La dreta converteix els disturbis de Barcelona en munició contra Sánchez i les lluites socials

Els disturbis registrats a Barcelona han obert una nova via que la dreta està aprofitant per carregar contra el Govern de Pedro Sánchez. El Partit Popular i Vox s'han valgut dels incidents a la Ciutat Comtal per qüestionar la gestió de l'Executiu, denunciar el deteriorament de l'ordre públic i vincular la tensió als carrers amb les polítiques de l'esquerra, malgrat que ningú ha reivindicat l'autoria de la convocatòria.

Les declaracions dels principals dirigents conservadors han elevat el to de la disputa. El que va començar com un episodi de conflictivitat de carrer ha servit a PP i Vox per tornar a portar a la palestra, per enèsima vegada, les converses sobre seguretat, responsabilitat institucional i la capacitat del Govern per gestionar les protestes. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha situat aquest diumenge Sánchez al centre de les seves crítiques. Durant un acte celebrat a Salamanca, el líder popular ha afirmat que els seus adversaris "s'estan resistint a abandonar el poder amb violència", una declaració amb la qual ha relacionat el clima de tensió política amb els disturbis. Feijóo també ha acusat càrrecs de l'esquerra de justificar la tensió als carrers.

Vox, per la seva banda, ha adoptat una posició encara més contundent. Dissabte a la nit, la formació de Santiago Abascal va responsabilitzar Sánchez d'haver traslladat a Espanya el caos i la violència que, segons el seu discurs, caracteritzen la situació de França i Itàlia. El partit va acompanyar les imatges dels disturbis amb una consigna adreçada als seus seguidors: "O Vox o caos". En la mateixa línia, el portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, ha ampliat les acusacions en vincular els altercats amb una suposada aliança política entre l'esquerra i l'islamisme. Garriga ha responsabilitzat el socialisme de permetre, a parer seu, que augmentin la violència i la inseguretat, i ha reclamat explicacions a les administracions catalana i barcelonina. La formació també ha anunciat que sol·licitarà informació sobre la nacionalitat i l'origen dels detinguts.

El PP català exigeix explicacions a Interior

Per altra banda, la portaveu del PP català, Lorena Roldán, ha reclamat la compareixença urgent de la consellera d'Interior de la Generalitat, Núria Parlon, perquè expliqui com es va preparar el dispositiu policial i quines mesures preventives es van adoptar davant una convocatòria difosa a través de les xarxes socials. Roldán ha qüestionat la previsió dels Mossos d'Esquadra i ha considerat insuficient que les autoritats descriguin com a difícil d'explicar la dinàmica dels incidents. També ha criticat Ada Colau, a qui atribueix part de la responsabilitat política per les seves posicions en el debat sobre l'actuació policial.

La petició de compareixença, al seu torn, obre un altre front: el de la responsabilitat de les institucions encarregades de garantir la seguretat. Més enllà de les acusacions generals contra Sánchez, la discussió es trasllada a l'actuació de la Generalitat, la planificació policial i la capacitat d'anticipar-se a una concentració que va acabar en destrosses i saquejos.

Els acampats per l'habitatge es desvinculen de la violència

Mentre els partits endurereixen els seus missatges, els acampats pel dret a l'habitatge han volgut deixar clar que la seva mobilització no guarda relació alguna amb els disturbis malgrat algunes acusacions rebudes. El col·lectiu fa prop d'un mes que està instal·lat a la plaça de Catalunya, el mateix espai en què es van concentrar centenars de joves dissabte abans que es produïssin els altercats. Kiara Monrroy, portaveu dels acampats, ha assegurat que tots dos esdeveniments no tenen relació. Segons ha explicat, els integrants de l'acampada van tancar el seu espai per impedir que els manifestants hi entréssin i provoquessin destrosses. Alhora, van oferir refugi a famílies amb nens i persones grans que buscaven protegir-se dels incidents i de les càrregues policials.

El col·lectiu també ha denunciat les dificultats per mantenir la seguretat dins del campament després que es tallés part del subministrament elèctric. Els seus integrants han demanat a l'Ajuntament que estudiï una solució per disposar d'il·luminació i energia sense posar en risc els qui hi romanen.

Els disturbis han deixat, així, dos debats oberts. El primer és policial i judicial: esclarir l'organització de la concentració, identificar els responsables dels danys i determinar si les mesures preventives van ser adequades. El segon és polític i gira entorn de la interpretació de la violència i la seva utilització en la confrontació entre partits, especialment quan l'eix conservador utilitza aquestes protestes per carregar, en plena precampanya, contra els seus adversaris polítics. Per al PP, els incidents permeten qüestionar la gestió de Sánchez i reclamar responsabilitats a les autoritats catalanes, i Vox va més enllà en relacionar-los amb la immigració i l'islamisme.

La Generalitat també ha anunciat que s'investigarà el que ha succeït i que els responsables hauran de respondre pels seus actes. El balanç facilitat aquest diumenge pels Mossos d'Esquadra ascendeix a 128 detinguts, 72 d'ells menors, i quinze agents ferits, quatre d'ells de gravetat.