La divisió de l'independentisme per Aliança Catalana marca una Diada amb la vista posada al Constitucional

Catalunya viu aquest divendres una nova Diada, una especialment simbòlica atès que coincideix amb el 50 aniversari de la primera que es va celebrar després del franquisme, la qual va tenir lloc a Sant Boi de Llobregat (Barcelona). Com cada 11 de setembre, el conjunt de catalans celebra el seu dia nacional, encara que aquesta data és especialment clau per als independentistes. Va ser a la Diada de 2012 quan l'independentisme va celebrar la seva primera gran manifestació, convocada per Assemblea Nacional Catalana (ANC), la qual va aconseguir reunir més d'un milió de persones i va ser un punt d'inflexió per al moviment. En els últims anys, tanmateix, la situació ha estat molt diferent, havent disminuït la participació d'aquesta concentració a mínims. A la desmobilització mostrada en les edicions anteriors, se suma ara la divisió existent en l'independentisme amb motiu de la irrupció d'Aliança Catalana. Un factor que marcarà una jornada que també tindrà la mirada posada en el possible retorn de Carles Puigdemont després de l'aval de la justícia europea a la llei d'amnistia.

Si la jornada ha aconseguit ser un èxit per a l'independentisme o en canvi ha tornat a revelar la pèrdua d'abast del moviment podrà avaluar-se un cop es coneguin les dades de participació de la manifestació convocada a les 17:14 hores (una simbòlica referència a l'any 1714) per cinc organitzacions entre les quals es troben ANC i Òmnium Cultural, encara que també dependrà de si aconsegueixen traslladar una imatge d'unitat o, per contra, la concentració serveix com una prova més de la divisió existent. L'assistència d'Aliança Catalana, partit d'extrema dreta que ja hi ha enquestes que situen com a segona força política a Catalunya per davant de la resta de formacions independentistes, sembla dificultar que ocorri el primer.

L'enfrontament en l'acte d'Aliança Catalana al Fossar de les Moreres, un clar exemple de la bretxa

Que la Diada de 2026 està marcada per les diferències entre els propis partits independentistes davant l'auge de l'extrema dreta dins del moviment és una cosa que ja han constatat les pròpies formacions al llarg de la setmana. Exemple d'això ha estat l'enfrontament que s'ha produït aquest dijous en vigílies de la Diada per l'acte d'Aliança Catalana al Fossar de les Moreres de Barcelona, on es troben enterrats molts dels caiguts lluitant contra els borbònics durant la Guerra de Successió de 1714.

L'acte d'Aliança Catalana havia estat convocat a les 17.00 hores i, com a resposta, diverses organitzacions d'esquerres independentistes -entre elles, Arran, una associació juvenil vinculada a la CUP- havien convocat una concentració en contra de la formació d'extrema dreta al mateix lloc. Els assistents a tots dos actes han estat separats per un cordó policial dels Mossos d'Esquadra que ha evitat que la tensió arribés a més, però no ha pogut impedir que els seguidors d'Aliança i els manifestants antifeixistes es dirigissin insults i proclames que reflectien la gran escletxa que existeix en l'independentisme.

Durant l'acte, la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, que ha acudit escoltada per agents dels Mossos, ha pronunciat un discurs carregat de nacionalisme entre xiulades i càntics dels antifeixistes. En la seva intervenció, ha reivindicat els valors que els catalans "van defensar amb la mort" en el passat i ha advocat per una "Catalunya catalana". Així mateix, ha acusat els líders del procés d'haver afavorit la "desnacionalització" per part d'Espanya amb la seva inacció, connivència i traïció.

La CUP assegura que "Aliança Catalana ha vingut a fer impossible la independència"

Des de la CUP ja es va arrencar la setmana de la Diada remarcant el seu rotund rebuig a Aliança Catalana i a compartir espai amb l'extrema dreta per molt catalana que sigui. La portaveu de la formació, Su Moreno, va assegurar dilluns que en el projecte independentista "l'odi no té cabuda" i va assenyalar que respondre a l'amenaça de la ultradreta "també és una obligació de l'independentisme". "Aquesta Diada va de reivindicar una realitat històrica que mai ningú ens farà canviar, que l'independentisme és antifeixista i així ho demostrarem els propers dies", va declarar.

A més, Moreno va voler subratllar el risc que considera que suposa el partit liderat per Sílvia Orriols per a l'independentisme català, afirmant que "Espanya ha trobat en la ultradreta catalana la seva millor aliada" i que "Aliança Catalana ha vingut a fer impossible la independència" de Catalunya. "Per això, compta amb el suport de les grans elits econòmiques que el 2017 van treballar intensament per fer descarrilar el procés. Cada vot a Aliança Catalana és un vot contra la independència", va sostenir la portaveu de la CUP, que va advertir que la catalanitat que "històricament" havien "defensat i celebrat" actualment "està en disputa".

