La desconfiança es dispara: el 74% dels espanyols tem no distingir entre notícies reals i falses

La preocupació per la desinformació continua guanyant terreny a Espanya. L'últim informe de l'Institut Reuters per a l'Estudi del Periodisme revela que el 74% dels espanyols dubta de la veracitat de les notícies que circulen per internet, una xifra que reflecteix el creixent recel ciutadà davant l'expansió dels bulos i els continguts enganyosos en l'ecosistema digital. La dada suposa un increment de cinc punts respecte a l'any anterior i confirma una tendència a l'alça que s'ha consolidat durant els últims exercicis.

L'estudi, considerat una de les radiografies més completes sobre el consum informatiu a escala internacional, conclou que la desinformació ha deixat de ser una preocupació limitada a determinats grups especialment sensibilitzats per convertir-se en una percepció àmpliament compartida per la societat espanyola. Segons els investigadors, el temor a no ser capaç de distingir entre informació veraç i falsa s'ha estès a segments de població que fins fa pocs anys semblaven menys exposats a aquest fenomen.

La investigació apunta que l'augment de la inquietud és especialment visible entre els homes, les persones amb menors ingressos i qui compten amb un nivell educatiu més baix. També creix entre els ciutadans situats ideològicament a la dreta, encara que la preocupació continua sent elevada entre votants d'esquerra i centre. Per als autors de l'informe, aquest fenomen evidencia que la desinformació s'ha convertit en un problema estructural que travessa fronteres polítiques, socials i generacionals.

Lluny d'interpretar-se com una prova que Espanya sigui un dels països amb major volum de notícies falses, els responsables de l'estudi sostenen que la dada reflecteix sobretot el grau de consciència social assolit pel problema. La proliferació de continguts virals, la rapidesa amb què circulen els missatges a les xarxes socials i la creixent fragmentació de les audiències han contribuït a instal·lar el sospita en bona part de la ciutadania.

L'interès per l'actualitat resisteix malgrat la desconfiança

La creixent preocupació per les notícies falses conviu, tanmateix, amb un repunt de l'interès per la informació. L'informe assenyala que el 54% dels espanyols es declara molt o extremadament interessat per l'actualitat, tres punts més que en l'edició anterior i la millor dada registrada en els últims quatre anys. Aquest increment trenca parcialment la tendència descendent observada durant l'última dècada i situa Espanya en una posició singular dins d'un context internacional marcat pel desinterès envers les notícies.

Tot i així, el cansament informatiu continua sent una realitat. El 37% dels enquestats reconeix haver evitat les notícies en algun moment durant l'últim any. A escala global, el percentatge de persones que defugen l'actualitat arriba ja al 42%, impulsat per factors com la sobrecàrrega informativa, la polarització política o la percepció d'una cobertura excessiva de guerres i conflictes.

La confiança general en les notícies continua sent limitada. Només un terç dels espanyols assegura confiar habitualment en la informació que consumeix, mentre que prop de quatre de cada deu afirmen desconfiar-ne. Malgrat això, les capçaleres periodístiques milloren lleugerament els seus nivells de credibilitat respecte a l'any anterior, una evolució que els experts vinculen a l'esforç de molts mitjans per reforçar els seus mecanismes de verificació i transparència.

Xarxes socials, vídeo i intel·ligència artificial

L'informe també constata la transformació dels hàbits de consum informatiu. Les xarxes socials s'han consolidat com una de les principals portes d'entrada a les notícies per al 42% dels espanyols, mentre que el vídeo continua guanyant terreny com a format dominant. Tres de cada quatre usuaris afirmen haver consumit continguts informatius audiovisuals durant la darrera setmana, una xifra que continua creixent impulsada per plataformes digitals i aplicacions mòbils.

En paral·lel, la intel·ligència artificial comença a obrir-se pas en l'àmbit informatiu. Un 8% dels espanyols assegura haver utilitzat xats de IA per accedir a notícies durant la darrera setmana, encara que la confiança en aquestes eines continua sent reduïda. Els investigadors detecten que molts usuaris recorren a elles per obtenir resums ràpids de l'actualitat, però mantenen reserves sobre la seva fiabilitat i sobre la procedència de la informació que ofereixen.

El panorama que dibuixa l'Institut Reuters és el d'una ciutadania cada cop més connectada, però també més desconfiada. La facilitat per accedir a informació mai no havia estat tan gran, però tampoc no havia existit una percepció tan estesa de vulnerabilitat davant dels continguts falsos o manipulats. En aquest context, la lluita contra la desinformació i la recuperació de la confiança apareixen com dos dels principals desafiaments per al periodisme i per a la salut democràtica dels propers anys.