Les protestes ciutadanes contra els abusos del mercat immobiliari, propiciades pel desnonament de Maricarmen les enormes dificultats que molts espanyols afronten per arribar a final de mes fruit dels elevats preus, venen marcant notablement el panorama polític, fins a tal punt d'haver propiciat la convocatòria anticipada d'eleccions generals. Les mobilitzacions que es venen donant per denunciar la situació de tensió que travessa l'habitatge estan acaparant el diàleg social i el focus mediàtic, sent un assumpte que està beneficiant diferents formacions polítiques que trobaven diferents temes que provocaven una important controvèrsia i qüestionaven la seva capacitat de gestió.
Un d'aquests focus de polèmica que han passat a un segon i, fins i tot, tercer pla ha estat l'àtic que l'Executiu madrileny va adquirir a través de l'empresa pública de Planifica Madrid per més de sis milions d'euros al barri de Chamberí i va ser ocultat fins a tal punt que aquesta operació no es va incloure en el portal de transparència. La controvèrsia va sorgir a partir de les tasques realitzades pels periodistes d'El País, que van treure a la llum la compra d'aquest immoble que trobava nombrosos elements que portaven a obrir un debat al voltant del mateix i provocar multitud de crítiques severes a l'equip d'Isabel Díaz Ayuso.
En un primer moment, el Govern de la Comunitat de Madrid va justificar la compra d'aquest habitatge com plantejada per cobrir la presumpta necessitat existent d'ubicar el despatx d'Isabel Díaz Ayuso en un espai temporal mentre s'acometen les reformes que estarien previstes desenvolupar-se properament a la seu de Sol. No obstant això, segons es va poder anar coneixent, aquest àtic no només no podia, per normativa urbanística i de llicències, albergar un despatx destinat a activitat institucional, sinó que també anaven apareixent altres elements notables com que, poc després de completar-se la compra, la parella d'Ayuso, Alberto González Amador, va posar a la venda per prop de dos milions d'euros el pis en què tots dos residien fins fa poc i que aquest àtic de luxe situat al barri de Chamberí es trobava davant del domicili dels pares de la presidenta de la regió madrilenya.
Com s'esmentava, l'àtic va ser adquirit per situar el despatx de Isabel Díaz Ayuso en no trobar, segons va exposar el seu equip, en el patrimoni de la Comunitat de Madrid un altre espai que comptés amb les característiques necessàries per permetre que la líder del PP madrileny desenvolupi allà la seva activitat. Ara bé, una nova polèmica pot sorgir, ja que, passats uns mesos d'aquest tema, ara s'ha pogut conèixer a través de la Cadena SER que la presidenta de la Comunitat de Madrid estaria preparant una mudança temporal que li faria sortir de la Casa de Correos, un moviment amb què esquivar les protestes de Sol, però que no la portaria al pis de luxe de més de sis milions d'euros situat a Chamberí.
La seu situada al Canal de Isabel II: l'espai que ja s'estaria condicionant per acollir el despatx d'Ayuso
Segons ha donat a conèixer l'emissora radiofònica, la presidenta de la Comunitat de Madrid estaria preparant una mudança precipitada per treure el seu despatx de Sol fins que l'acampada de Sol aixequi campament. Tal com ha apuntat la Cadena SER, l'equip d'Isabel Díaz Ayuso estaria trobant violentes les protestes contra els abusos del mercat immobiliari que des de fa setmanes s'han implantat a la cèntrica plaça de Madrid i, malgrat la seva presència pacífica, asseguren que hi ha un focus d'inseguretat pel qual la líder de l'Executiu autonòmic ha de canviar d'espai de treball fins que concloguin les manifestacions.
Aquesta és una decisió que semblen haver pres a la Comunitat de Madrid en trobar que la majoria de les crítiques són dirigides cap a Isabel Díaz Ayuso i que, a més de les protestes per l'habitatge, també hi ha moviments ciutadans i de col·lectius laborals que carreguen contra la dirigent autonòmica per la seva gestió d'àmbits com l'educació i la sanitat.
