El Govern arriba al darrer Consell de Ministres de setembre amb dos fronts oberts que concentren bona part de la seva agenda econòmica i social. L'Executiu aprovarà aquest dimarts, 29 de setembre, un nou decret anticrisi per esmorteir l'impacte de l'escalada energètica provocada per la guerra a l'Iran, just abans que caduquin algunes de les mesures activades durant els últims mesos. Al mateix temps, la Moncloa apura les negociacions per intentar portar també a la taula el decret d'habitatge, encara pendent de tancar dins de la coalició i amb els grups parlamentaris.
El nou paquet econòmic arriba amb la inflació una altra vegada a l'alça i amb part de l'escut aprovat des de març a punt de canviar o desaparèixer. El Govern encara no ha detallat el contingut complet de la norma, però sí que ha avançat que vol prorrogar els ajuts al sector agroalimentari, inclosa la compensació pel sobrecost del gasoil agrícola, previsiblement fins al 31 de desembre. També manté com a objectiu reduir la dependència energètica i impulsar l'electrificació i la descarbonització.
Fins ara, les mesures aprovades des de l'inici de la crisi sumen, segons Europa Press, uns 10.000 milions d'euros entre els diferents decrets i actuacions estructurals. El primer pla, aprovat al març, va mobilitzar 5.000 milions i va posar en marxa 80 mesures que el Govern va calcular que arribarien a 20 milions de llars i tres milions d'empreses.
L'energia torna a prémer abans de la tardor
La urgència del nou decret s'entén millor mirant el calendari. Fins al 30 de setembre segueixen vigents diverses de les mesures ja aprovades. La rebaixa de l'impost sobre hidrocarburs aplicable al gasoil es va elevar al setembre fins als 20 cèntims per litre, mentre que la gasolina manté una reducció de cinc cèntims. Altres mesures, com els descomptes extraordinaris del bo social elèctric, continuaran durant la resta de l'any.
El problema és que la pressió dels preus s'ha intensificat. L'IPC general va assolir a l'agost el 4,3%, set dècimes més que al juliol i el seu nivell més alt des del febrer del 2023, segons Funcas. El centre d'anàlisi atribueix bona part del repunt a l'encariment de l'energia, la taxa interanual de la qual va escalar fins al 16,9%.
En el seu escenari central, Funcas estima que la inflació podria pujar al 4,9% al setembre i mantenir-se per sobre del 4% durant els mesos següents. Per al conjunt del 2026 calcula una mitjana del 3,6% i del 2,9% el 2027, encara que adverteix que l'evolució dependrà en bona mesura del preu del petroli i de la durada del conflicte.
El Govern ha mantingut reunions amb patronal, sindicats i representants dels sectors agroalimentari, industrial, energètic, de distribució i transport abans de tancar el nou paquet. En paral·lel, Sumar i els sindicats han reclamat recuperar l'anomenada excepció ibèrica, mentre la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha demanat a més estudiar mesures com gravar el refinament o limitar els lloguers. El sector elèctric ha mostrat el seu rebuig a recuperar aquell mecanisme.
El gas afegeix una altra pressió immediata
A les previsions d'inflació se suma un altre avís de curt termini. L'OCU calcula que la Tarifa d'Últim Recurs del gas podria encarir-se al voltant d'un 54% a partir de l'1 d'octubre si no s'introdueixen mesures addicionals abans de la revisió. Per a una llar amb calefacció i un consum anual de 9.000 kWh, l'organització estima que la factura passaria d'uns 600 a al voltant de 910 euros a l'any, uns 310 euros més.
Aquest càlcul no equival a una pujada ja confirmada. Es tracta d'una estimació de l'organització de consumidors a partir del mecanisme de revisió de la TUR i de l'evolució del mercat. La tarifa definitiva dependrà de l'actualització corresponent i de les decisions que pugui incorporar el Govern al nou decret.
L'habitatge, encara en negociació
L'altre gran front del dimarts segueix obert. Moncloa manté la seva intenció d'aprovar també el decret d'habitatge, encara que les negociacions continuen. Fonts del Govern han traslladat que veuen probable assolir un acord suficient per portar-lo al Consell de Ministres i garantir després la seva convalidació al Congrés.
El desnonament de Maricarmen Abascal, la veïna madrilenya de 87 anys, ha elevat la pressió sobre aquestes converses. Sumar reclama reforçar les mesures de protecció, mentre Junts negocia amb el PSOE canvis dirigits, entre altres punts, a oferir més garanties i incentius als petits propietaris.
La diferència entre ambdós textos és clara a hores d'ara: l'escut anticrisi està anunciat i arribarà al Consell de Ministres; el decret d'habitatge encara ha de superar les seves últimes negociacions. Aquest contrast és el que converteix el dimarts en una jornada especialment sensible per a Moncloa, amb la inflació ja de nou per sobre del 4% i l'habitatge en plena disputa política.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.