La Fiscalia recorre la "injusta" retirada del passaport a Begoña Gómez i acusa el jutge Peinado de confabular

La Fiscalia presenta un recurs contra la decisió del jutge Juan Carlos Peinado, que instrueix la causa contra Begoña Gómez, de retirar-li el passaport a l'esposa de Pedro Sánchez i a la que va ser la seva assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez. El Ministeri Públic considera la mesura cautelar, dictada pel magistrat abans de finalitzar la instrucció, "innecessària, injustificada, inmotivada, desproporcionada, i contrària als fins propis de la llei", segons l'escrit enviat a l'Audiència Provincial de Madrid i al qual ha tingut accés ElPlural.com.

El document és duríssim contra l'instructor, que va prohibir la sortida del país i va retirar el passaport a la dona del president del Govern pel seu risc de fuga. La Fiscalia assenyala que Peinado ha ideat una "confabulació" en suggerir que els propis policies que escorten Gómez podrien ajudar-la a fugir-se, i carrega contra el magistrat per la seva "escàs rigor i mesura". El defensor públic assenyala també el jutge per donar "carta de naturalesa" al rumor que la dona de Sánchez té la nacionalitat dominicana.

"No hi ha el risc de fuga pretès i les mesures adoptades no han estat motivades ni justificades atenent a la situació individualitzada de les acusades", assenyala el fiscal José Manuel San Baldomero. El document arriba després que el jutge substitut del substitut de Peinado, Antonio Viejo, decidís no revocar la retirada del passaport perquè Gómez pogués assistir al costat de Pedro Sánchez a la cimera de l'OTAN a Ankara, però sí permetre-li viatjar a Londres per assistir a la graduació de la seva filla.

El fiscal també considera que obligar els processats a comparèixer quinzenalment al jutjat "no té sentit". "No hi ha motiu per adoptar-los al no existir risc de fuga, i no ser aquesta una mesura especialment idònia per en el seu cas evitar-ho, a la vista de les innombrables mitjans i ajudes amb què comptaria, en la retòrica de l'acte", apunta. Sobre l'argument d'una col·laboració de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en la fugida, diu que "és l'exponent de la manca dels mateixos".

En conclusió, el defensor assenyala que la mesura és "innecessària" en els dos casos, però en el de Cristina Álvarez, considera que "senzillament, la resolució és injusta". L'escrit dedica una "menció a part" a l'assessora de Gómez a Moncloa, en la qual argumenta que "fins i tot en la retòrica de l'acusació popular", que exerceixen organitzacions d'ultradreta, "el paper" d'Álvarez en la causa, de la qual Peinado va obrir judici oral per tràfic d'influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i malversació contra ambdues i contra l'empresari Juan Carlos Barrabés, "no seria equiparable".

Peinado va justificar la decisió en la fuga de Craxi el 1994

El jutge Peinado va ordenar retirar-li el passaport a Begoña Gómez i Cristina Álvarez just abans de donar per acabada la seva polèmica instrucció de més de dos anys, i obrir un judici oral que pretén que se celebri davant un jurat popular. Aquesta decisió, en la qual va carregar contra la Policia Nacional per suggerir que podien ajudar la dona del president en la fuga que vol evitar, va provocar un terratrèmol jurídic i polític que el magistrat va sortir després a tractar d'apaivagar.

Però, com és costum amb ell, el remei va ser pitjor que la malaltia. Abans d'anar-se'n de vacances sense decidir sobre la petició de Gómez de poder acudir als seus dos compromisos internacionals, Peinado va deixar un escrit en el qual justificava la seva decisió, afegint com a argument que altres presidents del Govern s'han fugat abans.

L'exemple triat pel jutge va ser la fuga de l'ex primer ministre italià Bettino Craxi, que va fugir a Tunísia el 1994 per evitar la seva condemna a més de 27 anys de presó. Ni era "president del Govern" quan es va fugar -feia ja set anys que va deixar el càrrec-, ni es poden comparar les seves penes amb les que es demanen -perquè encara ni s'ha celebrat el judici- per a Gómez. Així i tot, Peinado diu que "no seria la primera ocasió" que això ocorre, en un escrit en el qual va tornar a carregar contra l'escorta policial de Gómez, argumentant que "si en el col·lectiu dels Membres dels Cossos de Seguretat de l'Estat, no existís la possibilitat que hi hagi d'elements individuals, que no compleixen adequadament amb les seves obligacions mancaria de sentit l'existència de la Unitat d'Assumptes Interns".