D'aquesta manera, malgrat l'absència d'espais per ubicar el despatx d'Ayuso que fa uns mesos semblava haver-hi a l'inventari de l'Executiu autonòmic, ara apunta que sí que existeixen instal·lacions que compten amb les qualitats necessàries per albergar una oficina temporal de la presidenta de la Comunitat de Madrid i que la compra de l'àtic de més de quatre-cents metres quadrats i dues terrasses no hauria hagut de ser necessària. Així, els treballs per preparar alguns espais de la seu situada al Canal de Isabel II ja estarien en marxa i la líder del PP de Madrid podria traslladar-hi la seva oficina pròximament.
Una operació envoltada d'incògnites: confidencialitat, contradiccions i una venda fallida
La polèmica al voltant del pis de Chamberí no va començar el dia que es va fer pública la seva adquisició. La documentació coneguda posteriorment va permetre reconstruir una operació que feia mesos que estava en marxa i el primer moviment documentat de la qual es remunta al 3 de febrer de 2026, quan Planifica Madrid i la part venedora van signar un acord de confidencialitat. Entre els dies 11 i 13 d'aquell mes es va inspeccionar i taxar l'immoble i, el 27 de febrer, ambdues parts van subscriure un contracte d'arres. L'escriptura de compravenda no es va formalitzar fins al 14 d'abril, per 6,3 milions d'euros. Tot això es va produir sense que l'operació aparegués al portal de transparència de l'empresa pública.
La primera explicació de l'Executiu d'Isabel Díaz Ayuso va ser que el pis serviria com a despatx temporal de la presidenta durant les obres previstes a la Real Casa de Correos, a la Puerta del Sol. No obstant això, aquesta justificació va obrir nous interrogants, ja que no s'havia informat prèviament d'aquestes obres i la normativa urbanística no permet instal·lar oficines en una novena planta d'un edifici residencial en les condicions anunciades. A això s'hi va sumar que Planifica Madrid ja comptava amb altres immobles a la capital i que, mesos abans, un assessor de Presidència havia tractat d'adquirir un altre habitatge de luxe al mateix barri.
El preu també es va convertir en un focus de controvèrsia. La xifra de 6,3 milions d'euros va transcendir a través dels mitjans de comunicació, mentre l'Administració seguia sense oferir explicacions completes sobre l'operació. La coincidència temporal amb la posada a la venda dels habitatges d'Alberto González Amador, parella d'Ayuso, va alimentar les preguntes sobre la finalitat real de l'adquisició. El Govern regional va acabar anunciant que es desprendria de l'immoble i d'altres quatre propietats de Planifica Madrid, amb la intenció de destinar els ingressos a les zones afectades pels incendis.
La publicació de l'expedient, al setembre, tampoc va tancar la controvèrsia. Les seves 224 pàgines identificaven l'immoble com a residencial i recollíen un contracte d'arrendament a la Comunitat de Madrid per 36.000 euros anuals, equivalent a 3.000 euros al mes. A més, no incloïen referències a les obres de Sol que havien servit per justificar inicialment la compra. La documentació va deixar sense aclarir qui va ordenar l'operació, quines alternatives es van estudiar i quins informes van avalar la idoneïtat de l'àtic.
La crisi va arribar també als tribunals, ja que es van remetre cinc denúncies a la Fiscalia i es van obrir diligències judicials per estudiar l'operació, mentre es van sol·licitar actuacions davant el Tribunal de Comptes. Entre les qüestions plantejades figuren l'ús de fons públics, les autoritzacions de la compra i les possibles irregularitats urbanístiques relacionades amb la terrassa. Aquestes actuacions no equivalen a una declaració de responsabilitat. Finalment, la subhasta de l'immoble, anunciat per 6,7 milions d'euros, va quedar desert al setembre en no rebre cap oferta.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.