completi el seu recorregut parlamentari i entri en vigor, els beneficiaris disposaran de tres anys per presentar la sol·licitud, amb possibilitat d'una pròrroga addicional d'un any. El procediment podrà realitzar-se també de forma telemàtica a través de la seu electrònica del Ministeri de Justícia. La norma preveu, a més, una via per als descendents i modifica el Codi Civil per incloure els sahrauís entre els col·lectius als quals s'aplica el termini reduït de dos anys de residència per accedir a la nacionalitat per aquesta via.

La votació del dijous posarà així el focus sobre una reivindicació que porta dècades present a les associacions sahraauis a Espanya i que ara encararà el seu últim tram parlamentari. Però també mesurarà fins a quin punt el Congrés està disposat a avançar en una qüestió especialment sensible per a Rabat, just quan les relacions bilaterals travessen una nova etapa de tensió degut a la crisi que es viu a Ceuta.