El Senat és molt més que un Parlament de segona lectura. La seva composició determina els equilibris de poder en una institució amb capacitat per intervenir en la renovació d'òrgans constitucionals, autoritzar mesures excepcionals sobre les Comunitats Autònomes i participar en una eventual reforma de la Constitució.
En un escenari fragmentat, conquerir la majoria de la Cambra Alta constitueix un objectiu estratègic per als grans partits. El PSOE i el Front Ampli busquen disputar a les dretes el control d'un òrgan que els proporciona capital polític i impuls parlamentari. En l'altre extrem, el PP i Vox pretenen conservar o reforçar la seva posició dominant per intervenir decisivament en assumptes d'especial rellevància institucional.
Una de les principals fonts de poder de la Cambra Alta resideix en la seva participació en l'elecció d'integrants d'organismes fonamentals del sistema institucional. El Senat elegeix quatre dels dotze magistrats del Tribunal Constitucional (TC), deu dels vint vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i sis dels dotze consellers del Tribunal de Comptes, a més d'intervenir en la designació de membres d'altres òrgans públics.
Entre ells figuren el Defensor del Poble, elegit conjuntament amb el Congrés; integrants del Consell d'Administració de RTVE, i representants en organismes vinculats a la protecció de dades, la transparència i la supervisió de l'activitat militar.
El Tribunal Constitucional, peça central
La renovació del Constitucional constitueix un altre dels principals punts de connexió entre l'aritmètica parlamentària i el funcionament de l'Estat. El tribunal presidit per Cándido Conde-Pumpido té atribucions per resoldre qüestions de rang constitucional i competencial, entre altres matèries, per la qual cosa les seves decisions poden afectar lleis, drets i relacions entre administracions.
La participació del Senat en l'elecció de quatre magistrats li atorga una posició rellevant en la renovació del tribunal de garanties. L'actual Tribunal Constitucional compta amb una majoria progressista de set magistrats davant cinc. Si el PP i Vox assoleixen els tres cinquens al Senat, podrien elegir els quatre magistrats que corresponen a la Cambra Alta i revertir l'equilibri intern del tribunal en favor d'una majoria conservadora.
L'article 155: el Senat com a barrera constitucional
La aplicació de l'article 155 de la Carta Magna de 1978 pot plantejar-se quan una autonomia no compleix les obligacions que li imposen la pròpia Constitució o les lleis, o actua de forma que atempta greument contra l'interès general d'Espanya.
El procediment no pot iniciar-se unilateralment des del Senat. Correspon al Govern requerir prèviament el president de la comunitat autònoma perquè compleixi les seves obligacions. Si el requeriment no és atès, l'Executiu pot sol·licitar a la Cambra l'autorització de les mesures que consideri necessàries.
L'aprovació exigeix majoria absoluta del Senat. La Cambra ha de pronunciar-se sobre les mesures proposades i la seva autorització constitueix un requisit imprescindible per aplicar el mecanisme. Un cop obtinguda, correspon al Govern executar-les dins dels límits constitucionals i de les condicions autoritzades.
El 2017, el Senat va autoritzar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, la qual cosa va permetre al Govern de Mariano Rajoy intervenir l'autonomia, cessar el Govern de Carles Puigdemont i convocar eleccions autonòmiques.
La reforma constitucional: tres cinquens i dos terços
El Senat també participa en la modificació de la norma suprema de l'ordenament. Els articles 166 a 169 de la Constitució estableixen els procediments i les majories que han de reunir les reformes, de manera que la Cambra Alta pot convertir-se en un factor decisiu per facilitar o impedir la seva aprovació.
L'article 167 regula el procediment ordinari. Com a regla general, la reforma requereix el suport de tres cinquens dels membres de les dues cambres. Si existeixen discrepàncies, pot constituir-se una comissió mixta de diputats i senadors per buscar un text de consens. Si no s'assoleix un acord, la reforma encara pot prosperar si el Senat l'aprova per majoria absoluta i el Congrés li dóna suport per dos terços.
El procediment agreujat de l'article 168 estableix exigències superiors per a la revisió total de la Constitució i per a les modificacions que afectin el títol preliminar, determinats drets fonamentals i llibertats públiques o el títol relatiu a la Corona. En aquests casos, la iniciativa ha d'aprovar-se per dos terços de cada Cambra, cosa que provoca la dissolució immediata de les Corts. Les noves cambres han de ratificar la decisió i aprovar el text definitiu per la mateixa majoria reforçada, abans de sotmetre'l obligatòriament a referèndum.
Més enllà de les seves competències constitucionals, el Senat ofereix als grups parlamentaris una plataforma continuada per controlar i desgastar políticament el Govern. Les preguntes, interpel·lacions, mocions, compareixences i comissions d'investigació permeten exigir explicacions, qüestionar decisions i mantenir determinats assumptes en l'agenda pública.
Quan la Cambra està controlada per partits de l'oposició, aquests instruments poden intensificar la pressió sobre l'Executiu i multiplicar els escenaris de confrontació parlamentària. La majoria influeix en l'organització dels treballs i en la capacitat dels grups per promoure iniciatives, encara que no converteix tota decisió política en una obligació jurídica per al Govern.
La disputa per la Cambra Alta té conseqüències que superen la legislatura. La importància del Senat resideix precisament en aquesta combinació d'influència política i límits jurídics: no controla per si sola totes les institucions, però pot condicionar decisions que afecten l'equilibri territorial, l'arquitectura constitucional i la supervisió del Govern. Amb un Congrés dels Diputats fragmentat com l'actual, la Cambra Alta pot deixar de ser un escenari secundari per convertir-se en un dels principals centres de poder institucional.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.