La doble via del PP: pragmatisme als tribunals i cosmètica a les Corts

Mentre el Partit Popular intensifica la seva ofensiva judicial contra l'entorn del Govern i converteix les causes obertes en el principal eix de desgast de l'Executiu, la seva estratègia parlamentària avança per un camí molt diferent.

La formació d'Alberto Núñez Feijóo combina una actitud de màxim pragmatisme als tribunals amb una posició molt més limitada a les Corts. Amb això, la direcció nacional del Partit Popular pretén accelerar la caiguda del president del Govern a un any de la celebració d'eleccions generals. "El canvi està a prop", resa el lema que decora la façana de la seu de Gènova.

La direcció 'popular' ha trobat en els procediments judicials una eina política de primer ordre. Hi ha qui diu que Feijóo i Miguel Tellado han subcontractat la tasca d'oposició als 'solistes' de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.

La personació en causes com les relacionades amb el cas Koldo-Ábalos, les investigacions sobre Begoña Gómez o l'ofensiva impulsada al voltant del rescat de Plus Ultra i José Luis Rodríguez Zapatero formen part d'una estratègia sostinguda que Gènova considera més eficaç que qualsevol iniciativa parlamentària per erosionar el Govern de Pedro Sánchez.

Al Partit Popular admeten que l'escenari judicial ha desplaçat la confrontació ideològica i ha convertit la corrupció en el principal camp de batalla de la legislatura. La politització de la justícia i la judicialització de la política.

Aquest pragmatisme es reflecteix també al Senat, on la majoria absoluta popular ha convertit les comissions d'investigació en una prolongació de la pressió política i judicial. Les compareixences de ministres, alts càrrecs i dirigents socialistes formen part d'un full de ruta dissenyat per mantenir el focus sobre les causes que afecten el PSOE i reforçar la idea d'un suposat deteriorament institucional.

Gènova instrueix assíduament Alicia García, portaveu 'popular' a la Cambra Alta, en funció de les necessitats polítiques de la setmana. És qui pregoner la convocatòria dels compareixents.

No obstant això, la contundència exhibida en el terreny judicial contrasta amb l'actitud mantinguda en l'àmbit legislatiu. El Congrés dels Diputats reactivarà en els propers dies la reforma del Reglament per regular l'activitat dels grups d'interès i endurir el règim sancionador aplicable a diputats i grups parlamentaris.

Es tracta d'una iniciativa impulsada pel PSOE fa més d'un any i que persegueix introduir mecanismes de transparència en les relacions amb els lobbies, així com reforçar les obligacions dels representants públics.

En aquest debat, la proposta registrada pel Partit Popular amb prou feines introdueix modificacions de caràcter accessori. Els 'populars' es limiten a exigir que els antics diputats que desenvolupin activitats de representació d'interessos vinculades a l'activitat parlamentària n'informin la Cambra i perdin determinades prerrogatives reservades als exparlamentaris mentre exerceixin aquestes funcions. Una mesura d'abast reduït enfront de les propostes plantejades per altres grups.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Euskal Herria Bildu (EHB), per exemple, pretenen endurir les restriccions a les denominades portes giratòries i ampliar de dos a quatre anys el període durant el qual exministres, exdiputats i exsenadors no podrien exercir activitats d'influència al Congrés.

El Partit Nacionalista Basc proposa estendre aquestes incompatibilitats a alts funcionaris i membres de gabinets amb capacitat de decisió, mentre que Junts reclama delimitar amb més precisió el caràcter professional de les activitats de lobby.

El contrast entre unes posicions i altres ha portat alguns grups parlamentaris a acusar el Partit Popular d'apostar per una regeneració de baix voltatge dins de les institucions mentre concentra la major part de la seva ofensiva en l'àmbit judicial. Des de l'esquerra es retreu als populars que el discurs sobre la neteja democràtica no vagi acompanyat de reformes profundes sobre incompatibilitats, finançament o portes giratòries.

Així, a Gènova, per contra, sostenen que la prioritat és exigir responsabilitats polítiques i judicials i recorden que el sistema institucional ja disposa d'instruments suficients per combatre la corrupció. Consideren a més que les reformes reglamentàries han de ser prudents i evitar, en la seva opinió, una sobreregulació que acabi dificultant l'activitat parlamentària.

Així, l'estratègia del principal partit de l'oposició es mou per dos carrils paral·lels. Un, de màxima intensitat, discorre per jutjats, comissions d'investigació i procediments judicials.

L'altre, molt més discret, transita per unes Corts on les propostes de regeneració impulsades pel Partit Popular amb prou feines introdueixen retocs de naturalesa tècnica. Una doble via que reflecteix la convicció instal·lada a Gènova que el desgast del Govern es decidirà abans als tribunals que al Butlletí Oficial de les Corts Generals.