La Diada mostra que la capacitat de mobilització de l'independentisme segueix molt lluny de la que va ser, malgrat el lleuger repunt

Un altre 11 de setembre, Catalunya ha celebrat una nova Diada i un any més l'independentisme ha tornat a sortir al carrer. Ho ha fet amb una participació encara lluny de la que va assolir en els moments àlgids del moviment durant la dècada passada, però superior a la de l'any passat, quan va registrar un mínim històric de 28.000 assistents a la concentració celebrada a Barcelona. Aquest 2026, les manifestacions convocades per la Assemblea Nacional Catalana (ANC) i altres entitats independentistes com Òmnium Cultural han aconseguit reunir 45.000 persones a Barcelona, segons dades de la Guàrdia Urbana, així com 11.000 a Girona i 1.600 a Amposta (Tarragona).

Per tant, la manifestació a la capital catalana ha congregat 17.000 persones més que fa un any, encara que no ha aconseguit assolir les 60.000 del 2024 i molt menys els 1,8 milions que va aconseguir treure al carrer el 2014. Les organitzacions convocants, per la seva banda, han xifrat la participació en la concentració de Barcelona en "més de 100.000 persones", a les quals se sumarien les 15.000 que l'ANC ha assegurat que s'han reunit a Girona i les 13.000 que ha indicat que s'han ajuntat a Amposta.

La manifestació convocada per l'ANC a Barcelona, com és costum cada any, ha arrencat a les 17.14 hores com a referència simbòlica a l'any 1714. Ho ha fet sota el lema "Hi soc, hi som, pel present i pel futur, independència" i dividida en dues columnes, una que ha iniciat des de la Gran Via i una altra que ha partit des de la plaça de la Catedral. Ambdues s'han reunit a la plaça Catalunya, on s'ha dut a terme l'acte central. Al llarg de la concentració, els participants han clamat consignes com "In, inde, independència", "Els carrers seran sempre nostres" o "1 d'octubre, ni oblit ni perdó".

En l'acte celebrat a la plaça Catalunya, el president de l'ANC, Josep Vila, ha anunciat que en menys d'un mes convocaran una cimera amb entitats independentistes i ha revelat que tenen previst organitzar una "gran mobilització" a la tardor del 2027 amb motiu del desè aniversari de l'1-O, a la qual s'ha referit com "el primer gran pas d'un nou embat fort i decidit per guanyar". Així mateix, les organitzacions participants han fet una crida a la unitat del moviment. La manifestació ha finalitzat amb la crema d'una bandera d'Espanya per part de tres persones encaputxades.

Una Diada marcada per la divisió de l'independentisme

La Diada del 2026 ha arribat en un moment en què l'independentisme afronta la seva major divisió a causa de la irrupció i l'auge d'Aliança Catalana, la qual va quedar reflectida aquest dijous en vigílies de la Diada amb el conflicte viscut al Fossar de les Moreses de Barcelona. El partit d'extrema dreta i independentista liderat per Sílvia Orriols havia organitzat un acte al lloc on es troben enterrats molts dels caiguts lluitant contra els borbònics a la Guerra de Successió del 1714 i, en resposta, diverses entitats d'esquerres també independentistes -entre elles, Arran, organització juvenil vinculada a la CUP- van convocar una concentració en rebuig. La disputa va acabar amb tres detinguts pels Mossos d'Esquadra i va demostrar una vegada més la bretxa existent dins del moviment.

Orriols també ha assistit a la concentració d'aquest divendres a Barcelona i ho ha fet al costat d'altres membres i seguidors d'Aliança Catalana, que han desfilat a uns 50 metres de la resta de persones. De la mateixa manera, la manifestació també ha comptat amb la participació d'altres dirigents independentistes, entre els quals ha destacat el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que ha tornat a acudir a la manifestació de la Diada després d'anys d'absència.

Aquesta Diada podria ser l'última abans del retorn a Catalunya de l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, qui s'espera que pugui tornar molt aviat, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalés la llei d'amnistia el passat mes de juliol. Tan sols queda que el Tribunal Suprem li apliqui la norma, cosa que es produiria un cop el Constitucional dicti la primera sentència sobre els recursos d'empara presentats pels dirigents del procés, prevista per a octubre.

Els missatges dels líders polítics per la Diada: de Govern del PSC als partits independentistes

La Diada no només ha estat protagonitzada per la manifestació independentista. Com és habitual en tal dia, els principals líders polítics catalans s'han anat pronunciant amb motiu al llarg de la jornada. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ho ha fet a través d'un missatge en què ha assenyalat que "la Diada és un motiu de celebració compartida i d'alegria mereixuda". "Un gran dia per sentir-nos orgullosos de qui som i d'on venim. Però, sobretot, és un bon dia per compartir què volem ser i cap a on volem que avancin Catalunya", ha defensat.

