Nou xoc entre el Govern d'Espanya i la Justícia, aquesta vegada com a conseqüència de la paralització de manera cautelar per part del Tribunal Suprem del vot per a les persones ja inscrites al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) que van aconseguir la nacionalitat a través de l'anomenada 'llei de néts'.

La decisió ha provocat malestar al si de l'Executiu central, sobretot després de conèixer-se -o recordar-se, doncs El País ja va publicar informació relacionada amb això fa uns anys- que el magistrat del Tribunal Suprem Antonio Narváez, ponent al seu torn encarregat de redactar la resolució, va animar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant una trobada que van mantenir el responsable del principal partit de l'oposició i fiscals el 2023.

En aquella trobada, un sopar, el també exmagistrat del Tribunal Constitucional hauria airejat el rumor que l'Executiu de Pedro Sánchez podria servir-se de l'empresa Indra per dur a terme un pucherazo, o hauria advertit dels pactes que el PSOE d'Euskadi (PSE) estaria perfilant amb els "filoetarres", en relació a Bildu.

Óscar Puente, el més contundent

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ha estat segurament qui ha verbalitzat de forma més contundent aquest malestar. Ho ha fet a través d'X, centrant-se, precisament, en els fets relatats. "Només ens queda el vot per aturar-los", rellisca en una de les seves publicacions dels últims dies, però no l'única, al respecte.

L'exalcalde de Valladolid posava l'accent en aquella reunió de la qual va participar Narváez amb altres comentaris a la mateixa xarxa social, com el següent: "Us recordeu d'aquella reunió de fiscals amb Feijóo abans de les últimes eleccions? Doncs el ponent de l'acte que suspèn el dret al vot dels nacionalitzats era el senyor que s'expressava així en aquella reunió. Després volen que creguem que analitzen i jutgen els assumptes des de la més absoluta imparcialitat i sense cap biaix".

Mantenint el seu discurs, Puente va aprofitar l'obertura del nou any judicial per recordar les paraules de la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, qui veu de "extraordinària gravetat" les acusacions de 'lawfare': "Convindria que hagués tingut present en el seu discurs la pròpia jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, en línia amb la del Tribunal Europeu de Drets Humans, que sosté que el jutge no només ha de ser imparcial, sinó que ha de semblar-ho".

"L'aparença d'imparcialitat forma part essencial de la imparcialitat objectiva i protegeix la confiança dels ciutadans en l'Administració de Justícia. Aquesta aparença d'imparcialitat en certs casos brilla per la seva absència. El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem recullen reiteradament la doctrina del TEDH: "La justícia no només ha d'aplicar-se, sinó que també ha de ser aparent que s'administra", afegia.

Així, Puente considera que "el que està en joc és la confiança que els tribunals han d'inspirar en una societat democràtica", per la qual cosa "qualsevol jutge respecte del qual existeixi un motiu legítim per témer falta d'imparcialitat ha d'abstenir-se". "El jutge ha de ser, i ha d'aparèixer, com algú aliè a la qüestió i a les persones interessades en ella", refermava.

El Govern critica la decisió del Tribunal Suprem

Són diversos els ministres que han reaccionat aquesta setmana a la decisió de l'Alt Tribunal. El propi president del Govern va acusar el PP i Vox de "retallar el dret al vot" de milers d'espanyols en impulsar que l'òrgan jurídic deixi en suspens les altes incorporades al CERA com a conseqüència de la mencionada llei.

Les crítiques cap a la decisió s'han repartit en els últims dies entre diferents membres de l'Executiu. Dins del PSOE, a més de Puente, per exemple, la portaveu de l'Executiu, Elma Saiz, es desmarcava de la resolució: "No compartim aquesta decisió contrària al criteri del Govern i també al de la Junta Electoral Central. Confiem en la imparcialitat de la justícia en l'Estat de Dret. És imprescindible".

També ho feia el portaveu socialista al Congrés dels Diputats, Patxi López, qui considerava la mesura un "autèntic despropòsit". López retreia així mateix a Feijóo que s'alegri d'aquesta novetat quan "fa dos anys anava a Buenos Aires a dir que no només els exiliats per motius polítics, sinó també els econòmics, havien de tenir dret a la nacionalitat i, per tant, dret al vot".

El ministre de Consum, Pablo Bustinduy, de l'espai Sumar, va considerar que "decidir qui pot votar i qui no" és una cosa "aliena a la democràcia", mentre que la ministra de Sanitat, Mónica García, assegurava que anaven a utilitzar "totes les eines constitucionals" si es confirma la decisió del Suprem, alhora que Més Madrid, formació que lidera, demanaria al Defensor del Poble un informe en contra.

Un dels més crítics va ser el responsable de Cultura, Ernest Urtasun, qui va assenyalar que la decisió del Suprem "no té encaix constitucional". "Ho dic amb tota aquesta contundència. No entenc com es poden furtar els drets electorals de persones que ja tenen nacionalitat espanyola", transmissió.

Decisió de l'Alt Tribunal

Aquesta setmana el Tribunal Suprem deixava en suspens les altes incorporades al CERA gràcies a la 'llei de néts' fins que els consolats acreditin que els nacionalitzats compleixen amb la condició de ser descendents d'exiliats espanyols.

Es tracta d'una decisió que es produeix després d'estimar-se parcialment la mesura cautelar sol·licitada per Vox i Iustita Europa en els recursos presentats contra un acord de la Junta Electoral Central (JEC), que va assenyalar que no podia acordar la no admissió del vot per correu des de l'exterior perquè excedia de les seves competències.

El Suprem defensa la decisió com a mesura per preservar la "transparència del procés electoral i la confiança de la ciutadania en els seus resultats", davant la "magnitud" de l'augment del cens.

Suma't a

Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.

fes-te soci

Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activa ara