La Fiscalia investiga la periodista Pilar Rahola per delictes d'odi i complicitat amb el genocidi

La Fiscalia investiga la periodista Pilar Rahola per delictes d'odi i complicitat amb el genocidi a causa d'una denúncia interposada al ministeri fiscal el passat mes de febrer per part de dos membres de l'Organització Juvenil Socialista (OJS), segons va confirmar la pròpia organització en una nota de premsa.

La denúncia va ser admesa a tràmit i recull intervencions de la informadora en les quals parla dels atacs d'Israel a Palestina que l'organització considera que podrien incórrer en un delicte d'incitació a l'odi.

"Engranatge de la barbàrie"

La denúncia interposada pels militants contra Rahola demanava a la Fiscalia obrir una investigació a la periodista com a participant d'un "engranatge de la barbàrie" en el qual, destacaven, "el paper de propagandista no és anecdòtic ni estructural", atès que "construeix el marc social que fa possible l'execució del crim i la impunitat dels seus autors".

Segons els denunciants, Pilar Rahola havia "negat, banalitzat i justificat públicament la comissió del delicte de genocidi per part d'Israel contra la població palestina", amb la finalitat última de "generar un marc mediàtic d'hostilitat i incitació a l'odi contra la comunitat palestina a través de la seva deshumanització".

El text recull declaracions de la informadora en mitjans de comunicació en les quals, segons la part denunciant, l'escriptora "no es limita a negar, banalitzar o justificar les atrocitats de l'exèrcit d'Israel", sinó que opera "com a altaveu del sionisme".

L'episodi de la pintura vermella

No és el primer cop que l'organització socialista actua contra Rahola. El 2024, quan es complia un any de la intensificació de la intervenció militar d'Israel sobre Gaza, algú va llançar pintura vermella sobre l'opiniadora política durant una conferència a la Garriga. Aquells fets van acabar en un judici contra dos militants d'OJS, denunciats per la pròpia escriptora; els mateixos que van presentar la denúncia al febrer.

Després d'aquella acció contra Rahola amb pintura vermella -de les mateixes persones que després van denunciar la informadora- aquesta va expressar el següent al seu compte de X: "Sé què és el feixisme. La meva família va patir violència del feixisme de dretes i d'esquerres. No em callaran mai. Sóc una ciutadana lliure d'un país lliure".

En la seva declaració davant els Mossos unes setmanes després, Rahola va atribuir el llançament de pintura a una "senyalització i odi" cap a la seva persona. En aquestes, va considerar que la OJS la va escollir "pel fet de ser una de les grans referents de la defensa de l'Estat d'Israel, pel fet de parlar de forma oberta sobre el conflicte Israel-Palestina i intentar una anàlisi més complexa del conflicte".

Rahola va agregar que l'eco mediàtic de l'acció la va situar "sota una diana a les xarxes socials", espai en el qual se la va titllar d'"assassina" i se la va amenaçar amb tuits, no identificats en l'informe, com que "la pintura hauria d'haver estat explosiva".