Esquerra exclou Aliança del que anomena "independentisme democràtic"

La gran separació d'idees que viu l'independentisme a causa d'Aliança Catalana no només és expressada per la CUP. Esquerra Republicana també ha negat la legitimitat de la formació d'índole xenòfoba dins del moviment independentista, referint-se a un "independentisme democràtic" en el qual exclouen els d'Orriols.

Per tant, els republicans deixen clara la seva distància respecte a Aliança Catalana i el seu model excloent, encara que també fan èmfasi en què per a ells l'Estat espanyol i l'espanyolisme són el principal obstacle per a "la llibertat" de Catalunya. Així ho va apuntar dilluns la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, que va fer una crida al fet que els independentistes treballin "per ser més i no menys". "En un moment en què alguns volen l'independentisme dividit i excloent, Esquerra Republicana continuarà fent créixer l'independentisme perquè no es pot conformar amb ser defensiu i una minoria al país, perquè de ser-ho, encara que sigui una minoria molt pura, només ens pot portar a la derrota", va manifestar.

Junts es desmarca d'ERC i la CUP

Per la seva banda, Junts s'ha diferenciat d'ERC i la CUP, adoptant una postura diferent respecte a la presència d'Aliança Catalana. Els postconvergents, que són els més amenaçats per Orriols en termes electorals, han defensat que tant l'extrema dreta com l'extrema esquerra i tot l'espectre polític que es troba al mig representen l'independentisme, argumentant que el moviment independentista és ampli. Igualment, el portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, va assegurar aquest dimecres que aquest 11 de setembre "serà una Diada de tots els catalans".

La divisió entre l'independentisme no només es reflecteix en les relacions de la resta de partits independentistes amb Aliança Catalana, sinó també en la que existeix entre ells actualment. En aquest sentit, és especialment destacable el refredament de la relació entre Junts i ERC, les dues formacions hegemòniques dins de l'independentisme fins ara. Una separació que es fa visible en els enfrontaments al Congrés dels Diputats entre el portaveu d'Esquerra a la Cambra baixa, Gabriel Rufián, i la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, però també en l'àmbit català en les crítiques dels postconvergents als republicans per els seus pactes amb el Govern de Salvador Illa.

El retorn de Puigdemont cada cop més a prop

La Diada d'enguany també té la vista posada en l'aplicació de l'amnistia als líders del procés als quals encara no se'ls ha aplicat després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la norma. Especialment, en el cas de l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, i els altres sis noms per als quals el Tribunal Suprem s'ha negat a fer efectiva la llei atès que considera que es van enriquir personalment amb els fons que van malversar en el procés, interpretació que els exclou d'ella.

En aquests moments, els set estan a l'espera de la resolució dels recursos d'empara que van presentar davant el Tribunal Constitucional, sobre els quals aquest es pronunciarà a partir del 22 de setembre, quan comenci a abordar el del secretari general de Junts, Jordi Turull. Segons va anunciar la setmana passada el president del tribunal de garanties, Cándido Conde-Pumpido, el seguiran les sentències de la resta de líders que es van enfrontar a judici i van ser condemnats, entre els quals es troba el líder d'ERC, Oriol Junqueras, mentre que les últimes a ser dictades seran les dels qui, havent fugit a altres països, no van ser jutjats.

Per tant, la resolució del recurs d'empara de Puigdemont serà de les últimes, encara que, segons fonts jurídiques, el Suprem tindria previst aplicar l'amnistia a Puigdemont abans que el Constitucional es pronunciï sobre el seu recurs d'empara si la sentència sobre Turull resulta favorable per al postconvergente. En tal cas, una vegada es publiqui la sentència al BOE, cosa que ocorreria previsiblement a finals d'octubre, el jutge Pablo Llarena aixecaria l'ordre de detenció que pesa sobre l'expresident de la Generalitat. No obstant això, segons l'entorn proper del líder de Junts, Puigdemont es plantejaria tornar abans, fent coincidir el seu retorn amb una data assenyalada per a l'independentisme, entre les quals s'han rumorejat l'1 d'octubre per l'aniversari del referèndum del 2017, el 27 d'octubre per la commemoració de la declaració unilateral d'independència (DUI) i fins i tot aquest mateix 11 de setembre amb motiu de la Diada.