La Fiscalia ha presentat, aquest dimecres, el seu escrit de conclusions referit al cas de Begoña Gómez, acusada de tràfic d'influències i malversació de cabals públics. El Ministeri Públic ha reclamat l'absolució de la dona del president del Govern, com ha fet en anteriors ocasions, abans que comenci el judici amb jurat popular en el qual ha desembocat la polèmica instrucció del jutge Juan Carlos Peinado, jubilat després del seu últim servei.
El fiscal, segons ha avançat la Cadena Ser, considera que no existeixen indicis de delicte en l'activitat de Gómez i la seva assessora Cristina Álvarez, en relació amb una càtedra de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Per defensar aquesta tesi, la Fiscalia sol·licita la declaració de trenta testimonis i es recolza en què el treball de Gómez a la universitat va començar el 2012, sis anys abans que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa.
Cap de les investigades s'ha beneficiat econòmicament
La dona del president hauria cobrat, per les seves activitats acadèmiques, 40.000 euros durant el llarg període de temps, la qual cosa deriva en una quantia mitjana mínima que, a més, no està relacionada amb la càtedra. "La universitat ha subscrit nombrosos convenis de creació de càtedres extraordinàries, sense exigència d'acreditació de títols o currículum vitae de cap tipus, amb entitats, associacions, empreses i grups de molt heterogenis i sobre sobre temàtiques molt variades, i amb entitats, associacions o persones de molt diversa condició i procedència", defensa la Fiscalia la ferramenta acadèmica.
El Ministeri Públic va més enllà i apunta tesis que van ser descartades per Peinado, com que "cap de les investigades s'ha beneficiat econòmicament d'aquestes activitats, ni consta que la Universitat Complutense hagi sofert perjudici patrimonial a conseqüència de les activitats desenvolupades". Així mateix, pel que fa a les empreses que patrocinaven la clara, destaca que tampoc "van obtenir cap remuneració a conseqüència de la seva participació en el projecte, ni tampoc existeix vinculació amb la seva activitat i contractació en el sector públic o privat".
En sentit contrari, el jutge instructor va seguir una línia que possibilités l'obertura de judici. Segons Peinado, Gómez "hauria vingut aprofitant la seva proximitat al president del Govern per impulsar la seva projecció professional en l'entorn de la Universitat Complutense de Madrid, obtenint per a això una interlocució singular amb responsables d'una universitat pública, amb empreses patrocinadores i amb entitats del sector tecnològic". Recolzant-se en això, i de cara al judici, l'acusació popular que lidera Hazte Oír sol·licita penes de 13 anys de presó per a Gómez i sis anys per a Álvarez.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.