Aquestes paraules d'Illa se sumen a les que va pronunciar aquest dijous, en vigílies de la Diada, en una declaració institucional des del Palau de la Generalitat en què va fer una crida a "renovar la confiança al país, a les institucions i a les persones" i a combatre els discursos discriminatoris que en els últims temps han anat guanyant força a Catalunya, especialment després de la irrupció d'Aliança Catalana, afirmant que el territori català és un lloc més "ric i divers gràcies als vincles humans generats entre catalans i persones de tot el món". "No podem permetre que res ni ningú posi en perill la convivència a Catalunya. A casa nostra l'odi no té cabuda", va sostenir en un missatge en què va destacar que "ningú és més català que ningú".

Al matí d'aquest divendres, el cap de l'Executiu català i primer secretari del PSC ha encapçalat la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, en què han participat membres de diverses institucions, entitats i formacions polítiques. A l'acte, la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha reafirmat el missatge d'Illa en contra dels discursos d'odi i ha assegurat que Catalunya és "un país obert" i "fermament democràtic". Així mateix, ha reivindicat la llengua catalana com un element compartit pel conjunt de la societat catalana.

Durant l'acte també ha intervingut l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qui, després de l'ofrena floral, s'ha pronunciat en la mateixa línia que Illa i Paneque, apostant per "una Barcelona i una Catalunya oberta, cohesionades i que sobretot tingui confiança en si mateixa i en el futur" davant dels discursos que volen dividir la societat. "Catalunya és una societat plural, diversa, i que ha fonamentat la seva identitat amb la capacitat d'agregar la diversitat i, sobretot, de compartir un futur col·lectiu", ha declarat.

Entre les autoritats institucionals que han parlat en l'acte no només hi ha hagut polítics del PSC. Entre d'altres, s'ha pronunciat el president del Parlament, Josep Rull, que també ha enfocat el seu discurs en la inclusivitat davant la discriminació. "Catalunya és una nació que no pregunta a la seva gent d'on ve, sinó a on volem arribar junts amb progrés, justícia i amb llibertat. Una nació de drets i deures, que sempre ha estat un sol poble i avui és més important que mai reivindicar-ho. Una nació que ha volgut ser la terra de tots aquells que l'han volgut abraçar amb drets i deures. Avui és la Diada dels 8 milions de catalans", ha apuntat el polític de Junts.

Més enllà de les paraules de Rull com a president del Parlament, l'independentisme ha estat al centre dels missatges dels posconvergents. En el seu cas, Puigdemont ha compartit un vídeo a les xarxes socials en què es desitja una bona Diada a tots els catalans, esmentant també els qui "han patit presó i exili per la defensa de la independència". "Amb el record dels catalans d'ahir, el compromís dels catalans d'avui i amb l'esperança dels catalans de demà", ha indicat en un missatge amb què ha acompanyat la gravació que ha conclòs amb un "Visca Catalunya lliure".

Així mateix, el secretari general de Junts, Jordi Turull, després de participar en l'ofrena floral a Casanova al costat d'altres membres del partit, ha sostingut que "la celebració de la Diada Nacional no ha de ser una cosa neutra" i ha acusat l'Estat espanyol d'haver intentat fer desaparèixer la nació catalana de diverses formes des del 1714. A més, ha advocat per "reafirmar el compromís" perquè "Catalunya pugui ser allò que va votar i va decidir, que és una nació lliure, que és un estat independent".

També ha acudit a l'ofrena floral a Casanova Junqueras, qui a la tarda, en un acte organitzat per la seva formació, ha remarcat que "l'independentisme progressista defensa la llengua, la cultura i la identitat del país, però també els drets socials, la vida comunitària i un futur compartit" en un clar missatge de resposta al discurs excloent i xenòfob d'Aliança Catalana. "Catalunya no és un búnquer: és una casa àmplia", ha manifestat.

Com era d'esperar després de la confrontació viscuda aquest dijous arran de l'acte al Fossar de les Moreres, també la CUP ha confrontat el partit d'Orriols, al qual la seva portaveu, Su Moreno, ha assenyalat com un dels dos actors que fan impossible "l'alliberament" de Catalunya juntament amb "l'ofensiva españolista". En aquest sentit, s'ha referit a Aliança Catalana com "l'extrema dreta que intenta apropiar-se de la qüestió nacional per dividir la societat". Per altra banda, ha cridat a "tornar a iniciar un cicle de conflicte amb l'Estat i lluitar per una terra lliure i per a tothom".

Per la seva banda, Orriols tan sols ha compartit aquest divendres un missatge desitjant una bona Diada de part de l'Ajuntament de Ripoll, localitat de la qual és alcaldessa. La líder d'Aliança Catalana no ha fet cap discurs aquest 11 de setembre, però sí que el va fer dijous al Fossar de les Moreres, en el qual va pronunciar un missatge carregat de nacionalisme i supremacisme en el qual va advocar per una "Catalunya catalana" i va afirmar que van directes "cap a l'Estat català, lliure, pròsper, segur i occidental". Durant la Diada, les idees que defensa han estat presents en les paraules d'altres dirigents polítics, que han reivindicat un model de Catalunya diferent del que promulga Orriols.